Músic vell no perd el compàs, assegurava el meu avi Cisquet al taller, que no pas al portal -l'avi Cisquet sempre tenia feina-. Com exemple d'aquesta màxima Catalunya té Josep-Lluís Carod-Rovira, l'únic president de la Generalitat independentista -en funcions, és clar- des de la tornada de la democràcia. Aquesta setmana va participar en el segon debat del cicle Idees per Avui organitzat per Nació Digital, Unnim i CCN a Terrassa, que amb el títol "L'Estat propi" debatia amb una altra figura de l'independentisme, l'alcalde de Vic, Josep Maria Vila d'Abadal, com arribar a una Catalunya independent "sense acabar de donar pistes als serveis secrets espanyols".

Carod va ser fidel al seu estil, a la seva oratòria i al seu nervi perspicaç. D'entrada va definir l'independentisme com un "objectiu i no pas com una ideologia". "L'independentisme té més patriotisme que ciència, i ens falta ciència", va sentenciar un Carod que no li va tremolar el pols a l'hora de titllar-lo de "prepolític". Segons Carod, els "Afers Exteriors i la Seguretat són punts claus per esdevenir un estat propi amanits amb paradiplomàcia,mà esquerra, discreció i un o dos punts de mala llet". "Fins aquí puc explicar, no donaré més pistes als membres dels serveis secrets espanyols que es troben a la sala", va ironitzar un Carod hàbil en el discurs dirigint-se al públic que omplia l'auditori Unnim de Terrassa. Per tranquil·litzar els espies va defensar "un cert estatus d'oficialitat pel castellà en una Catalunya independent". Vila d'Abadal el va ajudar: "Ja ho és d'oficial al Parlament, hi ha diputats que només parlen en espanyol".  

Precisament, el fet de trobar-se a la capital vallesana va ser aprofitat per Carod per apropiar-se del seu alcalde Pere Navarro com spàrring del debat. En referència a les paraules que l'alcalde terrassenc va pronunciar assegurant que una "Catalunya independent seria més petita i més pobre", Carod no es va arronsar. "Catalunya país petit? Seria més gran que 84 països de l'ONU! Dinamarca és més petit! Noruega és més petit! El que és petita és l'ambició de les classes dirigents d'aquest país!", va exclamar.

Carod va evitar dir res sobre el nou estat major d'Esquerra. "No valoraré l'actual direcció d'ERC", va dir amb to professional per afegir que "no hi ha una esquerra nacional que tingui voluntat de majories". De fet va negar el "carodisme". "No ha existit mai el carodisme. Hi ha gent amb qui comparteixo una idea de país, i prou", va voler deixar clar l'exlíder de l'Esquerra amb més vots.

Finalment Carod va donar aire a l'esperança amb un apotegma distingit: "Un referèndum és positiu ni que sigui per perdre'l". De fet, per Carod la consulta o el referèndum no importen gaire perquè al capdavall "nosaltres no ens n'anirem, qui se n'anirà serà Espanya de Catalunya". I amb tot això, Vila d'Abadal li va demanar fundar un partit. La política catalana té, sovint, grates sorpreses.