La Mª Elvira Climent té 75 anys i és vídua des de fa trenta. Al 2002 va fundar el Col·lectiu pels Drets de les Dones Vídues de Catalunya, entitat que presideix des de llavors. Avui, el col·lectiu, que té la seu a Terrassa, ja compta amb 1.500 membres. “Quan va morir el meu marit em vaig quedar sola amb tres fills. Llavors vaig adonar-me’n de les dificultats que tenia una dona sola, vídua i amb criatures”, explica. “En aquell moment havia de treballar, però de seguida que vaig poder vaig començar a defensar els nostres drets”, diu la Mª Elvira, orgullosa.
Com va sorgir la idea de crear aquest col·lectiu?
Tot va començar quan al 2002 em va sorgir la oportunitat de participar en el projecte d'una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per aconseguir compatibilitzar la pensió de viduïtat i el SOVI (Seguro Obligatorio de Vejez e Invalidez). En aquell moment no ho vam aconseguir, però al 2005 es va aprovar.
Quines són les vostres principals reivindicacions?
Actualment cobrem el 52 per cent de la pensió o del salari del marit, i nosaltres demanem el 70 per cent. Durant la postguerra a moltes de nosaltres ens feien plegar de treballar per tenir cura dels fills i del marit. I ara, com que no vam cotitzar o vam fer-ho poc, cobrem pensions molt baixes. És injust.
A través de quines accions feu conèixer les vostres demandes?
Nosaltres fem un congrés cada any aquí a Terrassa. A Barcelona també hi ha una associació i fan una concentració el dia 25 de cada mes per reclamar millores. A més, estem en contacte amb associacions de vídues de tot Espanya i, de tant en tant, organitzem trobades per compartir experiències. A part de tot això, des del col·lectiu, anem empaitant els polítics per recordar-los la nostra situació.
I què us diuen?
Que no hi ha diners, però jo no m'ho crec. Per a algunes coses hi ha diners i per a algunes altres no. Per als cotxes oficials, per exemple, sí que n'hi ha. Els polítics haurien d'anar més en autobús, així coneixerien la gent del poble. De totes maneres, no vull generalitzar. Des de l'Ajuntament de Terrassa i des de la Generalitat ens ajuden, però és clar, des d'aquí no es decideixen aquestes coses.
Recentment heu fet un vídeo titulat 574euros (www.574euros.com) amb testimonis reals de vídues que sobreviuen amb molt pocs diners. Quin és l’objectiu d’aquesta iniciativa?
Volem que aquest vídeo sigui una finestra oberta a tothom. Hi ha un col·lectiu de dones que viuen completament soles i amb una pensió molt baixa i mai no diuen res; nosaltres els fem de portaveu.
Què aporta estar associat a un col·lectiu com aquest?
Hi ha moltes dones que estan soles, i el simple fet de venir aquí un cop a la setmana ja les ajuda: s'arreglen, coneixen gent, s'ho passen bé. De vegades fem berenars, una vegada al mes anem a dinar... Els aportem companyia, que ja és molt.
Com ha afectat la crisi a un col·lectiu que ja estava en una situació de debilitat?
De tant estrènyer el cinturó ja no ens queden forats. Ens han apujat la llum, l'aigua i el gas i a les que cobren més de 600 euros els han congelat la pensió. I a les que en cobren menys, els han apujat la pensió uns 7 o 8 euros...
En certa manera, el problema actual de les vídues va associat al fet que la majoria no va cotitzar. Les dones de les noves generacions, però, treballen fora de casa. Amb el canvi de generació, doncs, millorarà la situació?
Doncs no ho sé, perquè ara els joves també ho tenen difícil. Nosaltres seguim lluitant, i esperem deixar la situació una mica millor per a la gent que vingui.
Com va sorgir la idea de crear aquest col·lectiu?
Tot va començar quan al 2002 em va sorgir la oportunitat de participar en el projecte d'una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per aconseguir compatibilitzar la pensió de viduïtat i el SOVI (Seguro Obligatorio de Vejez e Invalidez). En aquell moment no ho vam aconseguir, però al 2005 es va aprovar.
Quines són les vostres principals reivindicacions?
Actualment cobrem el 52 per cent de la pensió o del salari del marit, i nosaltres demanem el 70 per cent. Durant la postguerra a moltes de nosaltres ens feien plegar de treballar per tenir cura dels fills i del marit. I ara, com que no vam cotitzar o vam fer-ho poc, cobrem pensions molt baixes. És injust.
A través de quines accions feu conèixer les vostres demandes?
Nosaltres fem un congrés cada any aquí a Terrassa. A Barcelona també hi ha una associació i fan una concentració el dia 25 de cada mes per reclamar millores. A més, estem en contacte amb associacions de vídues de tot Espanya i, de tant en tant, organitzem trobades per compartir experiències. A part de tot això, des del col·lectiu, anem empaitant els polítics per recordar-los la nostra situació.
I què us diuen?
Que no hi ha diners, però jo no m'ho crec. Per a algunes coses hi ha diners i per a algunes altres no. Per als cotxes oficials, per exemple, sí que n'hi ha. Els polítics haurien d'anar més en autobús, així coneixerien la gent del poble. De totes maneres, no vull generalitzar. Des de l'Ajuntament de Terrassa i des de la Generalitat ens ajuden, però és clar, des d'aquí no es decideixen aquestes coses.
Recentment heu fet un vídeo titulat 574euros (www.574euros.com) amb testimonis reals de vídues que sobreviuen amb molt pocs diners. Quin és l’objectiu d’aquesta iniciativa?
Volem que aquest vídeo sigui una finestra oberta a tothom. Hi ha un col·lectiu de dones que viuen completament soles i amb una pensió molt baixa i mai no diuen res; nosaltres els fem de portaveu.
Què aporta estar associat a un col·lectiu com aquest?
Hi ha moltes dones que estan soles, i el simple fet de venir aquí un cop a la setmana ja les ajuda: s'arreglen, coneixen gent, s'ho passen bé. De vegades fem berenars, una vegada al mes anem a dinar... Els aportem companyia, que ja és molt.
Com ha afectat la crisi a un col·lectiu que ja estava en una situació de debilitat?
De tant estrènyer el cinturó ja no ens queden forats. Ens han apujat la llum, l'aigua i el gas i a les que cobren més de 600 euros els han congelat la pensió. I a les que en cobren menys, els han apujat la pensió uns 7 o 8 euros...
En certa manera, el problema actual de les vídues va associat al fet que la majoria no va cotitzar. Les dones de les noves generacions, però, treballen fora de casa. Amb el canvi de generació, doncs, millorarà la situació?
Doncs no ho sé, perquè ara els joves també ho tenen difícil. Nosaltres seguim lluitant, i esperem deixar la situació una mica millor per a la gent que vingui.
