Antic escorxador de la carretera de Montcada deTerrassa Foto: Amat

La matança es feia tradicionalment al carrer, al davant de la casa del propietari del marrà. A Terrassa, a mitjans del segle XIX, també, tot i que ara sigui difícil d'imaginar.
La majoria de les cases tenien un lloc al pati destinat a cort, on criaven el porc per al seu consum. L’alimentació d'aquest animal consistia en un calderada composta de bledes, calcides i farines de moresc que, en part, collien de l’hort que tenien arrendat.

El dia de la matança era, per a tota la família, dia de gran festa, de la qual participava fins i tot el veïnat. L’acte del degollament es feia al carrer damunt d’unes fustes. A pocs pams hi havia el foc, envoltat de pedres grosses que sostenien un ferro travesser, damunt del qual, després d’escolada la víctima, era posada a socarrimar. Un fum de mala olor s’estenia per tot el barri.

Ja net i pelat, el porc era obert i revisat pel veterinari, que amb una romana que portava ell mateix, pesava el porc i donava el permís per seguir amb les taques de classificar la carn i fer-ne botifarres, a l’interior de la casa. A manca de maquinària, es feien les operacions a mà i duraven tot el dia.

A la vila hi havia un escorxador, situat on ara hi ha el Gran Casino, però només servia per sacrificar-hi bens i cabrits, que es venien després a les carnisseries de la plaça Vella.

O l'edifici o la multa
El 27 de setembre del 1855 l’ajuntament de la Vila de Terrassa va rebre un ofici del governador que obligava a construir un edifici tipus escorxador, indicant-hi que si no es feia es posaria una multa a l’alcalde i secretari de la corporació. Havia de ser adequat per a la matança de bens i porcs i imposava una penyora de 2 rals a l’alcalde i 20 al secretari per cada dia que passés sense fer-se. Aquest edifici es va construir en el que avui és la part dreta del carrer Pare Llaurador cantonada amb carrer de Galileu, i va servir durant quinze anys, just fins que es va inaugurar el de la carretera de Montcada.

El dia 1 de desembre del 1873 l’Ajuntament va fer un pregó prohibint la matança al carrer, imposant una multa de 15 pessetes a qui contravingués la prohibició. Davant la insuficiència de l’escorxador se'n va improvisar un altre en una quadra del carrer de Vinyals.

En el Ple de l’Ajuntament del 16 novembre del 1874 es va acordar la construcció d’un nou edifici en terrenys del Baró de Corbera i de Fidel Poal, situats a la carretera de Montcada, davant de l’Hostal del Fum, fora del nucli urbà i arran de la riera del Palau.

L'any 1877 s'inaugurava el nou escorxador, que suplia l'antic del carrer de Galileu-Pare Llaurador. Amb el temps es va transformar en la fàbrica de gasoses La Predilecta. L'edifici tenia 950 m2 amb naus separades per a la matança del diferent bestiar: oví, boví, porcí, i cavallí, a més de les instal·lacions de servei.

Tenia una quadra destinada al sacrifici del bestiar de llana de 350 metres quadrats amb banc de marbre i fusta; la dels porcs, de 260, i les corts de 90 amb 10 departaments. Hi havia un cobert per als carros i l’habitació del conserge.

Una gran activitat
L’any 1926, en plena activitat de l’escorxador, varen sacrificar-se 1.281 vedells, 4.843 cabrits, 29.132 xais i 7.440 porcs. L’any 1957, davant la depauperació de l’escorxador, l’Ajuntament en sessió plenària del 4 de setembre del 1957, va aprovar la construcció d’un nou escorxador públic municipal, preveient ubicar-lo al mateix clos del vell.
El projecte preveia l’ocupació de 10.716 m2 i l’integraven 5 naus de matança i tots els serveis corresponents. Però aquest projecte no es va portar a terme. Es va diluir amb el pas del temps i les instal·lacions existents van anar deteriorant-se fins arribar a l’any 1982, en què després d'unes quantes pròrrogues la Generalitat de Catalunya va sentenciar el seu estat obsolet.

La prevista manca d’aquest servei va fer que el 1979 s’endegués un altre avantprojecte, que va refusar que s'instal·lés al mateix lloc que ocupava el vell i va buscar un altre indret idoni com era el triangle de 50.000 m2 que formen l’autopista, la línia dels Ferrocarrils de la Generalitat i la riera del Palau, en terres de Can Guitart i en zona qualificada de camp urbanitzable segons el Pla General d’Ordenació. La seva situació era escaient com a punt geogràfic, així com per la seva accessibilitat i el factor favorable dels vents dominants.

Els carnissers locals
La seva construcció estaria supeditada a la prèvia constitució d’una societat de carnissers locals per bastir el nou escorxador. L’Ajuntament els oferia els terrenys gratuïtament. Aquesta solució es va eternitzar ja que no hi va haver acord entre els comerciants. Paral·lelament, al Vallès es plantejava la construcció d’un escorxador comarcal. Els municipis de Sabadell, Terrassa, Barberà del Vallès, Sant Quirze, etc., es reuniren l’any 1980 i n'acordaren la construcció dins els terrenys de la Mancomunitat Sabadell-Terrassa, tot i que en un principi s’havia acceptat fer-ho als terrenys de Can Guitart.

Tots aquests projectes no es portaren a terme i l’escorxador es va acabar construint dins el terme de Sabadell. El vell escorxador va ser enderrocat  per fer-hi una estació d’autobusos, la de la Rambleta del Pare Alegre