Can Pou, mas ubicat al carrer de Francesc Salvans, cantonada amb Autonomia Foto: Arxiu Tobella

El terme municipal del poble de Sant Pere es va repartir el 1904 entre les dues grans capitals de la comarca. A Terrassa li van correspondre una quarantena de masies, la majoria, d’origen medieval.

Una part han arribat als nostres dies. Però la resta, quasi la meitat, ha desaparegut davant l’expansió demogràfica i la consegüent urbanització de les zones rurals pròximes al nucli urbà durant les dècades dels anys cinquanta i setanta del segle XX.

Masies no conservades:
Ca n' Aurell .
La masia, que dóna nom al barri, estava a prop de la carretera de Martorell, entre els carrer de Mossèn Montcau i l’avinguda de Joaquim de Sagrera, en un lloc alt entre les rieres del Batlle i de Ca n’ Aurell (actualment, el transvasament).

Can Bosch de Basea
La masia estava situada en l’actual plaça de Can Bosc de Basea , al barri de Can Jofresa. Va ser enderrocada a finals dels anys seixanta del segle XX per edificar les torres dels pisos de "la carretera de Rubí"

Can Curet o Coret
Situat a la falda de la serra de les Martines. Aquest mas va ser enderrocat per construir el nus d’enllaç de l’autopista de Terrassa a Barcelona. En el fogatge de 1558 trobem com a propietari a Marsal Plans.

Can Cot de Santa Margarida
Era l’antic mas Vidal en un fogatge del 1455. En un altre de 1558, hi trobem a Guillem Cot. Estava ubicat dins l’actual polígon industrial de Can Parellada. Va ser enderrocat el 1974.

Can Fatjó
Estava situat a la banda esquerra de la carretera de Matadepera, a l’entrada del carrer de l’Autonomia. La medieval masia, en el segle XV, era coneguda com el mas Roig i, un segle després, com a Mas Arc Superior i el seu propietari era Bernat Cardús.

El 1920 en una vinya de Can Fatjó propera al Pla de les Bruixes (plaça de l’Aigua), uns pagesos trobaren un cap de marbre del déu romà Dionisos (Bacus), probablement del segle I, imitació d’un prototip grec arcaic del segle V aC.

L’alineació del carrer de l’Autonomia trobava com a trava la masia de Can Fatjó. Tot i aquest entrebanc, el carrer va transposar la carretera fins a l’avinguda de Jaume I. Cap als anys seixanta es va enderrocar la masia, deixant comunicats el dos trams de carrer.

Can Figueres de la Quadra
Era una masoveria depenent de Can Palet que va ser enderrocada per construir els pisos Guadalhorce. La trobem documentada en el segle XV com a mas Mestres. Un segle després estava habitada per Bartomeu Figueras .

Can Gorgs
La urbanització de l’avinguda de Barcelona va arrasar el mas que estava situat davant l'actual plaça de Catalunya. En el 1455 era conegut com el mas de les Arenes Jusanes . El 1558 ja trobem com a propietari a Pere Gorgs alies Sala.

Can Jofresa
Va ser enderrocada en els anys 80 pel seu estat ruïnós i més tard el seu espai es va veure ocupat pel complex esportiu del mateix nom. Antigament havia estat el mas Brugueroles. En el segle XVI el seu propietari era Miquel Sallent. Quan es van construir els pisos de la carretera de Rubí situats en terres de Can Bosch de Basea , a un regidor li va semblar que aquest topònim seria dificultós de pronunciar per als nouvinguts i se li va posar el nom de barri de Can Jofresa.

Can Marsans o “Mauri”
Mas Marsans , situat en el lloc conegut com Romagos , al nord de l'actual barri de La Maurina. Antigament era el mas Berenguer. En el segle XVI el seu propietari, Gabriel Marsans , era conegut pel sobrenom de “Mauri”. D’aquí prové el nom del barri de la Maurina.

Can Missert -Margarit
Aquesta masia estava situada a la plana Freda de Can Missert , prop de l’actual autopista que va de Terrassa a Manresa, al límit del terme de Terrassa amb el de Viladecavalls. En el fogatge de 1455 està documentada com a Mas Berenguer i com a propietari, Johan /Joan? Berenguer i, en el fogatge de 1558 com a Mas Purull de les Figueres i habitat per la família de Francesc Purull . Cap a finals del segle XX la masia deshabitada va ser enderrocada a causa del seu estat ruïnós, els actes vandàlics i l’estança d’ocupes .

La zona és molt famosa en el món de l’arqueologia, ja que a finals del segle XIX i en les excavacions del 1926, s'hi descobrí un camp d’enterraments d’urnes hallstàttiques de finals de l’edat del bronze (1500 aC.)

Can Palet de Vista Alegre
Masia enderrocada situada sota el Montagut. Cap als anys 50 i 60 la zona es va convertir en una urbanització amb el nom de “El Sosiego ”.

Can Pous
Mas ubicat al carrer de Francesc Salvans, cantonada amb el de l’Autonomia, arran de l’antic camí de Terrassa a Matadepera. En el fogatge de 1455 està documentat com a Mas Vinyals i en el de 1558 ocupat per Franci Pou, d’on prové el nom de Can Pous. Va ser enderrocada a principis dels anys vuitanta.

Can Roca o Rocabusquets
Mas ubicat arran el camí antic que va de Terrassa a Matadepera. En un fogatge de 1558 el propietari era Benet Roca Busquets . Va ser enderrocat a la dècada dels anys 60 per construir els pisos del Pla del Bon Aire.

Can Sabater del Pla o de la Riera
Mas situat prop del monestir de Santa Margarita del Mujal. Va ser enderrocat en fer el traçat de l’autopista A-18 de Barcelona a Terrassa i les seves terres foren ocupades, més tard, per construir-hi el centre comercial Pryca o Correfour i el seu aparcament.

En un fogatge de 1558, el mas era habitat per Joan Sabater. En aquest mas es creuaven el camí dels Monjos i el camí ral de Terrassa a Sant Quirze i Barcelona. També era conegut com Can Sabater de la Vall o de la Riera per distingir-lo de Can Sabater del torrent situat ben a prop.

Can Tusell
En els fogatges del 1455, el mas de Can Tusell pertanyia a un tal Arch Jussà i era conegut com a Mas Arch Inferior. El canvi de nom es produí el 1692, quan la pubilla del mas va casar-se amb Bartomeu Tusell . I a partir d ' aleshores s’anomenà Can Tusell . El mas tenia una extensió de terres considerable que anava del carrer Bartrina fins on ara hi ha el barri de Can Tusell , i des de la carretera de Matadepera fins a llevant, a tocar amb el torrent Monner (avinguda de Jaume I). La major part eren vinyes i oliveres tot i que també hi cultivaven blat i hortalisses, que anaven a vendre al mercat de Sant Pere. En el pati del mas hi havia un rentador gran cobert, en el qual hi anava a fer la bugada el veïnat. Però com que era privat s’havia de pagar un tant, segons la quantitat de roba que es duia a rentar. El mas va ser enderrocat per deixar pas a la prolongació del carrer Ample cap a l’est.

Can Viver de Torrebonica
Aquesta masia, la trobem documentada amb els noms de Can Barba, mas Bolet, mas Maduixer , mas Sala i, finalment mas Viver. El dia 7 d’octubre de 1909, el darrer hereu dels “Viver” va signar l’escriptura de venda del mas i de les terres al “Patronat de Catalunya per la lluita contra la tuberculosi”, patronat constituït a Barcelona, l’any 1904. El mas fou modificat per l’arquitecte Josep Domènec per construir el sanatori de tuberculosos. De l’antiga masia no en queda res.