El govern català ha proposat al govern balear que el nou director de l'Institut Ramon Llull (IRL) sigui el periodista i escriptor Vicenç Villatoro, en substitució de Josep Bargalló. El conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Ferran Mascarell, ha dit que ha estat una proposta 'plantejada conjuntament', i per tant, ha comptat amb el vistiplau de l'executiu illenc. El conseller de Presidència del govern balear, Albert Moragues, ha dit que el 31 de gener se celebrarà a Catalunya la propera reunió dels òrgans de direcció de l'IRL i s'aprovarà la proposta de nomenament.
Mascarell ha explicat que Vicenç Villatoro coneix la realitat cultural catalana i balear, i també els 'neguits i els anhels' dels creadors. També ha comentat que ha gestionat assumptes de 'certa envergadura' com l'Enciclopèdia Catalana i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Així, ha dit que és la persona 'indicada' per desenvolupar aquesta tasca.
Durant aquesta primera trobada, Mascarell i Moragues han parlat de la disponibilitat de pressupost dels dos governs de cara als comptes de l'IRL pel 2011. El titular de Cultura del Govern ha explicat que la Generalitat de Catalunya rebaixarà en un 10% el finançament per a l'Institut Ramon Llull. El conseller de Presidència del govern balear, Albert Moragues, ha indicat que l'executiu illenc també reduirà el pressupost que es destina a l'IRL, tot i que no ha indicat quin percentatge. El 2010, el govern de les Balears va rebaixar en un 5% el finançament aportat a l'IRL. Actualment, el govern balear aporta al pressupost de l'IRL un 7,5% del conjunt, i la resta correspon al que aporta la Generalitat de Catalunya.
Mascarell ha dit que intentaran que la rebaixa del pressupost afecti l''estructura' de l'Institut Ramon Llull i no als creadors. Ha assegurat que la cultura és 'el sector de la imaginació' i, per tant, amb aquesta, es poden fer 'moltes coses'.
El perfil de Vicenç Villatoro
Vicenç Villatoro (Terrassa, 1957) és llicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona. Des de jove ha combinat la carrera de periodista, i la literatura. En el món dels mitjans de comunicació va començar a 'Tarrassa Información', actualment 'Diari de Terrassa', i com a cap de cultura d''El Correo Catalán'. El 1984 va ser nomenat cap de cultura de TV3. El 1991 es va incorporar com a director adjunt del diari 'Avui' i entre el 1993 i el 1996 va ser-ne el director. Tot i deixar el càrrec, Villatoro va continuar col·laborant en aquest diari amb articles d'opinió.
Entre el 1999 i el 2002 va ser diputat de Convergència i Unió. Entre el 1997 i el 2000 va ser director general de Promoció Cultural de la Generalitat de Catalunya. L'any 2000 va agafar el càrrec de director general de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, institució que va dirigir fins el 2004, però hi va seguir vinculat a través de programes i col·laboracions diverses.
En l'àmbit de la literatura, Villatoro va començar amb la poesia però ha estat més conegut per la seva vessant en la narrativa i la novel·la històrica, amb l'autoria d'obres que li han valgut premis com el Martí Dot ('Les banderes, tampoc', 1978) , el Premi Sant Jordi de novel·la ('Evangeli gris', 1981), el Ciutat de Barcelona ('Les illes grogues: tres novel·les romàntiques, 1987), el Documenta ('Hotel Europa', 1991), el Carlemany ('La derrota de l'àngel', 2004), el Premi Ramon Llull (2010), amb 'Tenim un nom', una novel·la que relatava la relació entre un pare i un fill que viatgen a París per veure el Barça a la final de la Copa d'Europa.
Vicenç Villatoro també destaca per la seva trajectòria assagística amb títols com 'Catalunya després del tripartit' (2004) , 'Els jueus i Catalunya (2005), o 'L'engany. El segon tripartit' (2007). Paral·lelament, Villatoro ha estat vinculat al món editorial: entre el 2000 i el 2002 va ser director de la Fundació Enciclopèdia Catalana i també ha estat professor de la Facultat de Ciències de la Informació de la UAB.
Mascarell ha explicat que Vicenç Villatoro coneix la realitat cultural catalana i balear, i també els 'neguits i els anhels' dels creadors. També ha comentat que ha gestionat assumptes de 'certa envergadura' com l'Enciclopèdia Catalana i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Així, ha dit que és la persona 'indicada' per desenvolupar aquesta tasca.
Durant aquesta primera trobada, Mascarell i Moragues han parlat de la disponibilitat de pressupost dels dos governs de cara als comptes de l'IRL pel 2011. El titular de Cultura del Govern ha explicat que la Generalitat de Catalunya rebaixarà en un 10% el finançament per a l'Institut Ramon Llull. El conseller de Presidència del govern balear, Albert Moragues, ha indicat que l'executiu illenc també reduirà el pressupost que es destina a l'IRL, tot i que no ha indicat quin percentatge. El 2010, el govern de les Balears va rebaixar en un 5% el finançament aportat a l'IRL. Actualment, el govern balear aporta al pressupost de l'IRL un 7,5% del conjunt, i la resta correspon al que aporta la Generalitat de Catalunya.
Mascarell ha dit que intentaran que la rebaixa del pressupost afecti l''estructura' de l'Institut Ramon Llull i no als creadors. Ha assegurat que la cultura és 'el sector de la imaginació' i, per tant, amb aquesta, es poden fer 'moltes coses'.
El perfil de Vicenç Villatoro
Vicenç Villatoro (Terrassa, 1957) és llicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona. Des de jove ha combinat la carrera de periodista, i la literatura. En el món dels mitjans de comunicació va començar a 'Tarrassa Información', actualment 'Diari de Terrassa', i com a cap de cultura d''El Correo Catalán'. El 1984 va ser nomenat cap de cultura de TV3. El 1991 es va incorporar com a director adjunt del diari 'Avui' i entre el 1993 i el 1996 va ser-ne el director. Tot i deixar el càrrec, Villatoro va continuar col·laborant en aquest diari amb articles d'opinió.
Entre el 1999 i el 2002 va ser diputat de Convergència i Unió. Entre el 1997 i el 2000 va ser director general de Promoció Cultural de la Generalitat de Catalunya. L'any 2000 va agafar el càrrec de director general de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, institució que va dirigir fins el 2004, però hi va seguir vinculat a través de programes i col·laboracions diverses.
En l'àmbit de la literatura, Villatoro va començar amb la poesia però ha estat més conegut per la seva vessant en la narrativa i la novel·la històrica, amb l'autoria d'obres que li han valgut premis com el Martí Dot ('Les banderes, tampoc', 1978) , el Premi Sant Jordi de novel·la ('Evangeli gris', 1981), el Ciutat de Barcelona ('Les illes grogues: tres novel·les romàntiques, 1987), el Documenta ('Hotel Europa', 1991), el Carlemany ('La derrota de l'àngel', 2004), el Premi Ramon Llull (2010), amb 'Tenim un nom', una novel·la que relatava la relació entre un pare i un fill que viatgen a París per veure el Barça a la final de la Copa d'Europa.
Vicenç Villatoro també destaca per la seva trajectòria assagística amb títols com 'Catalunya després del tripartit' (2004) , 'Els jueus i Catalunya (2005), o 'L'engany. El segon tripartit' (2007). Paral·lelament, Villatoro ha estat vinculat al món editorial: entre el 2000 i el 2002 va ser director de la Fundació Enciclopèdia Catalana i també ha estat professor de la Facultat de Ciències de la Informació de la UAB.
