Obra de J. Mir titulada Primavera
El Fons d'Art de l'antiga i històrica Caixa de Terrassa està gestionat actualment pel Centre Cultural Terrassa. Amb la voluntat de posar en valor i de donar a conèixer aquesta important col·lecció s'ha habilitat un espai privilegiat de l'equipament per exposar, de manera permanent, una part important d'aquesta pinacoteca.
A partir de la primera adquisició, fa ara ja més de cent anys, d'un tríptic d'Alexandre de Riquer, Immaculada i Àngels, la col·lecció artística de Caixa Terrassa es va anar ampliant, encara que sense un propòsit pròpiament 'museístic'.
Actualment, el fons compta amb una àmplia representació d'artistes tan importants com Pere Pruna, Joaquim Vancells o els germans Viver, i que es completa amb obres d'artistes com Martí Alsina, Francesc Torras Armengol, Modest Urgell, Francesc Gimeno, Ramon Casas, Joaquim Mir, Joaquim Torres García, Roca Sastre o Montserrat Gudiol, entre d'altres. Una munió de noms locals i del país on la característica és la qualitat.
Malgrat l'abast de la col·lecció, l'exposició que es pot visitar al Centre Cultural compta amb seixanta-una pintures d'artistes catalans les obres dels quals permeten fer una passejada per la pintura catalana dels segles XIX i XX. Començant per paisatges típics del mestre del Realisme Ramon Martí i Alsina i el seu deixeble Modest Urgell, es passa a través de Francesc Gimeno a una visió també realista però més innovadora, i a través de Dionís Baixeras a una visió de la vida rural plàcida i reflexiva. Laureà Barrau enllaça aquesta generació amb la modernista.
Alguns dels grans noms del modernisme també esquitxen la col·lecció de Caixa Terrassa: Ramon Casas, Eliseu Meifren i una obra important de Joaquim Mir de la seva primera època.
El peculiar simbolisme paisatgístic de Joaquim Vancells hi és ben present, així com bons exemples de l'escola pictòrica terrassenca de la mateixa època: els germans Viver.
El Noucentisme el representa l'obra de Torres Garcia, i Rafael Benet parteix del Noucentisme per arribar a ser una de les figures de la Generació del 1917, en la que sobresortiren Joan Serra o Josep de Togores.
Un dels millors representants catalans de l'escola de París, Pere Pruna, és molt ben representat a la col·lecció, així com un dels pintors catalans més identificats amb l'esperit parisenc, Emili Grau Sala.
Sòlids independents com Francesc Serra o Mallol Suazo omplen el període que va fins la pintura figurativa de la segona meitat del segle XX, on noms com Cinto Morera o Roca-Sastre hi tenen obres ben representatives.
