Els 10 capdidats presents a la festa de presentació Foto: Manel Fajula

El Casinet de l'Espardenya és una entitat secreta que, des del 1983, s'encarrega de proposar una llista de capdidats a Capgròs de l'Any. Ningú sap quines persones en formen part ni el lloc on se celebren les reunions, malgrat que es parla d'un petit local dins del nucli històric . Des de l'any 2006, anima els terrassencs a fer les seves pròpies propostes.

Els primers capgrossos que hi va haver a la ciutat daten de 1845, però es van cremar en un incendi al Teatre del Retiro. Els capgrossos actuals són de motlle: uns de cartró-pedra (els de 1965) i altres de fibra de vidre (des de 1980).

Nans de terrassa
L'entitat Nans de Terrassa té cura de tots els capgrossos: els fa ballar i alhora vetlla per la seva conservació. La colla Nans de Terrassa està formada per membres de l'Agrupament Escolta i Guies Torrent de les Bruixes.

Cada divendres de festa major la comparsa de nans i capgrossos augmenta amb un nou membre. És el Capgròs de l'Any, la testa immortalitzada en cartró-pedra d'un personatge terrassenc. La tradició del Capgròs forma part dels protocols de la festa major i es dóna a conèixer sempre durant l'obertura de la festa, al Raval. Primer es fa el pregó, ballen els Gegants vells, els Bastoners i els Gegants nous. A continuació entren els Capgrossos de l'Any d'anteriors edicions, seguits de la Guapa i el Capgròs de l'Any en curs, tapat perquè no se'l pugui reconèixer. Ballen el Ball del bateig i la Guapa descobreix el Capgròs de l'Any. Així s'ha fet, fins ara, en 30 ocasions.

El 1982 va aparèixer en escena el primer Capgròs, conseqüència d'una juguesca: una colla de terrassencs vinculats amb la cultura popular li van prometre a Jordi Labòria, llavors regidor de Cultura, que si feia restaurar els gegants vells que estaven abandonats al Castell de Vallparadís, li farien un capgròs com a reconeixement. I així va ser. Labòria va ser el primer, però no l'últim. A partir d'aquell any, es va instaurar la filosofia del guardó, que té diverses variants: reconèixer un personatge popular, algú que hagi fet alguna tasca important per a la recuperació de la cultura popular i/o, simplement, una persona coneguda a la ciutat que segurament mai no rebrà un homenatge oficial, ni tindrà una placa o el nom d'un carrer.