El taller de Conxa Armengol ha estat el lloc on l’equip de restauració de l’empresa Restauracions Policromia S.L. ha treballat durant 7 mesos per restaurar un dels dos grans murals que es poden veure, des de l’any 1904, al vestíbul de l’Escola Industrial de Terrassa, actualment l’Escola d’Enginyeria de Terrassa, de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).
En concret, s’ha restaurat el mural que penja de la paret esquerra a l’entrar a l’edifici, titulat “Al·legoria del Transport”. Amb aquest mural i un altre titulat “Al·legoria del Comerç i la Indústria Tèxtil”, que penja a la paret dreta del vestíbul de l’Escola, el pintor terrassenc Pere Viver i Aymerich (1872-1917) il·lustrà l’any 1904 tot el procés de fabricació tèxtil, des de l’obtenció de la matèria primera fins el transport del producte acabat.
Els treballs de restauració han estat delicats i complexos. L’obra estava molt malmesa a causa de l’afectació de la humitat provinent del pis superior i també a causa d'alguns desperfectes derivats del pas del temps. Segons explica la restauradora en cap i especialista en paper, Isabel Ayala: “hem actuat tant en el suport on estan pintades les figures del mural com en el material sustentat (els pigments i tècnica pictòrica), al bastidor i al sistema d’ancoratge a la paret. Les tècniques que hem fet servir són les pròpies en restauració de paper i en obres de gran format: neteja mecànica i humida, consolidació del suport, fixat de la capa pictòrica, reintegració al suport, laminació, entelat i, finalment, reintegració cromàtica.”
El procés de la indústria llanera en dos murals
Els dos murals que decoren el vestíbul de l’Escola Industrial de Terrassa representen tot el procés de la indústria llanera. El que penja de la paret dreta representa el tractament de la matèria primera, la tintura (amb la seva preparació), la filatura i, finalment, el tissatge.
El mural de l’esquerra -el que s’ha restaurat- representa unes pinzellades de la industrialització que va marcar la manera de treballar a finals del segle XIX i que va canviar la societat en molts aspectes. Conxa Bayó, antiga alumna de l’EET i membre de l’Associació d’Amics i Antics Alumnes de l’Escola (A4), és també especialista en patrimoni industrial, una gran coneixedora d’aquesta dos murals i de l’obra de Pere Viver. Bayó creu que “el més significatiu d’aquest mural és el transport. Viver va pintar, per exemple, un tren de vapor amb el seu canvi d’agulles, un gran buc de vapor i la barcassa que apropava la mercaderia al port. També es pot veure el transport a bast, amb un magnífic cavall que transporta un motor de corrent continua. Finalment, el mural mostra una instal·lació d’uns llums d’arc voltaic. Però tot això no quedaria complert sense la presència a l’obra de les persones que hi treballaven, un testimoni de la seva tasca, de la manera de vestir i del tipus d’oficis auxiliars amb que comptava la indústria d’inicis del segle XX”.
Pere Viver i Aymerich
Pere Viver i Aymerich va néixer a Terrassa l’any 1872 i va morir força jove, l’any 1917. La seva família era propietària d’una empresa de pintura decorativa, a on es van formar ell mateix i el seu germà Tomàs (1876-1951), també pintor. Pere Viver va estudiar a la Llotja de Barcelona i va tenir taller propi. A més de la seva dedicació com a pintor, va ser professor a l’Escola d’Arts i Oficis de la mateixa Escola Industrial que va decorar amb el seus murals.
Tant Tomàs com el seu germà Pere van treballar amb Alexandre de Riquer al Cafè Català del raval, a Terrassa, on van introduir elements simbolistes originaris d’Europa. Pere Viver també va decorar la Casa Pere Màrtir Armengol, pintures recuperades pel Museu de Terrassa. Aquest pintor egarenc va rebre el magisteri i la influència de J. Vancells, sobretot a les seves obres paisatgístiques. Més endavant rebria les idees d'Alexandre de Riquer, sobretot en pintura decorativa. Al final de seva trajectòria va acabar realitzant una pintura molt propera a les noves vanguàrdies.
En concret, s’ha restaurat el mural que penja de la paret esquerra a l’entrar a l’edifici, titulat “Al·legoria del Transport”. Amb aquest mural i un altre titulat “Al·legoria del Comerç i la Indústria Tèxtil”, que penja a la paret dreta del vestíbul de l’Escola, el pintor terrassenc Pere Viver i Aymerich (1872-1917) il·lustrà l’any 1904 tot el procés de fabricació tèxtil, des de l’obtenció de la matèria primera fins el transport del producte acabat.
Els treballs de restauració han estat delicats i complexos. L’obra estava molt malmesa a causa de l’afectació de la humitat provinent del pis superior i també a causa d'alguns desperfectes derivats del pas del temps. Segons explica la restauradora en cap i especialista en paper, Isabel Ayala: “hem actuat tant en el suport on estan pintades les figures del mural com en el material sustentat (els pigments i tècnica pictòrica), al bastidor i al sistema d’ancoratge a la paret. Les tècniques que hem fet servir són les pròpies en restauració de paper i en obres de gran format: neteja mecànica i humida, consolidació del suport, fixat de la capa pictòrica, reintegració al suport, laminació, entelat i, finalment, reintegració cromàtica.”
El procés de la indústria llanera en dos murals
Els dos murals que decoren el vestíbul de l’Escola Industrial de Terrassa representen tot el procés de la indústria llanera. El que penja de la paret dreta representa el tractament de la matèria primera, la tintura (amb la seva preparació), la filatura i, finalment, el tissatge.
El mural de l’esquerra -el que s’ha restaurat- representa unes pinzellades de la industrialització que va marcar la manera de treballar a finals del segle XIX i que va canviar la societat en molts aspectes. Conxa Bayó, antiga alumna de l’EET i membre de l’Associació d’Amics i Antics Alumnes de l’Escola (A4), és també especialista en patrimoni industrial, una gran coneixedora d’aquesta dos murals i de l’obra de Pere Viver. Bayó creu que “el més significatiu d’aquest mural és el transport. Viver va pintar, per exemple, un tren de vapor amb el seu canvi d’agulles, un gran buc de vapor i la barcassa que apropava la mercaderia al port. També es pot veure el transport a bast, amb un magnífic cavall que transporta un motor de corrent continua. Finalment, el mural mostra una instal·lació d’uns llums d’arc voltaic. Però tot això no quedaria complert sense la presència a l’obra de les persones que hi treballaven, un testimoni de la seva tasca, de la manera de vestir i del tipus d’oficis auxiliars amb que comptava la indústria d’inicis del segle XX”.
Pere Viver i Aymerich
Pere Viver i Aymerich va néixer a Terrassa l’any 1872 i va morir força jove, l’any 1917. La seva família era propietària d’una empresa de pintura decorativa, a on es van formar ell mateix i el seu germà Tomàs (1876-1951), també pintor. Pere Viver va estudiar a la Llotja de Barcelona i va tenir taller propi. A més de la seva dedicació com a pintor, va ser professor a l’Escola d’Arts i Oficis de la mateixa Escola Industrial que va decorar amb el seus murals.
Tant Tomàs com el seu germà Pere van treballar amb Alexandre de Riquer al Cafè Català del raval, a Terrassa, on van introduir elements simbolistes originaris d’Europa. Pere Viver també va decorar la Casa Pere Màrtir Armengol, pintures recuperades pel Museu de Terrassa. Aquest pintor egarenc va rebre el magisteri i la influència de J. Vancells, sobretot a les seves obres paisatgístiques. Més endavant rebria les idees d'Alexandre de Riquer, sobretot en pintura decorativa. Al final de seva trajectòria va acabar realitzant una pintura molt propera a les noves vanguàrdies.
