La CUP de Terrassa demanarà al Ple municipal d'aquest dijous que es suprimeixi la taxa per obtenir el document d'adequació de l'habitatge que hagin de pagar les persones estrangeres i nouvingudes quan s'instal·lin a la ciutat. Actualment té un preu de 56,67 euros.

La mesura que proposen els cupaires s'emmarca en una campanya més ampla per tal d’aconseguir la gratuïtat, amb caràcter universal, de totes aquelles taxes associades a informes i requerides per a viure amb ple dret als Països Catalans, com ara l’informe d'arrelament i integració social o l’adequació de l’habitatge, entre d'altres.

La coordinadora del grup municipal de la CUP, Sara Moya, també proposa realitzar un estudi sobre racisme institucional "per tal de poder detectar petites accions o polítiques que vagin en contra del model intercultural i dificultin així la pràctica dels drets de les persones immigrades". A més a més, la CUP demana notificar l'aprovació d’aquest acord al Departament de Treball, Afers Socials i Família, de la Generalitat de Catalunya; així com realitzar els següents acords en un termini no superior a 6 mesos. 

Segons els cupaires, en el moment actual les migracions "han deixat de ser un flux, per passar a ser una realitat pròpia dels diferents pobles i ciutats". A Terrassa, com a pràcticament tot el territori, "es promou el model intercultural com a marc teòric i pràctic per a conviure i gestionar la diversitat", malgrat, diuen, la Llei Orgànica d'Estrangeria de l'estat espanyol.

Aquesta llei, diuen, sovint és incompatible amb el model intercultural que proposen les ciutats, amb fronteres internes més subtils responent a "polítiques racistes i xenòfobes", com els Centre d'Internament per Estrangers, els vols de deportació, els registres indiscriminats i motivats pel color de pell, les traves burocràtiques i econòmiques per exercir el dret a l'habitatge, la segregació escolar o la negació de l'exercici del dret a vot, entre d'altres.

Moya afirma que “apostar per una Terrassa intercultural suposa trencar amb aquests diferents límits interns i treballar perquè els drets de les persones no es converteixin en mercaderies, ni reptes inassolibles”.