La CUP es presenta a les eleccions amb la ferma voluntat de capgirar­ho tot. Sense res més a perdre que la por a plantar cara. Sense triomfalismes, contra l’arrogància i l’opacitat d’un règim que només busca salvar-­se de si mateix. 

Ens diuen que som formigues, sí, però hem decidit avançar a pas d’elefant. Amb la convicció que només entre totes ho farem tot. El futur no està escrit. Depèn dels veïns i veïnes de Terrassa que les properes eleccions es converteixin en una clara impugnació al règim i obrin un procés constituent a la ciutat, com estem convençuts que passarà a tants altres municipis del país. És a dir, d’un vot fer­-ne dos: de protesta i de proposta. 

Que serveixi per dir­-li al PSC i als seus còmplices que n’estem fartes del seu clientelisme, de 36 anys de molta imatge i pocs escrúpols. Que n’estem fartes de ser víctimes de la dictadura del benefici, que acaba convertint els nostres drets en simples mercaderies. Que n’estem tipes de seguir subordinades a un Estat que ens vol convertir en un poble engabiat. 

Sabem que a les institucions juguem fora de casa. Que no n’hi ha prou amb despatxos i regidories. Que l’alternativa si no neix des de baix no és alternativa. Perquè hem d’assaltar les institucions per poder anar molt més enllà. Hem impulsat grups de treball, oberts al conjunt de la ciutadania i als moviments socials, per anar alliberant de la tirania dels mercats aspectes centrals i quotidians de les nostres vides. 

Es tracta de situar al centre de l’activitat política i econòmica una vida que valgui la pena ser viscuda, tan senzill com això. Assumir el control de les nostres pròpies vides. A www.terrassa.cup.cat hi podreu trobar tota la informació.

La gran sort que tenim és que la CUP no vol ser només la CUP, sinó totes nosaltres, aquells i aquelles que arran de barri teixeixen cada dia la resistència contra aquesta ciutat morta. Amb les coses clares, sense subterfugis. Volem desfilar Terrassa, entre totes, col∙lectivament: analitzar els camins que ens han dut a aquesta situació per començar a teixir l'alternativa. Per la ruptura, per no apedaçar els estrips sinó per cosir-­los de nou encetant un procés constituent encapçalat per les classes populars. 
Entre totes, tot!