El segle XX va arribar al fet casteller al bell mig d'un període de decadència. Els castells havien quedat com una activitat rural, antagònica a la modernitat i els nous esports que arribaven a la capital. I, aquest fet, encara es va accentuar més quan a principis del 1900, els Governs Civils de Barcelona i Tarragona van regular l'edat legal per a treballar. Just quatre anys després, els castells es van assenyalar com activitat laboral pels ingressos que rebien els castellers en les seves actuacions: «Queda prohibido á los menores de diez y seis años todo trabajo de agilidad, equilibrio, fuerza ó dislocación en espectáculos públicos. Los directores de compañías, padres ó tutores de los menores que contravengan este artículos, serán penados conforme al 1º de la ley de la protección de los niños de 26 de Julio de 1878».

De fet, l'any 1900, el diari tarragoní el Comercio, ja publicava aquesta nota: «Los vocales obreros se opusieron decididamente que en los castells dels Xiquets d Valls tomaran part los típicos xanetas. Pero en vista de los muchos argumentos de peso que formularon otros individuos de la Junta, y después de un largo debate, se acordó nombrar una ponencia que estudie el asunto, proponiendo después lo que se juzgue perintente».

D'aquesta manera, doncs, el debat existia i la regulació feta en els primers quatre anys del segle XX va tocar de ple al fet casteller: l'edat mínim per a pujar va passar als setze anys, un fet que encara va complicar més les actuacions dels Xiquets de Valls, que en un període de decadència hi van haver de sumar el fet de no poder comptar amb la canalla. Ara bé, tal i com apunta l'historiador Xavier Güell, els mitjans van anar publicant diversos recordatoris, fet qu ens assenyala que la normativa debia ser incomplerta diverses vegades.

El juliol de 1903, el Diari de Tarragona publicava el següent: «Una comisión de la Junta de reformas sociales se ha presentado aa la comisión de festejos de la calle del Cos del Bou manifestándole que se prohibe que suba ningún niño de corta edad en las torres que levante la colla dels Xiquets de Valls el dia de la fiesta de San Roque, por lo que nada tendría de estraño que la expresada comisión desistiera de contratarla».

Un any després, la Junta Local de Reformes Socials de Tarragona publica la prohibició: «Se convino en prohibir que los niños llamados «chanetas» tomen parte en las torres que levantan los Xiquets de Valls». La Junta encara va més enllà i demanar a l'ens provincial que prohibeixi pujar menors en qualsevol actuació dels castellers vallencs a la província de Tarragona.

Tal i com apuntava Güell, la normativa va ser incomplerta vegades. El 1905, la Crónica de Valls publicava un extens article sobre els castells, on assegurava: «Los castellers comencen a donar-se a l'afició des de la seva més tendre edat. El casteller, als set anys ja és enxaneta, als vuit o deu, aixecador, als dotze passa a dosos...». De la prohibició, doncs, ni una paraula.