Qui va ser ministre secretari general del Movimiento Nacional franquista entre 1975 i 1976, i president del govern espanyol entre 1976 i 1981, l'advocat Adolfo Suárez, ha mort aquest migdia després que aquest divendres empitjorés de manera irreversible el seu estat de salut i els seus metges li donessin de vida un horitzó temporal que no superava les 48 hores. A les tres d'aquest migdia, la família des de la Clínica Cemtro de Madrid ha confirmat la mort del primer president espanyol de la democràcia "com a conseqüència d'un empitjorament de la seva malaltia neurològica". La capella ardent de Suárez s'instal·larà al Congrés després d'una vetlla privada a la clínica on ha mort.

El líder del grup municipal del PP a Terrassa, Gabriel, Turmo, ha anunciat que aquest dilluns, a la junta de portaveus, proposarà que se li concedeixi a Adolfo Suárez la màxima distinció de la ciutat. I reclamarpa també que se li dediqui un espai públic egarenc.

Franquista passat a la democràcia
Nascut el 1932 a Cebreros (Àvila), Suárez es va llicenciar en dret per al Universitat de Salamanca per doctorar-se posteriorment a la Universitat Complutense de Madrid. La seva carrera política dins el règim franquista arrenca el 1958, quan entra a formar part de la Secretaria General del Movimiento. El 1967 esdevé Procurador en Cortes per Àvila, i el 1968 ocupa el càrrec de governador civil de Segòvia el 1968. Del 1969 al 1973 és designat Director General de Ràdio Televisió Espanyola.

La seva escalada en el òrgans de poder de la dictadura arriba al seu cim el desembre del 1975, quan és nomenat ministre Secretari General del Moviment, càrrec amb el qual forma part del gabinet de Carlos Arias Navarro. El juliol del 1976, és anomenat a dit per Joan Carles per formar govern i avançar en el desmuntatge de la superestructura franquista.

Després de dues dècades integrat en el règim dictatorial, Suárez esdevé president del govern espanyol amb l'encàrrec d'iniciar la transició cap a un sistema de llibertats i democràcia que durien a la celebració, el 1977, de les primeres eleccions lliures a l'Estat espanyol des del 1936. Vencedor d'aquelles primeres eleccions al capdavant de la Unió de Centre Democràtic, durant el seu primer mandat es va aprovar la Constitució Espanyola.

Després de guanyar unes segones eleccions el 1979, Suárez va dimitir del seu càrrec al gener del 1981, per intentar retornar a la política amb un nou partit, el Centro Democrático y Social (CDS), amb el que tindria un tímid èxit que s'aniria fonent. El 1991 va deixar la política.

Al maig del 2005 es va fer públic que Suárez patia alzheimer des del 2003, i que ni tan sols recordava haver estat president del govern i no reconeixia a ningú, responent només a estímuls afectius.