El debat per la laïcitat ha arribat a l'Ajuntament de Terrassa de la mà de la CUP. La seva regidora, Maria Sirvent, va presentar al ple municipal una proposta de resolució per promoure la laïcitat del Consistori. En el rerefons, l'objectiu era restar privilegis a l'Església Catòlica. El ple no va donar llum verda a la proposta cupaire i, de fet, Sirvent va ser l'única que hi va votar a favor. El PSC, Ciutadans, Convergència i el PP hi van votar en contra, mentre que Terrassa en Comú i ERC-MES s'hi van abstenir. Malgrat això, la portaveu de la CUP es va mostrar "satisfeta" per haver obert el debat al si de l'Ajuntament. La regidora de la CUP, Maria Sirvent, va justificar la proposta amb fotografies de l'alcalde al costat del bisbe en actes com el Concurs Bíblic de Catalunya, la festa del Rocío o l'ofici del dia del Pilar, a la Catedral del Sant Esperit.

Els regidors del PP i de Ciutadans van ser els més bel·ligerants amb la proposta, en entendre que era una "proposta autoritària" i "en contra de l'Església Catòlica", en paraules d'Alejandro Rodríguez, únic regidor popular. Un dels acords proposats resava que "les autoritats municipals, com ara l'alcalde i el conjunt de regidores i regidors, no participaran o assistiran, en l'exercici del seu càrrec, a cerimònies, oficis o litúrgies de caràcter religiós". "Mai em podran prohibir assistir amb llibertat a oficis religiosos", va reblar Rodríguez. En el mateix sentit es va expressar David Aguinaga, de Ciutadans, que va entendre que la proposta pretenia "restringir les llibertats dels regidors".

L'equip de govern també es va mostrar contrari a la proposta cupaire mitjançant Meritxell Lluís, que va apel·lar a la llibertat religiosa i va afirmar que "la diversitat religiosa és enriquidora". La regidora convergent va retreure que la proposta qualifiqués la religió com a "element dissuasori del que avui podem anomenar cultura democràtica". Lluís va recordar que els diferents regidors o l'alcalde no només a assisteixen a actes de tradició catòlics, sinó també a festivitats musulmanes, jueves o de la tradició baha'i, algunes de les nombroses religions amb seguidors a la ciutat.

Per a ERC-MES, en canvi, la proposta no anava mal encaminada. "Per a nosaltres hi ha una cosa que va a missa: la laïcitat", va dir amb certa gràcia el regidor republicà Isaac Albert, que va criticar les subvencions i els privilegis històrics de l'Església Catòlica per part de l'Estat espanyol. Albert va relacionar aquests privilegis amb la dictadura "nacional-catolicista" iniciada l'any 1936 a Espanya. Malgrat coincidir en aquests arguments de fons, el grup d'ERC-MES es va abstenir en la votació, tot diferenciant entre la fe, que té una dimensió personal, i la religió, que té "una dimensió pública evident que no podem negar".

També Terrassa en Comú es va abstenir en la votació, en entendre "per on va" la proposta tot i pensar que "és una generalització i comporta confusions". Una d'aquestes confusions exposades al ple per diversos grups va ser la de si, amb aquesta proposta, els regidors podrien anar a la cavalcada de Reis o no. El regidor de TeC Òscar Monterde va afirmar que l'Església Catòlica moltes vegades interfereix  en els poders públics i va recordar que el seu grup ja va demanar que l'ofici solemne es retirés de la programació institucional de la Festa Major.

La discussió al ple va posar de manifest l'arrelament de la tradició catòlica a la vida social i cultural catalana. L'incipient debat que s'ha obert arran de la proposta cupaire passaria per definir quin paper han de tenir els actes o símbols religiosos en la vida política i viceversa, quin paper haurien d'adoptar els representants municipals davant d'esdeveniments de caràcter religiós. En altres paraules, poder separar la religió de la tradició en la mesura del possible. "La tradició s'ha de canviar amb una reflexió col·lectiva i respectant la diversitat", va dir Meritxell Lluís en nom del govern municipal, deixant una porta oberta al debat.

A mode de sentència, el tinent d'alcalde Amadeu Aguado, del PSC, va voler intervenir per recordar que "la CUP governa a Berga: què en farem de la Patum?". "A la Patum hi continuarem anant", va respondre Sirvent amb un somriure als llavis.

La proposta també demanava retirar els símbols religiosos dels edificis públics, a excepció del patrimoni artístic, cultural o històric. L'equip de govern va reblar que això ja és així.