És gratuït, és fàcil i no contamina. Anar a córrer és una pràctica esportiva que pot fer gairebé qualsevol persona. Els requisits són mínims i, a més, està de moda. Any rere any des de fa un temps cada vegada hi ha més persones que s’hi han enganxat.
El boom de corredors pot ser el resultat d’una tendència generalitzada a la societat que revalora tenir cura de la salut, de l’estat físic i del benestar personal. També pot ser fruit de la situació econòmica, que afavoreix que la butxaca sigui un factor de pes a l’hora d’escollir a què dedicar el temps lliure.

Amb aquests condicionants, el fet d’anar a córrer s’ha convertit en una manera de retrobar-se amb l’esport per a moltes persones.

L’exercici activa el sistema cardiovascular i el sistema pulmonar i, a més, l’alliberament d’endorfines que es produeix actua com a analgèsic i proporciona benestar. Fa que qui practica l’esport se senti molt bé un cop ha acabat. Anar a córrer permet desconnectar una estona i fer uns quants quilòmetres a l’aire lliure. A més, la ciutat de Terrassa disposa d’espais que permeten fer l’exercici amb comoditat.

L’auge de corredors dels darrers anys es fa palpable tan sols passejant per zones com el Parc de Vallparadís, on, a segons quines hores del dia, és  difícil no veure-hi cap d’aquests atletes amateurs. Això sí, on resulta evident que aquest esport cada vegada té més adeptes és a les curses populars. Les competicions no només han augmentat en nombre de participants, sinó que cada vegada s’organitzen més cites d’aquest tipus. Entre l’any 2011 i 2012 es  van crear 52 curses populars noves a tot Catalunya.

A Terrassa el nombre de participants no ha parat de créixer. Una de les curses més multitudinàries que se celebren, la Mitja Marató de Terrassa, ha més que doblat el nombre de participants des de la primera edició, l’any 2000. En aquella ocasió hi va haver 840 persones que van finalitzar els 21 quilòmetres de la prova. L’any 2013 van ser 1.934 corredors els que van arribar a la meta.

Un altre dels indicadors per percebre l’hegemonia de l’atletisme popular és l’augment de participació de les dones en aquest esport. Miquel Pucurull és corredor de maratons, membre organitzador de la Marató de Barcelona i bloguer sobre l’atletisme popular i explica que “per a les catalanes córrer ja no és una assignatura pendent, ja que cada dia hi ha més participació de dones a les curses de mitjana distància”. A la Cursa dels Bombers, a Barcelona, hi va haver un 24% de dones l’any 2010 i enguany en van ser el 38%. De manera més modesta, a Terrassa també es pot percebre l’augment de la proporció de dones que arriben a la meta: a la Mitja Marató del 2010 un 6% eren dones i el 2013 van ser l’11%.

Moltes més curses
Tot i així, Pucurull apunta que com que el boom de corredors també ha provocat un augment de noves curses, el que ha passat és que, amb tanta oferta, en el darrer any hi ha hagut algunes proves que han disminuït en el nombre de corredors enlloc d’augmentar, sobretot les mitjanes i petites.

La Mitja Marató de Terrassa del 2013 ha tingut un lleuger descens de corredors respecte a la de l’any anterior. Pucurull, però, confia que el boom continuarà. "Possiblement no seguirà amb el mateix percentatge d’augment que hi ha hagut els darrers anys, però seguirà, especialment un fet important com és la incorporació de la dona".

Pràctica habitual
Més enllà de les curses, per a moltes persones el que dóna sentit a l’atletisme és la seva pràctica habitual, dia a dia, setmana a setmana. És l’opinió de molts atletes amateurs que a Terrassa hi ha tres espais ideals per fer moure les cames.

El Parc de Vallparadís, amb gairebé 400.000 m2, és una zona cèntrica, sense trànsit i amb força camins i caminets per recórrer tot trotant. De fet, no només els corredors s’hi apropen, també ho fan els ciclistes, passejants, nens i nenes, practicants de marxa nòrdica i amos de gossos, entre d’altres. A la tarda-vespre és l’hora punta i l’ambient esportiu és inequívoc.

La zona on hi ha el Parc Audiovisual de Terrassa i el llac Petit és un espai ple de camins de terra, alguns de plans i d’altres amb pendents. És un indret boscós que també convida a l’entrenament. És similar als entorns dels boscos de Can Bonvilar i Torrebonica, una altra zona on es concentren els esportistes per gaudir d’un espai natural tranquil i sense cotxes.

És aquí, al veïnat de Torrebonica, tot descobrint rius i rierols i ara també un camp de golf, on fa gairebé 10 anys que uns quants corredors organitzen entrenaments en grup. Són sortides que tenen el punt de partida a la torre de Mossèn Homs i cada dissabte de l’any hi ha una convocatòria a les 8 del matí en aquest indret. S’autoanomenen "els Mossenaires" i és una proposta oberta a tothom que estigui interessat a entrenar-se en companyia. Cada setmana es fa un circuit diferent d’uns 10 quilòmetres i la filosofia d’anar en grup no només es fa palesa al punt de partida.

Durant gairebé tot el recorregut els esportistes més veloços no deixen enrere els més lents. "Quan els primers del grup troben un encreuament de camins, giren cua fins a trobar, corrents, l’últim del grup. D’aquesta manera, els més ràpids no s’aturen i els més lents no es perden", explica Pep Moliner, un dels impulsors.

Orientadors professionals
Els entrenaments en grup de la torre de Mossèn Homs  també han guanyat adeptes i algunes convocatòries  –que es fan a través d’un fòrum d’Internet– han agrupat fins a 80 persones. Alguns dels qui s’engresquen a anar a córrer decideixen comptar amb professionals que els orientin i aconsellin per tal d’assolir uns objectius.

Són els corredors que tenen entrenadors, que els acompanyen a les sortides i planifiquen la pràctica de l’esport. L’atleta terrassenc Jaume Leiva també exerceix d’entrenador. Leiva no només ho fa de manera presencial, sinó que també opta per fer de preparador de manera virtual, una alternativa a la fórmula tradicional que permet que el corredor pugui adaptar totalment els entrenaments al seu temps lliure. "Jo preparo els entrenaments específics per a les necessitats de cada corredor i en faig el seguiment", explica Leiva, que supervisa gairebé una trentena de corredors a distància. L’atleta campió d’Espanya de Mitja Marató recorda que l’essencial a l’hora de córrer és gaudir. "És important que els corredors no s’obsessionin per fer bones marques. Córrer és com una droga i al principi es millora molt ràpidament, però després ja costa més".

Altres entrenaments dirigits es poden trobar, entre altres entitats de la ciutat, a la Unió Atlètica de Terrassa. S’hi ofereixen entrenaments per a adults a diferents nivells. El president de l’entitat, Jordi Salvador, explica que fins i tot hi ha un grup de mares i pares dels nens que van a l’escola d’atletisme que s’han animat. "Aprofiten l’estona que el fill s'entrena per fer la seva pròpia preparació física".

Ara que sembla que tothom s’ha posat d’acord en les bondats de l’atletisme popular potser el següent pas és decidir quin nom li posem a aquest esport que per a alguns és un simple "sortir a córrer" i d’altres es converteixen en corredors tan bon punt es corden les vambes