La tercera edició del Terrassa'N'Tweets (TnTw) va marcar ahir al vespre un salt de qualitat. El bar Bizarre es va tornar a omplir un dimecres al vespre, aquest cop per parlar de “política 2.0”, un concepte cada cop més habitual quan parlem de xarxes socials i que ahir va quedar despullat per l'anàlisi de tres convidats d'alt nivell.
José Antonio Donaire, ex diputat al Parlament (PSC) i professor de la Universitat de Girona, va començar afirmant categòricament que “la política 2.0 no existeix”. Un principi prometedor. Va ser secundat per Ernest Benach, expresident del Parlament de Catalunya, que assegurava que “els polítics que entren a les xarxes socials per guanyar vots, s'equivoquen”. El darrer convidat, Xavier Tomàs, assessor de comunicació de Xavier Trias (CiU), va ser menys políticament correcte, admetent que les xarxes socials serveixen, “també”, per guanyar vots. En aquest sentit el regidor terrassenc i alcaldable per ERC Isaac Albert li donava la raó a través de twitter: “La xarxa per guanyar vots...? Home... doncs també...”
La conversa (els TnTw són una conversa a molts nivells diferents) va focalitzar-se en l'ús que fan els partits tradicionals de les xarxes socials, tot i que hi va haver lloc per a parlar sobre moviments com No les votes o els partits pirates. Donaire assegurava: “la política 2.0 l'han de fer els ciutadans”. Des del públic fins i tot van qüestionar el futur dels partits polítics, però Benach s'afanyà a defensar-los: “no hi ha democràcia sense partits”. Donaire és el que veu més potencialitat a la xarxa, apostant per la política deliberativa i per les eines de treball col·laboratiu que permeten arribar a consensos, com ara els wikis.
L'ús que fan els polítics de Twitter i Facebook també va ser polèmic: mentre Xavier Tomàs animava els candidats a fer-se twitter, Benach aconsellava que “a 52 dies de les eleccions no és un bon moment”. Tampoc es van posar d'acord en la manera d'utilitzar-lo. Donaire i Benach apostaven -amb matisos- per l'ús personal i intransferible del compte de Twitter, mentre Tomàs defensava la funció dels assessors de comunicació: “els qui pregunten a un polític no volen que contesti ell, volen que doni una bona resposta”.
On sí que coincidiren els tres ponents fou a la condició de “plaça pública” de la xarxa social Twitter, en detriment de la “suma d'individuals” que és Facebook: “Un polític pot parlar d'una iniciativa al seu mur, esperant que algú respongui. Però és millor que sigui ell que vagi al lloc on es dóna el debat”, exemplificava Xavier Tomàs. Mentrestant, a twitter, alguns usuaris lamentaven: “Pocs polítics de Terrassa coneixen el hashtag #Terrassa”.
Crònica a temps real
Ahir al Bizarre era igual d'important escoltar el discurs dels tres convidats com seguir la pantalla on els twits anaven corrent, en una crònica real time del que passava a la sala. Preguntes pels convidats, comentaris sobre les millores a fer en properes edicions, bromes entre persones del públic... tot forma part d'aquesta conversa multinivell que es dóna amb les trobades del Terrassa'N'Tweets. Per això, més que una crònica de contingut, val la pena donar les eines per seguir el que va passar. El hashtag #tntw va arribar a ser dels deu més populars de Catalunya, i poc després que s'acabés l'acte ja es podia veure el vídeo en diferit i hi havia cròniques penjades.
José Antonio Donaire, ex diputat al Parlament (PSC) i professor de la Universitat de Girona, va començar afirmant categòricament que “la política 2.0 no existeix”. Un principi prometedor. Va ser secundat per Ernest Benach, expresident del Parlament de Catalunya, que assegurava que “els polítics que entren a les xarxes socials per guanyar vots, s'equivoquen”. El darrer convidat, Xavier Tomàs, assessor de comunicació de Xavier Trias (CiU), va ser menys políticament correcte, admetent que les xarxes socials serveixen, “també”, per guanyar vots. En aquest sentit el regidor terrassenc i alcaldable per ERC Isaac Albert li donava la raó a través de twitter: “La xarxa per guanyar vots...? Home... doncs també...”
La conversa (els TnTw són una conversa a molts nivells diferents) va focalitzar-se en l'ús que fan els partits tradicionals de les xarxes socials, tot i que hi va haver lloc per a parlar sobre moviments com No les votes o els partits pirates. Donaire assegurava: “la política 2.0 l'han de fer els ciutadans”. Des del públic fins i tot van qüestionar el futur dels partits polítics, però Benach s'afanyà a defensar-los: “no hi ha democràcia sense partits”. Donaire és el que veu més potencialitat a la xarxa, apostant per la política deliberativa i per les eines de treball col·laboratiu que permeten arribar a consensos, com ara els wikis.
L'ús que fan els polítics de Twitter i Facebook també va ser polèmic: mentre Xavier Tomàs animava els candidats a fer-se twitter, Benach aconsellava que “a 52 dies de les eleccions no és un bon moment”. Tampoc es van posar d'acord en la manera d'utilitzar-lo. Donaire i Benach apostaven -amb matisos- per l'ús personal i intransferible del compte de Twitter, mentre Tomàs defensava la funció dels assessors de comunicació: “els qui pregunten a un polític no volen que contesti ell, volen que doni una bona resposta”.
On sí que coincidiren els tres ponents fou a la condició de “plaça pública” de la xarxa social Twitter, en detriment de la “suma d'individuals” que és Facebook: “Un polític pot parlar d'una iniciativa al seu mur, esperant que algú respongui. Però és millor que sigui ell que vagi al lloc on es dóna el debat”, exemplificava Xavier Tomàs. Mentrestant, a twitter, alguns usuaris lamentaven: “Pocs polítics de Terrassa coneixen el hashtag #Terrassa”.
Crònica a temps real
Ahir al Bizarre era igual d'important escoltar el discurs dels tres convidats com seguir la pantalla on els twits anaven corrent, en una crònica real time del que passava a la sala. Preguntes pels convidats, comentaris sobre les millores a fer en properes edicions, bromes entre persones del públic... tot forma part d'aquesta conversa multinivell que es dóna amb les trobades del Terrassa'N'Tweets. Per això, més que una crònica de contingut, val la pena donar les eines per seguir el que va passar. El hashtag #tntw va arribar a ser dels deu més populars de Catalunya, i poc després que s'acabés l'acte ja es podia veure el vídeo en diferit i hi havia cròniques penjades.
