La pel·lícula sobre la independència de Catalunya s'està coent, i entre els cuiners hi ha un gran grapat de terrassencs, amb un xef d'excepció com és Antoni Verdaguer. El guió d'"Independència 2014" s'estructurarà a partir de la successió de fets que desencadenarà la consecució d'un Estat català lliure i creat a partir de la voluntat popular. L'estrena està prevista per l'Onze de Setembre de 2013.

Fer una pel·lícula ara mateix, sobre el que sigui, no és gens fàcil. I vostè la farà sobre la independència. D'on han de sortir els diners?
No hem creat una productora sinó una associació sense ànim de lucre. Hem apostat pel micromecenatge. Volem que la ciutadania de Catalunya se'n senti partícip, productor. A partir de 10 euros tothom pot fer la seva aportació. I, de moment, la resposta és força bona.

Sobre quines xifres de col·laboradors compten?
Si a Catalunya hi ha un 51 per cent de gent independentista, parlem de 3,5 milions de ciutadans, més o menys. No tots faran aportacions, però comfiem en ells.

Amb això n'hi haurà prou per aconseguir tots els diners?
Intentem aconseguir la participació de productores del país.

Sortirà tothom a la pel·lícula, tots els sectors de la societat catalana?
Volem fer un tractament coral, on apareguin els empresaris, els senyors castellanoparlants, els obrers de pobles i ciutats, els pagesos de tot el país... Tanmateix, volem tocar el menys possible els partits polítics.

Trobarem un atac a Espanya, o les coses van per una altra banda?
No és pas una pel·lícula bel·ligerant. Explicarem de la millor manera possible el que ha passat els darrers 300 anys a Catalunya, els darrers mesos i el que pot passar en el futur, el dia després d'assolir la sobirania, i en com han estat les relacions amb Espanya. Hi ha arguments més que suficients per demostrar que tenim dret a ser un estat europeu més.

No serà gens fàcil, tot i que sembla que ha de ser "ara o mai".
Tot depèn de com s'ho agafi Espanya, així, "en genèric". Pot agafar-s'ho d'una manera democràtica, com han fet els casos d'Escòcia i Gran Bretanya, un procés admirable en tots els sentits. O també pot optar per una via més dura. Però el que jo no crec és que sigui capaç de treure els tancs al carrer.

Un cop independents, si és que s'aconsegueix la sobirania, pensa que  hi haurà moments difícils en la relació amb la població espanyola?
Seria realment bonic que els espanyols entenguessin que podem conviure en pau, que ens podem entendre, i que els independentistes no anem contra ningú ni volem mal a ningú, només volem ser lliures, decidir per nosaltres mateixos. Molta gent que ara aposta per la sobirana va venir d'Espanya, i ha format les seves famílies aquí, i el seus fills són catalans en tots els sentits. No té perquè haver-hi problemes de convivència. la normalitat hauria de ser la nota dominant, com ha passat en altes processos d'independència a Europa.