Sense notícies d'en Josep Pallach... o sí?

Malgrat "AvaNcem", la terna del terrassenc Pere Navarro, Balmón i Fernández dominen el discurs oficial del socialisme català

Publicat el 27 de maig de 2012 a les 20:38
Josep Pallach, en una acte de PSC Reagrupament. Foto: Fundació Campanals

Si demà es fes un referèndum per decidir la independència de Catalunya,vostè votant socialista què faria? La resposta a aquesta pregunta seria que un 27,2% dels votants del PSC hi votarien a favor, i un 25% s'abstindrien. Aquests percentatges són els que certifica la darrera onada, primera del 2012, del Baròmetre d'Opinió Política del CE O.

De ben segur, que el líder dels socialistes, Pere Navarro, és un dels 40,8% dels votants socialistes que hi votaria en contra ateses les opinions que ha versat sobre l'alliberament nacional de Catalunya aquesta setmana. La primera campanada fou l'afirmació del cap de files dels socialistes que "una Catalunya independent seria més pobra i petita". Una conjectura que va intentar refermar en una reunió de bombo i plateret entre el mateix Navarro i la líderessa del PPC, Alícia Sánchez Camacho, al Parlament per pressionar el Govern de CiU de cara un "pacte fiscal" que integri aquestes dues forces.

Avancem, la resposta?

Paral·lelament aquest moviment de tendència espanyolista ha aparegut la formalització "d'Avancem", l'artefacte ideat per l'excandidat a dirigir el PSC en el darrer congrés de la formació, Joan Ignasi Elena, i Raimon Obiols, l'etern postulant del suposat sector catalanista del PSC. Aquest corrent, que es fundarà formalment el 30 de juny a Sant Feliu de Codines, espera forçar el PSC a ser una "casa gran del progressisme" obrint el diàleg a sectors sobiranistes. Una andanada al discurs més instal·lat en el secretariat del PSC dominat per la terna Pere Navarro, Antoni Balmon i Daniel Fernández que encara sospesen la convivència espanyola amb una formulació federalista que Espanya, per activa i per passiva, amb els seus socis inclosos (PSOE) ha dit que no.

La posició de Pere Navarro mostrada aquesta setmana etziba una sonora bofetada al testament polític d'un dels mites del socialisme català que, fins i tot, Montilla, va citar en alguns dels seus discursos , Josep Pallach , que enguany es compleixen els 35 anys de la seva mort. Com diu una veterana dirigent del socialistes algú hauria de llegir més "El nostre combat", l'evangeli pallaquista en què defineix la "reivindicació nacional" com un "deure primordial dels ciutadans i del partit". De fet, Pallach en la seva obra insisteix que "com a catalans reclamen per a Catalunya el dret a l'autodeterminació", un postulat que Montilla negava i que, pel que sembla, Navarro rebla, recordant que el dret a decidir s'exerceix en les eleccions al Parlament.

Així que segons el CEO, un 27,2% del votant socialista comparteix el manament de Pallach que "Catalunya necessita enfrontar-se a una missió per a ésser a ella mateixa, perquè el nostre poble ha de viure el present amb el risc i el perill de morir sense pena ni glòria".  Seran capaços des d'Avancem de cohesionar-los o bé seran engolits pel 40,8% que li produeix al·lèrgia l'independentisme i capitalitza Navarro? El pacte fiscal en serà l'enèsima prova. De moment, a Nicaragua, d'en Pallach no en saben res.