"És una autèntica enciclopèdia, apassionat de la dansa, aficionat a la història, un home amable i tranquil que mai ningú ha vist enfadat". Així van definir Pepe Hidalgo en el moment de rebre el Capgròs de l'any i agafar el relleu de Montse Saludes. Va arribar a Terrassa fa 55 anys procedent del poble cordovès de Santa Cruz i en fa 33 que balla a l'Esbart Egarenc d'El Social, del qual ressalta "el factor humà i la companyonia". L'entitat, que dijous i diumenge actuarà a la Festa Major de Viladecavalls, aplega un centenar de balladors de totes les edats però té dèficit de joves. "N'han de venir perquè sinó els veterans no ens podrem retirar".

-Com qualificaria el fet de ser nomenat Capgròs del 2012 de Terrassa?
Estic molt content i emocionat per haver pensat en mi i sobretot perquè represento l'Esbart Egarenc del Social. També em sento orgullós perquè a la ciutat no hi havia representació dels esbarts, sí que n'hi ha d'altres manifestacions de cultura popular. Però a Terrassa hi ha tres esbarts i, com a mínim, ara ja tenen una petita representació.

-Havia pensat que podia ser el guanyador?
Doncs no, perquè hi havia molts candidats. Em sap greu pels altres perquè tots hem fet mèrits.

-I els seus quins són?
Porto 33 anys ballant i em coneix molta gent, sobretot dins del món de la cultura popular.

-A El Casinet li diuen el Messi de la dansa quan obre el Ball de Plaça. L'enorgulleix la comparació?
És un comentari afectuós, ja m'està bé que m'ho diguin.

-A més, l'elecció i l'inici de la Festa Major van coincidir amb el seu aniversari...
Sí, va ser molt especial, encara va fer més gran el premi.

-Què ha aportat l'Esbart Egarenc a la ciutat?
Tot, perquè és el primer esbart fundat a Terrassa. Abans hi havia el Social però va desaparèixer després de la Guerra Civil. Sigui l'Ajuntament o els barris qui ens cridi, sempre anem on faci falta.

-Amb quins records es queda de tots aquests anys a l'entitat?
Viatges d'intercanvi i les estrenes al Centre Cultural i l'Alegria.

-L'esbart dóna fe de la bona salut de la cultura popular.
Molt bé, té una riquesa molt maca i això enriqueix molt la ciutat.
Com ha canviat Terrassa en aquests darrers 50 anys?
Molt, ha canviat molt en tots els sentits, i ha millorat.

- Recorda les riuades de 1962?
Sí, jo tenia dotze anys i va ser molt tràgic. Molts amics i companys ho van perdre tot. Per sort, jo vivia a les Arenes però en un lloc més elevat i per sort no ens va afectar directament.

-A l'hora de ballar, el sentiment és més important que la tècnica?
Sí, si no hi poses sentiment a l'escenari no transmets res. Després uns tindran més tècnica.

-Quin futur té l'Esbart?
Sóc optimista, però falten nois, potser pensen que és una activitat de noies. Faig una crida perquè vinguin, s'ho passaran bé.