Soler, Rull i Vigués, de CiU Terrassa Foto: Lluïsa Tarrida

CiU ha presentat les seves esmenes a la proposta de les ordenances fiscals reguladores dels tributs municipals presentada per l'equip de govern. El proper dilluns, dia 5 de novembre, es debatran en un ple extraordinari.

Fins a catorze propostes de modificacions reclamen els nacionalistes a PSC i ICV. "La nostra posició és clara: no volem que s'augmenti la pressió fiscal sobre els ciutadans", ha manifestat el president dels convergents locals, Josep Rull, i ha afegit "no entenem quines són les prioritats d'aquest govern, ja que ens estan demanant augmentar l'IBI però no ens diuen perquè ni on aniran a parar aquests diners". El problema, segons CiU, és que "aquest govern està desorientat, ha perdut el nord i no té un full de navegació clar. Es tracta d'un govern que fa molta despesa supèrflua i inversions improductives".

Les esmenes presentades pels convergents van encaminades a dues accions: "agilitar l'activitat econòmica de la ciutat" i "reforçar la idea de justícia i de cohesió social". El regidor Pere Soler ha matisat que els dos eixos versen sobre "la congelació dels serveis socials i congelació de la taxa relacionada amb mercats i fires". A tall d'exemple, Soler ha mencionat que "creiem que s'ha d'eliminar la nova taxa per als procediments de reagrupament i renovació del permís de residència".

Contra la pujada de l'IBI
Els CiU són molt crítics especialment amb la pujada de l'IBI, que es contempla en un 3%. Això, al seu parer, "suposa una càrrega excessiva si tenim en compte que venim de l'any passat en què ja s'havia apujat un 15%". Els nacionalistes afirmen que no apujarien l'Impost de Béns Immobles i que com alternativa pels ingressos proposen aplicar un recàrrec del 50% en l'IBI sobre aquells propietaris que tinguin un pis desocupat permanentment. És a dir, el seu plantejament va orientat "a fer aflorar tots aquells pisos de què disposen les entitats financeres i que no posen al mercat de lloguer perquè no els interessa".

Els CiU afirmen que aquesta proposta "està prevista en el reglament municipal però l'equip de govern no s'ha atrevit mai a aplicar-la". Per pisos buits aplicarien la definició recollida en la Llei de l'Habitatge, el que suposaria tenir més de dos anys el pis desocupat. Matisen però, que "per no penalitzar a aquelles persones que tenen una segona residència buida i que no la posen a llogar per exemple perquè no poden fer front a reformes d'alt cost, es tractaria de posar a l'ordenança que es penalitzaria a partir de la segona residència". Amb aquesta proposta pretenen "obrir el debat i que es comenci a treballar en aquesta direcció, no pot ser que a la ciutat hi hagi prop de 5 mil habitatges buits de les entitats financeres simplement per una voluntat especulativa mentre s'està desnonant gent".