Ensemble Le Tendre Amour són Roger Padullés, tenor; Adriana Alcaide, violí; Lixsania Fernández, viola de gamba, i Esteban Mazer, clavicèmbal. Dijous 16 d'agost, al vespre, portaran a Terrassa Stylus Fantasticus, en un marc excepcional com és el conjunt monumental de les esglésies de Sant Pere, ara rebatejat com la Seu d'Ègara.

En la jornada, del V Cicle Sons del Temps, hi col·laboren el Bisbat de Terrassa i, també, la parròquia de Sant Pere. El Stylus Phantasticus és un estil musical del Barroc alemany. Sota la influència de la música per a teclat italiana de Frescobaldi i Claudio Merulo, alguns organistes del segle XVII, especialment Johann Jakob Froberger (deixeble de Frescobaldi), adoptaran un toc que es caracteritza pel virtuosisme, la invenció i la improvisació sense un fil melòdic.

Johann Mattheson perfecciona i completa aquesta definició l’any 1793: "En aquest estil, la forma de compondre, de cantar i de tocar és la més lliure, la de menys restricció imaginada. Es descobreix primer una idea i després una altra, sense estar lligades per les paraules o per una melodia, tan sols per l’harmonia, perquè el cantant o el músic puguin mostrar la seva habilitat.(...) Tot està pensat perquè sigui plaent i, al mateix temps, sorprenent".

Un tenor de Sallent
El tenor Roger Padullés, nascut a Sallent (Bages), començà els seus estudis musicals a l'Escolania de Montserrat. Després de llicenciar-se en Ciències de la Informació a la URL, decidí anar a ampliar estudis de cant a la Hochschule für Musik de Freiburg (Alemanya). Allà estudià amb el professor R. Pinheiro i obtingué els diplomes de Künstlerische Ausbildung i Solistenstudium en les disciplines de lied/oratori d'òpera. L'Opéra National du Rhin, a Estrasburg (França), el va seleccionar per al seu programa de formació destinat als joves cantants.

Ha rebut nombrosos guardons a diversos concursos europeus. Ha participat en "Idomeneo", de Wolfgang A. Mozart, a l'Opéra National du Rhin; "Lucrezia Borgia", de G. Donizetti, al Gran Teatre del Liceu de Barcelona; "Orpheus und Euridyke", d'E. Krenek, al Teatro Real de Madrid, i "Turandot", de G. Puccini, que es representà al Palau de les Arts de València sota la direcció del reconegut director  Zubin Mehta.

El programa
El programa està format per "Trio sonata en Re menor, Op. 2, No. 2", de Johann Philipp Krieger (1652-1735); "Harmonische Freude musicalischer Freunde", de Philipp Heinrich Erlebach (1657-1714) i Christian Ritter (1645-1717);  "Sonata Quarta en Re major (Unarum Fidium)", de J.H. von Schmelzer (1623–1680); "Sonata II for viola de gamba en La menor", de Joan Schenk (1660–1712), i  "Sonata Representativa", de Heinrich Ignaz Franz von Biber (1644–1704).

Un retaule de pedra únic al món
L'església parroquial de Sant Pere, d'estil romànic (segle XII), amb capçalera i fonaments del temple del segle VI, conserva en el seu interior un tresor extraordinari: el retaule de pedra (segles VI-VIII), únic al món per les seves característiques i molt desconegut per bona part de la població terrassenca. És una de les joies de la corona de la Seu d'Ègara, com poden ser-ho les pintures de Santa Maria.

Es tracta de l’edifici que, dins del complex conjunt episcopal egarenc, estava destinat al culte quotidià de la comunitat de fidels que des d’antic i fins als nostres dies ha viscut al seu entorn. L’església de Sant Pere que avui veiem, totalment restaurada, és un edifici romànic, del segle XII, en el qual s’han conservat alguns murs i elements de la construcció original del segle VI.

L’accés a l’església es fa avui en dia per una portada romànica disposada a la façana sud i envoltada per quatre arcs pràcticament sense decoració. Aquesta façana està rematada en la part superior per una cornisa formada per mènsules amb rostres humans i, a sobre, relleus amb figuració animalística. A l’interior podem observar la nau amb volta de canó, i una nau transversal just abans de l’absis que forma la planta de creu llatina. Destaca el retaule petri policromat del segle X ubicat rere l’altar, únic al món per les seves singularitats.