Un moment de la constitució de l'Assemblea aquest dissabte al Sant Jordi. Foto: Jordi BorràsNo ha estat cap dia històric. La història de Catalunya i, de l'independentisme en concret, ja en té massa de dies històrics, però sí molt important. Ha estat un dissabte de març que feia bo i en què sis mil persones s'han aplegat al mític Palau Sant Jordi -un símbol gairebé eròtic d'aquella Barcelona del 92- amb un objectiu concret, concretíssim. Un desafiament amb tota regla però vitaminat amb el somni i amb "l'utopia realitzable".
En una jornada assenyada, burocràtica i amb una dosificació extrema de l'emotivitat s'ha constituït l'Assemblea Nacional Catalana per l'Estat Propi. Una revisió i posada al dia de la mítica Assemblea de Catalunya però amb un horitzó diferent: marcar el full de ruta cap a l'Estat Propi amb una data concreta, el 2014.
Aquest dissabte primaveral s'ha constituït, doncs, aquest moviment transversal i civil que vol celebrar un referèndum la primavera del 2013, conjuntament amb la energètica Associació de Municipis per la Independència, per projectar i definir la independència de Catalunya el 2014. Amb aquesta Assemblea es tradueix com un instrument civil i social d'un objectiu polític, l'alliberament de la nació catalana. Com a demostració de força, l'Assemblea proposa una gran manifestació per l'11 de setembre amb el lema "Catalunya, nou estat d'Europa".
Així, el Palau Sant Jordi, s'ha erigit com un temple que ha nascut d'una pedra, el referèndum del 13 de setembre 2009 a Arenys de Munt, que va esperonar i enfortir el moviment independentista. Aquest dissabte l'independentisme civil s'ha organitzat. L'ànima, l'esperit i la força d'aquell diumenge d'estiu a la riera més famosa de la història catalana ha pres cos. Ara s'ha de fer gran.
