Enguany se celebra l’Any de la Biodiversitat en un moment en què són massa habituals les notícies sobre la davallada de poblacions d’espècies amenaçades, tant vegetals com animals: aquestes davallades són un símptoma de la degradació que pateixen els diversos ecosistemes del planeta. Tot i que fa gairebé vint anys de la signatura del Conveni sobre la diversitat biològica a la Cimera de la Terra de Rio el 1992, és necessari continuar recordant la importància que té la conservació de la biodiversitat.
Definida com la variabilitat d’organismes vius de qualsevol font, inclosos, entre altres coses els ecosistemes terrestres i marins i altres ecosistemes aquàtics i els complexos ecològics de què formen part; aquest concepte també està de moda i s’ha incorporat al discurs polític fent companyia a d’altres paraules com sostenibilitat, connectivitat ecològica, etc. Malgrat l’aparent acceptació per part dels nostres polítics que ens trobem davant d’un repte prou important, el cert és que la majoria d’accions que s’endeguen sobre el territori, sigui per acció o per omissió, en comptes d’afavorir-la la perjudiquen.
Així doncs, havent arribat al consens que la biodiversitat és un valor que cal preservar, potser caldria invertir l’actual tendència negativa portant a terme, també des de l’àmbit local, polítiques valentes que la incorporin i l’afavoreixin. Per tal que aquestes accions siguin eficaces no n’hi ha prou protegint espais sobre el paper; cal anar més enllà a partir d’una gestió territorial activa i tenint en compte les pressions de tot tipus que han de suportar tant aquests espais ‘protegits’ com els que no ho estan: per la biodiversitat, per definició, no hi ha fronteres.
Són moltes les amenaces que graviten damunt la biodiversitat: el canvi climàtic, l’expansió urbana, la pèrdua de connectors biològics, la degradació dels sòls…i, per tant, són moltes les coses que es poden fer. Donem només un exemple de possible iniciativa al nostre àmbit: es fa del tot necessària una acció decidida pel manteniment de l’activitat agrícola a Terrassa, ja que només d’aquesta manera es podrà aspirar a garantir la preservació del mosaic agroforestal vallesà que, segons els especialistes, és una de les condicions sine qua non per les quals passa el manteniment de l’actual diversitat biològica del nostre entorn més proper.
Si no fem res, potser quan celebrem el proper Any de la Biodiversitat ja no serem a temps de gaudir-ne als cada dia més migrats i degradats entorns de Terrassa.
Definida com la variabilitat d’organismes vius de qualsevol font, inclosos, entre altres coses els ecosistemes terrestres i marins i altres ecosistemes aquàtics i els complexos ecològics de què formen part; aquest concepte també està de moda i s’ha incorporat al discurs polític fent companyia a d’altres paraules com sostenibilitat, connectivitat ecològica, etc. Malgrat l’aparent acceptació per part dels nostres polítics que ens trobem davant d’un repte prou important, el cert és que la majoria d’accions que s’endeguen sobre el territori, sigui per acció o per omissió, en comptes d’afavorir-la la perjudiquen.
Així doncs, havent arribat al consens que la biodiversitat és un valor que cal preservar, potser caldria invertir l’actual tendència negativa portant a terme, també des de l’àmbit local, polítiques valentes que la incorporin i l’afavoreixin. Per tal que aquestes accions siguin eficaces no n’hi ha prou protegint espais sobre el paper; cal anar més enllà a partir d’una gestió territorial activa i tenint en compte les pressions de tot tipus que han de suportar tant aquests espais ‘protegits’ com els que no ho estan: per la biodiversitat, per definició, no hi ha fronteres.
Són moltes les amenaces que graviten damunt la biodiversitat: el canvi climàtic, l’expansió urbana, la pèrdua de connectors biològics, la degradació dels sòls…i, per tant, són moltes les coses que es poden fer. Donem només un exemple de possible iniciativa al nostre àmbit: es fa del tot necessària una acció decidida pel manteniment de l’activitat agrícola a Terrassa, ja que només d’aquesta manera es podrà aspirar a garantir la preservació del mosaic agroforestal vallesà que, segons els especialistes, és una de les condicions sine qua non per les quals passa el manteniment de l’actual diversitat biològica del nostre entorn més proper.
Si no fem res, potser quan celebrem el proper Any de la Biodiversitat ja no serem a temps de gaudir-ne als cada dia més migrats i degradats entorns de Terrassa.
