
Dani Trujillo, al seu estudi. Foto: Irene Prat
Un Mac de 20GB de RAM, altaveus ampli cats i una targeta de so amb convertidors són els aliats del dia a dia de Dani Trujillo (Terrassa, 1981), que vol fer el salt a un sector més rendible, com el dels videojocs. Freixenet, Rexona, el perfum d'Ana Rosa Quintana o el de Replay. Les sintonies de tots aquests anuncis publicitaris han estat mesclades per aquest compositor i productor terrassenc. Assumeix encàrrecs del compositor Ivan Llopis (Banjo Music) en qualitat de postproductor d'àudio, una feina gens mediàtica en què combina la implicació emocional amb l'ajut de les noves tecnologies. També abarca la creació de música per ràdio i televisió (Carglass, Eroski, Banco de Recuerdos), la creació i producció de bandes sonores, el disseny de so o els exemples d'àudio de llibres de text per escolars. Tal i com reconeix, l'ordinador "és com una extensió del seu braç" però no oblida que el que ha fet evolucionar la música són els instruments:
- Què és el més important a l'hora de fer música per a anuncis?
La composició i la sonoritat han d'adequar-se a la idea general. S'han d'ordenar els elements, mesclar és com omplir una capsa, de manera que si tot va gran no hi cap.
- S'ha de saber música per fer aquesta feina?
Cal saber com programar els instruments i introduir-los a l'ordinador perquè sonin bé.
- Li agrada el que compon?
M'agrada si està ben fet...
- Vol dir quan sona bé?
No, una bona música pot sonar molt malament. En la publicitat, t'has d'adaptar al producte, un anunci està bé si funciona, la música ha de reforçar el missatge.
- No se sent com un artesà?
Totalment, hi ha una feina tècnica que és d’artesà i fer artesania pot ser més difícil que fer art. Ara sembla que les màquines ens hagin de fer les melodies... La tecnologia hauria d'ajudar el músic a evolucionar. L'ordinador ha de servir per tractar el so: si Hendrix estigués viu, segurament compondria música electrònica. Músics amb bona formació fan música impersonal i d'altres sense tanta tècnica que escriuen música artísticament més captivadora.
- O sigui, que cal unes nocions mínimes comunes i després buscar el teu espai i diferenciar-te...
Sí, per exemple la música de "Forrest Gump": és senzilla com el personatge, això fa que funcioni.
- I casos que no rutllin?
La cançó "Hips don't lie" de Shakira. La veu està molt per davant de la música, sembla un karaoke.
- Algun vici confessable?
M'hagués encantat produir els Backstreet Boys o la Britney Spears, és música amb un molt bon acabat artesanal....
- Però hi ha molt màrqueting a darrere...
Sí, però és un tema tècnic, encara que no funcionés pel màrqueting, estaria ben feta, perquè tot sona endreçat.
- I net...
O brut, però tot sona ordenat.
- La capsa...