Xavier Lleonart i Martínez és adjunt de cirurgia d'urgències de l'Hospital de Terrassa i president del tercer Congrés de Metges de Catalunya, que se celebrarà el dimarts 19 de juny al Centre Cultural Unnim, a la rambla d'Ègara de Terrassa. Va estudiar Medicina, però reconeix que una de les seves altres grans passions és la informàtica, en totes les seves vessants.

Entre les altres aficions "confessables", diu en to de broma, va haver-hi el taekwondo. Xavier Lleonart és un home polifacètic, un humanista amb totes les de la llei, que ha tocat moltes tecles, fins i tot les del piano, durant una temporada. No li agraden les sèries de televisió de metges, perquè "sempre m'acabo enfadant".

-La informàtica és una de les seves grans passions. Hi ha alguna raó especial?
Sempre m'ha agradat saber el què i el perquè de les coses. Vaig descobrir la informàtica en un moment en què estava encara a les beceroles. La màgia d'engegar un aparell i que comencés a fer coses em va captivar des del primer moment. Parlo de l'any 1985, en el primer curs de la carrera de Medicina.

-I què és el que realment més li agrada?
Experimentar, descobrir els programes nous que surten al mercat, treure'n tot l'entrellat, mirar per què serveix exactament, encara que m'ho imagini...

-Però va estudiar Medicina. Per vocació?
La veritat, des que era petit, quan em preguntaven què volia ser de gran deia metge. Mai vaig trobar motius per canviar de resposta. Ser metge em semblava una cosa natural. Ho havia volgut ser sempre. Quan vaig descobrir la informàtica ja estudiava Medicina, i no era moment de canviar.

-I en acabar, va optar per la cirurgia.
El destí. M'ho van plantejar i vaig dir que sí. Era tot un repte, i el vaig acceptar. De mica en mica, i amb el pas del temps, l'he anat coneixent més i més.

-És una especialitat diferent de la resta?
No és el mateix que donar un tractament a un pacient. Amb la cirurgia hi incideixes directament. El pacient entra al quiròfan d'una manera i en surt d'una altra ben diferent.

-Però hi ha risc, molt de risc...
Vius situacions delicades, on hi ha perill de mort de la persona.

-I si hi ha equivocacions, què passa?
Res de bo. Tanmateix, no parlaria d'equivocacions, que són escasses o nul·les, sinó d'accidents, perquè sempre està tot molt ben calculat. He assistit a quiròfan dos morts, i me'n vaig anar plorant a casa, després d'explicar als familiars el que havia passat. Et passa l'operació 100.000 cops pel cap, no pots dormir...

-És dels professionals que s'emporta els problemes a casa?
Molts cops és inevitable. És una professió força especial. La feina és d'una profunda responsabilitat. La persona freda no pot ser un bon metge, entre cometes. El que cal és trobar un punt intermig, l'equilibri, entre la tècnica i l'humanisme. Amb els anys agafes habilitats en aquest aspecte.   

-Una altra qüestió: de les retallades, què en pensa?
És molt fàcil de respondre. Tenim una sanitat infrafinançada. La qualitat s'ha aconseguit gràcies als professionals, normalment dels més mal pagats d'Europa. El problema de les retallades són els economistes, que agafen la calculadora i fan quatre números amb què s'eliminen metges i infermeres i es tanquen centres de d'atenció primària sense tenir en compte res més i sense consultar els que viuen el dia a dia, que són els facultatius.