Una família es prepara per celebrar el cap d'any en una casa que es troba aïllada al mig d'un bosc, quan de cop i volta irromp a la llar un misteriós rodamón, és nan i segons diu és Déu i amenaça d'exterminar l'espècie humana a la matinada. Planteja un estrany joc als quatre familiars: només se salvaran dues persones, i els dos únics supervivents els hauran d'escollir els mateixos.

Amb el seu nou film, els directors terrassencs Albert Pintó i Caye Casas, formats a l'ESCAC, competeixen a la secció oficial del prestigiós certamen. En declaracions a l'ACN, Casas assenyala que la pel·lícula és "una forta crítica a l'espècie humana" però revestida de molt humor negre i tocs de surrealisme i amb "quatre desgraciats". Pintó explica que l'embrió de la producció catalana 'Matar a Dios', gravada en una Masia de Terrassa, va néixer a partir de la pregunta de quines dues persones salvaries de tot el món si aquest fos destruït.

Casas manifesta que el tema principal del film és si "quatre desgraciats que tenen l'última possibilitat de salvar l'espècie humana són capaços d'aconseguir-ho o realment l'espècie humana mereix extingir-se". Aquests "quatre desgraciats", com els ha anomenat el codirector, són família entre ells i cadascú arriba al sopar amb els seus problemes personals i molt particulars. En aquesta línia, el seu company de direcció recalca que els quatre personatges són "molt caricaturitzats" perquè els interessava plantejar perquè el suposat Déu els escull davant la possible fi de la humanitat.

Casas creu que tenen un estil bastant identificable amb un humor negre, que "no és el típic humor de comèdia espanyola que es fa ara", deixa clar. "És potser una mica més europeu o català fins i tot, és un humor negre amb tocs surrealistes i també juguem amb el terror o amb una història d'amor", afegeix. "La gràcia de la pel·lícula és que navega entre dues aigües, tot i que al final queda clar de què parla", destaca Pintó.
 
Els dos actors consideren que la força de la pel·lícula resideix en el fet que és una "producció d'actors" perquè són aquests els encarregats de portar el pes del film en tot moment. A més a més, els dos directors de la capital vallesana han volgut donar una gran importància a l'estètica i a la forma perquè "en aquest món surrealista" és l'embolcall "d'un conte de fades".

Treball amb els actors

"Una de les coses que ens han sortit molt bé és la tria dels actors i la seva selecció", declara Casas. En aquest sentit, ha dit que els van donar més del que pensaven. Pintó manifesta que el personatge de l'Emilio Gavira, que fa de vagabund, el van escriure per ell i ha reconegut que l'actor no s'ho va pensar ni un segon a sumar-se al projecte. "La clau és que vam fer família", sentència. Els quatre cinc actors són, a més d'Emilio Gavira, Eduardo Antuña, Itziar Castro, Boris Ruiz i David Pareja.