Les indústries tèxtils de la llana es concentraven habitualment al costat d’un riu, doncs l’aigua era necessària per a processos com el batanatge i els tints. Aquest, però, no era el cas de la ciutat de Terrassa, els habitants de la qual van haver d’enginyar-se-les per obtenir aigua. La iniciativa l’agafaren alguns industrials i comerciants de la ciutat, que aportaren fons per a la construcció d’una mina de captació per a l’ús públic, l’anomenada Mina Pública d’Aigües de Terrassa SA, que dóna servei a la ciutat des de 1842.
Aquesta part de la història de la ciutat i molt més és el que recull l’exposició Mina Pública d’Aigües de Terrassa. El batec de la ciutat industrial, que ja forma part de l’exposició permanent del Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (mNACTEC). La mostra “té un significat molt especial perquè en aquest museu tractem temes d’energia i de medi ambient, i l’aigua forma part dels dos”, ha dit Eusebi Casanelles, director del mNACTEC, durant l’acte d’inauguració, que ha tingut lloc aquest matí.
Repercussions socials i impacte en la indústria tèxtil
L’exposició, que neix fruit de la col·laboració entre el museu i la Fundació Privada Mina Aigües de Terrassa, té l’objectiu d’explicar la creació i l’evolució històrica de la captació d’aigua de mina a la ciutat. La mostra vol ajudar als visitants a entendre les característiques tècniques d’aquestes mines, així com també les repercussions socials i d’abastament durant els més de 150 anys d’història d’aquest mecanisme i el seu impacte en la indústria tèxtil de principis del segle XX. Quant a aquest últim àmbit, l’industrial, l’exposició se centra en el cas del Vapor Aymerich, Amat i Jover -actual edifici del mNACTEC-, on l’aigua era la matèria fonamental donat que feia funcionar la màquina de vapor. L’exposició també compta amb la recreació de la galeria d’una mina d’aigua i amb alguns objectes relacionats amb l’aigua que li donen un valor patrimonial.
“El tema de l’aigua és una història de com la societat s’ha sabut organitzar ella mateixa”, ha dit Màrius Massallé, regidor de Medi Ambient de Sostenibilitat, que també ha assistit a la inauguració. I és que l’iniciativa d’uns quants va fer que tota la població pogués abastir-se d’un bé tan preuat com necessari. Actualment el 85% de l’aigua de Terrassa prové del riu Llobregat, i només el 15% restant prové de la xarxa d’entre 14 i 17 quilòmetres de mines que travessen la ciutat i dels pous existents al terme municipal.
Aquesta part de la història de la ciutat i molt més és el que recull l’exposició Mina Pública d’Aigües de Terrassa. El batec de la ciutat industrial, que ja forma part de l’exposició permanent del Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (mNACTEC). La mostra “té un significat molt especial perquè en aquest museu tractem temes d’energia i de medi ambient, i l’aigua forma part dels dos”, ha dit Eusebi Casanelles, director del mNACTEC, durant l’acte d’inauguració, que ha tingut lloc aquest matí.
Repercussions socials i impacte en la indústria tèxtil
L’exposició, que neix fruit de la col·laboració entre el museu i la Fundació Privada Mina Aigües de Terrassa, té l’objectiu d’explicar la creació i l’evolució històrica de la captació d’aigua de mina a la ciutat. La mostra vol ajudar als visitants a entendre les característiques tècniques d’aquestes mines, així com també les repercussions socials i d’abastament durant els més de 150 anys d’història d’aquest mecanisme i el seu impacte en la indústria tèxtil de principis del segle XX. Quant a aquest últim àmbit, l’industrial, l’exposició se centra en el cas del Vapor Aymerich, Amat i Jover -actual edifici del mNACTEC-, on l’aigua era la matèria fonamental donat que feia funcionar la màquina de vapor. L’exposició també compta amb la recreació de la galeria d’una mina d’aigua i amb alguns objectes relacionats amb l’aigua que li donen un valor patrimonial.
“El tema de l’aigua és una història de com la societat s’ha sabut organitzar ella mateixa”, ha dit Màrius Massallé, regidor de Medi Ambient de Sostenibilitat, que també ha assistit a la inauguració. I és que l’iniciativa d’uns quants va fer que tota la població pogués abastir-se d’un bé tan preuat com necessari. Actualment el 85% de l’aigua de Terrassa prové del riu Llobregat, i només el 15% restant prové de la xarxa d’entre 14 i 17 quilòmetres de mines que travessen la ciutat i dels pous existents al terme municipal.
