El proper diumenge 24 de maig del 2015 el poble de Catalunya està cridat a les urnes per primera vegada d’ençà de la gran jornada històrica del 9 de novembre de 2014. 
Els diversos, variats i els que també són legítims interessos particulars de cadascú provoquen que cadascú intenti portar l’aigua al seu molí. Alguns no volen sentir a parlar del partit al que pertanyen i l’obvien conscientment. Alguns altres es recorden ara de les zones blaves. 

Alguns parlen de la immigració. Alguns parlen de l’atur. Algú altre fins i tot s’apunta a la moda del canvi, malgrat que sigui el que mana des de fa 36 anys a la ciutat de Terrassa. 
N’hi ha que parlaran dels desnonaments. N’hi ha que parlaran de la llum. Algú encara visitarà entitats prometent aquesta o aquella subvenció municipal (encara!). 

I és bo que parlem de tot plegat, perquè efectivament, el 24 de maig hi ha unes eleccions municipals per escollir els representants municipals dels propers quatre anys en funció de les propostes i programes que presentin.

Tanmateix, el 25 de maig, l’únic recompte que estaran fent a Madrid, i a partir del resultat del qual llançaran amb més o menys mala bava les seves legions, serà el dels vots que obtinguin les candidatures que donen suport al procés que ens ha de portar, més d’hora que tard, a la independència. 

Algú podrà dir, en aquest sentit, que l’anàlisi és d’un simplisme que fa tirar enrere. La veritat és complexa, però a la complexitat s’hi arriba per l’acumulació de coses simples. Els recomptes són simples, la interpretació dels recomptes ho és menys, sempre i quan els recomptes no siguin rotunds, en una direcció o en una altra, ja m’enteneu. Va dir Alfred Bosch que si la primavera era republicana, la tardor seria lliure. 

Volem guanyar l’Ajuntament. Volem parlar de tot. Però també volem proclamar la República catalana als balcons dels ajuntaments, inclòs, és clar, el del Raval de Montserrat. 

ERC Terrassa