Jaumëtic (Jaume Pagès) és un dels discjockeys més internacionals que ha donat Terrassa. Del 25 al 27 de novembre va participar al festival União Electrónica a Luanda (Angola). Hem volgut compartir la seva experiència.
Com t’ha anat per Angola?
És una experiència molt potent. He estat per tot el món però mai havia anat més avall del Sàhara, i a part del que m’ha aportat musicalment, veure la realitat d'un país així és xocant.
Com són els clubs, allà?
Només hi ha un club estable a Luanda, on hi va gent de classe alta. No existeix la classe mitja, hi ha molts contrastos. És paradoxal, però actualment Luanda és la ciutat més cara del món.
Aquest va ser el teu públic?
Per sort, no. Hi havia dos tipus d'esdeveniments. Uns eren de pagament, i d'altres a l'aire lliure per a la gent del carrer.
D’on surt la idea de fer un festival de música electrònica a Angola?
És un projecte de l’Oficina Espanyola de Cooperació. Destina una part dels seus fons a la cultura. Abans ho destinava a coses tradicionals com el flamenc, però ara ha volgut innovar i proposar la música electrònica. Per això va convidar músics de cinc països d'Europa.
També hi havia dos artistes angolenys.
Sí, a part de l'Oficina de Cooperació, hi havia un col·lectiu de dj's que portava el pes de l'esdeveniment: Movimiento X. Aquest col·lectiu va okupar un antic teatre fa molt de temps, i s'ha anat convertint en un dels projectes socials més importants de la ciutat.
Per què et van triar a tu com a representant d’Espanya?
No ho sé (riu). Jo havia col·laborat amb el col·lectiu “Djs contra la fam”, [festival benèfic barceloní]. Un any els vaig ajudar a captar músics i vaig fer-los de representant, però és tot el que he fet de caire social.
Vas adaptar el teu repertori al públic africà?
Per a mi és impossible no obrir-me. Vaig aprofitar-ho per jugar amb algunes percussions. Tot i això, la meva música és molt rítmica i allà l’entenen millor que aqui. I com ballen! Aquí som uns patates!
Quin paper hi juga la música electrònica en un projecte social?
Ajudarà a crear un teixit social que permeti acostar les dues realitats oposades del país. Totes les parts participants en el projecte van quedar molt contentes, i l’any que ve es repetirà i ampliarà.
Com t’ha anat per Angola?
És una experiència molt potent. He estat per tot el món però mai havia anat més avall del Sàhara, i a part del que m’ha aportat musicalment, veure la realitat d'un país així és xocant.
Com són els clubs, allà?
Només hi ha un club estable a Luanda, on hi va gent de classe alta. No existeix la classe mitja, hi ha molts contrastos. És paradoxal, però actualment Luanda és la ciutat més cara del món.
Aquest va ser el teu públic?
Per sort, no. Hi havia dos tipus d'esdeveniments. Uns eren de pagament, i d'altres a l'aire lliure per a la gent del carrer.
D’on surt la idea de fer un festival de música electrònica a Angola?
És un projecte de l’Oficina Espanyola de Cooperació. Destina una part dels seus fons a la cultura. Abans ho destinava a coses tradicionals com el flamenc, però ara ha volgut innovar i proposar la música electrònica. Per això va convidar músics de cinc països d'Europa.
També hi havia dos artistes angolenys.
Sí, a part de l'Oficina de Cooperació, hi havia un col·lectiu de dj's que portava el pes de l'esdeveniment: Movimiento X. Aquest col·lectiu va okupar un antic teatre fa molt de temps, i s'ha anat convertint en un dels projectes socials més importants de la ciutat.
Per què et van triar a tu com a representant d’Espanya?
No ho sé (riu). Jo havia col·laborat amb el col·lectiu “Djs contra la fam”, [festival benèfic barceloní]. Un any els vaig ajudar a captar músics i vaig fer-los de representant, però és tot el que he fet de caire social.
Vas adaptar el teu repertori al públic africà?
Per a mi és impossible no obrir-me. Vaig aprofitar-ho per jugar amb algunes percussions. Tot i això, la meva música és molt rítmica i allà l’entenen millor que aqui. I com ballen! Aquí som uns patates!
Quin paper hi juga la música electrònica en un projecte social?
Ajudarà a crear un teixit social que permeti acostar les dues realitats oposades del país. Totes les parts participants en el projecte van quedar molt contentes, i l’any que ve es repetirà i ampliarà.
