Concert sorpresa a la Coral dels Àmics: Cabaret Misèria fa el seu segon directe per preparar el Nadal a Tres bandes, un concert en el qual compartiran escenari amb Estúpida Erikah i Ulisses. Els tres grups tenen molt en comú: a més de ser terrassencs, els tres líders - Toni Ubach de Cabaret Misèria, Dani Pino d' Ulisses i Lluís Boria d' Estúpida Erikah-, són amics, companys de feina i músics de raça. L'espectacle que oferiran el divendres serà una combinació de l'excel·lència sonora que busca el músic, i l'ofici de tres tècnics de teatre que entenen que tot el que es fa sobre d'un escenari ha de ser sobretot molt estètic.
A l'acabar el concert, amb una cervesa a la mà, es reuneixen els tres al voltant d'una taula. Toni Ubach (TU) s'està retrobant amb les emocions del directe, Dani Pino (DP) -líder d' Ulisses i guitarra de Cabaret Misèria- reflexiona sobre la música i Lluís Boria (LB) mira els seus companys des d'una atalaia inesperada i que no s'acaba de creure.
De les tres bandes, Ulisses és la que fa més temps que està tocant, com encareu el concert del divendres?
D.P. Estem preparant el repertori nou, hem tingut un canvi de formació, fa un any que estem assajant físicament i fent molt d'estudi. Ara tenim moltes ganes de reaparèixer el pròxim divendres.
Ulisses ja ha tocat a la Festa Major de Terrassa. Quin consell li donaries a Estupida Erikah que s'estrena aquest any?
D.P. Nosaltres vam tocar al Parc dels Catalans amb Antònia Font. Va estar molt bé, però no va haver-hi comunicació entre les bandes. Estàvem a dos nivells molt diferents. Ells, en canvi, toquen a l'amfiteatre, i amb Le Petit Ramon, que és un grup molt xulo. Consell... No se me n'acut cap. Segur que serà un gran concert.
L.B. Contents. Fer un concert a la Festa Major sempre fa il·lusió.
Cabaret Misèria es presenta al Sona9, on Estúpida Erikah van quedar finalistes. Com veus els seves opcions?
L.B. Hi ha molts grups, no puc dic res perquè no soc jutge. Si ho fos, segur que arribarien a la final... [riuen els tres] Crec que la primera ronda la passaran i, després, ja és veurà.
T.U. Per nosaltres passar la primera ronda ja serà una festa! Volem tocar i si passem rondes ja serà l'òstia.
Els tres grups proveniu del teatre, però d'estar darrere, preparant obres i concerts on actuen altres. Com afecta el vostre bagatge musical al vostre espectacle com a múcics?
L.B. Els tres havíem tocat dalt d'un escenari abans de ser tècnics, però sí que és cert que veus més quines coses fas malament com a músic. Com a tècnic, veus molts concerts i agafes allò que t'agrada i evites el que no. També et fixes molt amb el teu comportament amb els tècnics.
T.U. Jo crec que els tres portem el tècnic com un més de la banda, i donem molta importància a la il·luminació, a l'escenografia... És molt difícil separar l'estètica de la música i al final puges i fas el personatge que surt a cantar.
D.P. Saps més el que vols aconseguir dalt de l'escenari i el que vols que t'envolti, perquè ho has vist moltes vegades. També veus quan et tracten bé i quan no.
T.U. El concert també el veiem diferent, ja que el pensem des del matí que sortim a muntar fins que tornem a casa. No només el concert sinó tot el bolo.
Els tres esteu ara en bandes madures, quin consell donaríeu a un jove músic que ara està començant?
D.P. Potser per a algú que comença, l'únic que es pot dir és que estimi el que fa i que es deixi de prejudicis i toqui allò que li agradi. Per a mi intentar progressar és sempre una constant i un músic ha de progressar tota la vida.
T.U. Jo feia 15 anys que no pujava dalt d'un escenari. Tinc 34 anys i dues criatures i gràcies a dos pàjarus (Dani Pino i Just Ubach) que m'han posat el dit a la llaga, ara he tornat a fer cançons i torno a començar. L'únic avantatge és que ja tenim ofici i benefici i l'únic que volem és passar-ho bé.
Divendres a l'Alegria. Com ho sentiu?
T.U. Amb unes moltes ganes. Durant quatre dies, el lloc on treballem serà nostre i podrem fer tot allò que vulguem
L.B. Serà com tocar a casa. Hem fet molts bolos allà i sembla que no hagi d'arribar mai.
D.P. Jo no he estat mai en un teatre on es trobin tres grups totalment diferents i sense lligam aparent que busquen connectar-se entre si. Serà un espectacle molt bonic i esperem que vingui molta gent.
A l'acabar el concert, amb una cervesa a la mà, es reuneixen els tres al voltant d'una taula. Toni Ubach (TU) s'està retrobant amb les emocions del directe, Dani Pino (DP) -líder d' Ulisses i guitarra de Cabaret Misèria- reflexiona sobre la música i Lluís Boria (LB) mira els seus companys des d'una atalaia inesperada i que no s'acaba de creure.
De les tres bandes, Ulisses és la que fa més temps que està tocant, com encareu el concert del divendres?
D.P. Estem preparant el repertori nou, hem tingut un canvi de formació, fa un any que estem assajant físicament i fent molt d'estudi. Ara tenim moltes ganes de reaparèixer el pròxim divendres.
Ulisses ja ha tocat a la Festa Major de Terrassa. Quin consell li donaries a Estupida Erikah que s'estrena aquest any?
D.P. Nosaltres vam tocar al Parc dels Catalans amb Antònia Font. Va estar molt bé, però no va haver-hi comunicació entre les bandes. Estàvem a dos nivells molt diferents. Ells, en canvi, toquen a l'amfiteatre, i amb Le Petit Ramon, que és un grup molt xulo. Consell... No se me n'acut cap. Segur que serà un gran concert.
L.B. Contents. Fer un concert a la Festa Major sempre fa il·lusió.
Cabaret Misèria es presenta al Sona9, on Estúpida Erikah van quedar finalistes. Com veus els seves opcions?
L.B. Hi ha molts grups, no puc dic res perquè no soc jutge. Si ho fos, segur que arribarien a la final... [riuen els tres] Crec que la primera ronda la passaran i, després, ja és veurà.
T.U. Per nosaltres passar la primera ronda ja serà una festa! Volem tocar i si passem rondes ja serà l'òstia.
Els tres grups proveniu del teatre, però d'estar darrere, preparant obres i concerts on actuen altres. Com afecta el vostre bagatge musical al vostre espectacle com a múcics?
L.B. Els tres havíem tocat dalt d'un escenari abans de ser tècnics, però sí que és cert que veus més quines coses fas malament com a músic. Com a tècnic, veus molts concerts i agafes allò que t'agrada i evites el que no. També et fixes molt amb el teu comportament amb els tècnics.
T.U. Jo crec que els tres portem el tècnic com un més de la banda, i donem molta importància a la il·luminació, a l'escenografia... És molt difícil separar l'estètica de la música i al final puges i fas el personatge que surt a cantar.
D.P. Saps més el que vols aconseguir dalt de l'escenari i el que vols que t'envolti, perquè ho has vist moltes vegades. També veus quan et tracten bé i quan no.
T.U. El concert també el veiem diferent, ja que el pensem des del matí que sortim a muntar fins que tornem a casa. No només el concert sinó tot el bolo.
Els tres esteu ara en bandes madures, quin consell donaríeu a un jove músic que ara està començant?
D.P. Potser per a algú que comença, l'únic que es pot dir és que estimi el que fa i que es deixi de prejudicis i toqui allò que li agradi. Per a mi intentar progressar és sempre una constant i un músic ha de progressar tota la vida.
T.U. Jo feia 15 anys que no pujava dalt d'un escenari. Tinc 34 anys i dues criatures i gràcies a dos pàjarus (Dani Pino i Just Ubach) que m'han posat el dit a la llaga, ara he tornat a fer cançons i torno a començar. L'únic avantatge és que ja tenim ofici i benefici i l'únic que volem és passar-ho bé.
Divendres a l'Alegria. Com ho sentiu?
T.U. Amb unes moltes ganes. Durant quatre dies, el lloc on treballem serà nostre i podrem fer tot allò que vulguem
L.B. Serà com tocar a casa. Hem fet molts bolos allà i sembla que no hagi d'arribar mai.
D.P. Jo no he estat mai en un teatre on es trobin tres grups totalment diferents i sense lligam aparent que busquen connectar-se entre si. Serà un espectacle molt bonic i esperem que vingui molta gent.
