
“A les vostres mans hi ha el destí del nostre poble; compliu amb el vostre deure. Volem una llibertat absoluta per vies de la democràcia i de la república formant un nou Estat. Un nou Estat que ens doni una independència absoluta" .
Aquest paràgraf, escrit pel president màrtir d'Unió Democràtica de Catalunya, Manuel Carrasco i Formiguera, és un dels afegits al Manifest "La Independència de Catalunya, és una utopia? " que destacats militants i càrrecs d'UDC han impulsat i signat per tal que la formació demòcrata-cristiana es defineixi com independentista. Una autèntica revolta en el si del partit social-cristià que dirigeix Josep Antoni Duran i Lleida, refractari al procés d'alliberament nacional de Catalunya.
El document, al qual ha tingut accés Nació Digital , datat l'onze de setembre de 2011, s'ha presentat aquest mes de gener al partit per tal que sigui debatut en el seu proper consell nacional. Els signants, -veterans militants (d'alta al partit entre 1946 i 1959) com Agustí Bassols, el terrassenc Ferran Pont, Antoni Castella i Riero, Enric Vendrell, Antoni Carreras, Manuel Cardeña i l'alcalde de Vic Josep Maria Vila d'Abadal- justifiquen la seva postura en l'ànima "independentista" de la fundació d'Unió el 1931. De fet, el Manifest parteix de la falsedat de la premissa que "Unió és confederal i, per tant, no és independentista". "Per ser confederal primer cal ser independents", argüeix el document que recorda la carta fundacional de la formació.
"Exigim per a Catalunya la reconeixença de la seva personalitat nacional, en una autonomia plena i absoluta, dins una Confederació Ibèrica lliurement pactada", recorda el text, per diferenciar que diu "ibèrica i no espanyola", i que s'ha de contextualitzar a l'any 1931 quan no existia la Unió Europea.
Retrets a Duran
Seguint el fil de la història d'Unió, el document recupera les conclusions del consell nacional ampliat que la formació va celebrar a Gallifa, l'any 1963, que amb la presidència de Miquel Coll i Alentorn establia la "independència total" com "l'únic instrument per recuperar la dignitat de Catalunya i garantir el seu normal desenvolupament".
En aquest sentit, carreguen els neulers, sense esmentar-lo, contra l'actual líder del partit, Josep Antoni Duran i Lleida, gens simpatitzant de les vel·leïtats independentistes. "Qui pot negar que Unió sigui independentista", es qüestiona el document. Així mateix, afegeix:"Hom pot dir que no és independentista, però no pot dir que Unió no ho sigui. S'haurien de deixar de fer manifestacions que donen una falsa imatge del partit en dir que Unió no vol la independència de Catalunya".
Unió, doncs, independentista
El document crida Unió a participar en el procés d'independència de Catalunya. De fet, la petició clara i diàfana dels tres folis del document és: "Unió ha de dir clarament que la independència de Catalunya és necessària, és possible i és justa".