Ja és aquí. Els fans de Dan Brown tenen a partir de demà l'oportunitat d'endinsar-se en el nou enigma que proposa l'escriptor en la seva última novel·la, El símbol perdut (Empúries; Planeta, en castellà). L'èxit és sinònim de tot el que publica Dan Brown des que fa sis anys El codi Da Vinci, l'anterior novel·la de l'escriptor, va esdevenir un fenomen planetari amb 81 milions d'exemplars venuts arreu del món. La versió original del llibre, que al món anglosaxó (EUA, Gran Bretanya i Canadà) va sortir el 15 de setembre, va vendre en només un dia un milió d'exemplars. Al cap d'una setmana ja havia doblat la xifra. Estratosfèric. Aquí el tiratge inicial en català és de 50.000 exemplars, mentre que en castellà es posaran en circulació un milió i mig d'exemplars.
A El símbol perdut, Brown repeteix fórmula -una barreja de suspens, acció i enigmística, que ha creat escola- i protagonista, Robert Langdon, el professor de simbologia de la Universitat de Harvard que al cinema interpreta Tom Hanks. En aquest cas, Langdon es veu immers en una trama centrada en les societats maçòniques americanes, que van participar en la fundació del país. No és cap secret que els pares de la pàtria americana, com George Washington, Thomas Jefferson o Benjamin Franklin eren maçons. Ni tampoc que els monuments més simbòlics de Washington estan dissenyats seguint algunes de les directrius maçòniques. De fet, la indústria turística de la ciutat ja es planteja organitzar passejades i tours seguint els escenaris de la novel·la.
És precisament en el cor d'un dels símbols monumentals dels Estats Units, el Capitoli, on Dan Brown situa el misteri inicial d'El símbol perdut, quan en el centre de la Rotonda de l'edifici apareix un curiós objecte amb un missatge xifrat en cinc símbols.
Dotze hores
Langdon només tindrà dotze hores per desentrellar l'enigma, relacionat amb una missió secreta de la maçoneria. Com sempre succeeix a les novel·les de Brown, Langdon està acompanyat en la seva investigació per una dona, intel·ligent i agosarada, amb la qual no arribarà ni a la tensió sexual no resolta. Es tracta de Katherine Solomon, especialista en ciències noètiques, una disciplina que estudia el potencial desconegut de la ment humana que està relacionat amb la filosofia new age.
La cita que encapçala la novel·la és força significativa en aquest sentit: "Viure en el món sense ser conscient del significat del món és com passejar per una gran biblioteca sense tocar els llibres". I l'última frase del llibre també: "Esperança".
A El símbol perdut, Brown repeteix fórmula -una barreja de suspens, acció i enigmística, que ha creat escola- i protagonista, Robert Langdon, el professor de simbologia de la Universitat de Harvard que al cinema interpreta Tom Hanks. En aquest cas, Langdon es veu immers en una trama centrada en les societats maçòniques americanes, que van participar en la fundació del país. No és cap secret que els pares de la pàtria americana, com George Washington, Thomas Jefferson o Benjamin Franklin eren maçons. Ni tampoc que els monuments més simbòlics de Washington estan dissenyats seguint algunes de les directrius maçòniques. De fet, la indústria turística de la ciutat ja es planteja organitzar passejades i tours seguint els escenaris de la novel·la.
És precisament en el cor d'un dels símbols monumentals dels Estats Units, el Capitoli, on Dan Brown situa el misteri inicial d'El símbol perdut, quan en el centre de la Rotonda de l'edifici apareix un curiós objecte amb un missatge xifrat en cinc símbols.
Dotze hores
Langdon només tindrà dotze hores per desentrellar l'enigma, relacionat amb una missió secreta de la maçoneria. Com sempre succeeix a les novel·les de Brown, Langdon està acompanyat en la seva investigació per una dona, intel·ligent i agosarada, amb la qual no arribarà ni a la tensió sexual no resolta. Es tracta de Katherine Solomon, especialista en ciències noètiques, una disciplina que estudia el potencial desconegut de la ment humana que està relacionat amb la filosofia new age.
La cita que encapçala la novel·la és força significativa en aquest sentit: "Viure en el món sense ser conscient del significat del món és com passejar per una gran biblioteca sense tocar els llibres". I l'última frase del llibre també: "Esperança".
