Coltrane Tribute
dijous, 7 abril, 2016 - 22:00h
Amb la figura del irrepetible John Coltrane com a punt de partida de la Jam Session encapçalada per la també saxofonista Marta Riba, la Nova Jazz Cava reprèn la programació estable.  No us perdeu una proposta 100% jazz i d’entrada lliure!

Big Cat
Direcció: Eduardo Tancredi
divendres, 8 abril, 2016 - 22:30h
Ritmes com el joropo veneçolà, el tango argentí, el baiao brasiler, el son montuno cubà o la sardana catalana son explorats per la Big Cat, la big band instrumental moderna que neix des de l’Escola Superior de Música de Catalunya, Esmuc. Una banda compacta, amb un so potent, de tímbriques molt peculiars i brillants, i amb arranjaments complexos  on l’espai destinat a la creació personal i la improvisació dels 14 components de l’orquestra, flueix de forma natural.

Black Pearl presenta "Jimmy McGriff Tribute"
dissabte, 9 abril, 2016 - 22:30h
Entre els noms que han projectat al món el so únic del Hammond B3, Jimmy McGriff és un dels exponents més singulars. La seva mort el maig de 2008 va silenciar una tècnica i una manera de fer tan úniques com irrepetibles. El propòsit ara, set anys després, és el de recordar el seu llegat a través d’aquells que han heretat el seu aprenentatge com és el cas dels integrants de Black Pearl "Jimmy McGriff Tribute".

Wooky + Videocratz - Pina + Gnomalab
diumenge, 10 abril, 2016 - 20:00h
Albert Salinas Claret, conegut als escenaris com Wooky, va irrompre en l'escena electrònica barcelonina en l'any 2010 amb la publicació de "The Ark", un EP de cinc talls en el que va demostrar una habilitatd única per barrejar sons orgànics amb beats avantguardistes. La seva posada en escena compta amb la col·laboració de l'artista visual Videocratz, improvisació, enregistraments propis i animació d'última generació s'uneixen per convertir el set AV en una història amb una narrativa única i contundent. Miki Arregui, la persona que s'amaga darrere del nom de Videocratz, és membre actiu del famós col·lectiu visual Telenoika i apareix amb força dins de l'escena visual en 2003.

En actiu des de mitjans dels 90 amb altres àlies com Sloan, Pedro Pina decideix posar en marxa el 2007 el seu projecte més personal. Després de diversos anys coquetejant amb estils com el drum'n'bass, l’elektro o el pop electrònic, és com a Pina on pretén experimentar amb un dels seus fetitxes d'adolescència: la música industrial. Entesa no com un estil sinó com una manera d'afrontar el procés compositiu. Per la seva banda, Gnomalab té la imatge en moviment y coincident, aquell moviment que es retroba, com als seus eixos bàsics. En el seu treball hi trobem percepció visual sense cap pretensió de reflexió trascendental. Una percepció que ens mostra com les coses poden ser transformades en relació a com les observem.