Joan Miquel Aranda és infermer del CST Foto: Lluïsa Tarrida

Les ferides són tot un món, prou que ho sap Joan Miquel Aranda (Terrassa, 1957), infermer del CAP Sant Llàtzer, cofundador amb José Manuel Sánchez de la primera Unitat de ferides complexes en un Centre d'Atenció Primària i membre directiu de la Societat Espanyola de Ferides. Una cremada, un tall o una rascada, tot passa per les mans d'aquest home dedicat en cos i ànima a la seva professió i que no es cansa de repetir que formar-se i aprendre cada dia és bàsic per poder oferir un servei de millor qualitat.

Per què cal una unitat especialitzada de ferides en un CAP?
Serveix per optimitzar recursos, avançar llistes d'espera i també per evitar derivacions a especialistes innecessàries cap a consultes externes o urgències de l'Hospital. En qüestió d'hores es pot valorar la complexitat d'una ferida i prendre una decisió, perquè tenim contacte directe i ràpid. Els responsables de la unitat valorem si aquella ferida s'hi ha de fer una intervenció immediata.

Totes les ferides són iguals?
Cada ferida és diferent i per això totes s'han de tractar d'una manera individualitzada. Factors com la salut del pacient, la seva situació social, econòmica, familiar, etcètera... tot això encara que no ho sembli s'ha de tenir en compte perquè influeix en l'evolució de la ferida.

Té correlació que una ferida sigui escandalosa amb la seva complexitat per tractar-la?
No, en absolut. Li poso un exemple. Fa unes setmanes va venir una senyora amb una petita cremada a l'abdomen, d'una mida d'una moneda de 5 cèntims, i en canvi porta tres mesos que no li marxa. I és una cremada que es va fer amb llet calenta! I aquest tipus de cremades en uns 7-10 dies com a molt ja estan totalment epitelitzada. I això ha passat per les patologies concomitants de la pacient: obesa, diabètica, pren anticoagulants orals... Aquesta és una ferida complexa.

Parlem del tractament a seguir. Qualsevol va bé?
Sóc un ferm defensor de la cura humida, perquè és molt més efectiva que la cura tradicional, en sec. És cert que els apòsits són  més cars i que requereix un coneixement acurat de saber quan i com s'han d'utilitzar, també s'ha de conèixer la funció de cada apòsit, això no és un pegat que el col·loques i te n'oblides.

Què aporta un apòsit que no pugui fer una gasa normal?
L'apòsit ajuda a mantenir la temperatura òptima del llit de la ferida. Pensem que quan destapem la ferida la temperatura baixa automàticament, de 37 a 33 graus, i per recuperar-la poden passar tres o quatre hores, per això és tant important saber-la tractar.  

No veig clar això de mullar contínuament una ferida.
Ha de veure les ferides com una flor. Si tu no els dones aigua, s'assequen, els cal l'humitat òptima per tal que es curin. Cal anar en compte ni de posar-li massa aigua perquè aleshores es posa de color blanc i s'estova i pot comportar moltes complicacions però tampoc la pots curar sense aigua perquè s'asseca. La concepció que quan cau un nen i es fa una ferida, li posem micromina o iode i quan ja hi ha la costa la donem per curada és un error greu.

Per què és un error?
A sota d'una crosta pots trobar-te un parc juràssic. Una ferida ha de curar sense crosta, a més, són ferides que després queden molt lletges a nivell estètic, amb els apòsits la marca és mínima. De totes manera, una ferida tot i que es vegi totalment cicatritzada i epitalitzada fins que no passin sis mesos no es pot dir oficialment que està tancada. La pell és fràgil. I mira que he escoltat autèntiques barbaritats. En una ocasió un pacient em va dir que s'havia curat una cremada amb lleixiu!

Parlem d'economia. Abans ha mencionat que els apòsits són més cars.
Hi ha estudis que comparen les dues cures i està demostrat que amb la humida es poden arribar a estalviar milers euros. Un tractament convencional en una nafra per pressió d'un grau 3-4, el cost que pugui suposar el tractament d'aquesta ferida pot variar de fins a 4 mil euros per persona depenent de si es fa amb apòsits o amb cura seca. Pensem que aquesta ferida pot aparèixer en hores però la seva curació pot ser de mesos, fins i tot anys.
 
4 mil euros de diferència?
Si a una ferida li donem un tractament de cura seca ens arrisquem a una evolució més lenta i que hi hagi més números perquè apareguin infeccions. Això suposa més dies d'estada d'ingrés o més desplaçaments a domicili, més material utilitzat, més proves, més atenció de personal... Una cura humida d'una cremada a domicili s'ha de fer cada 48 o 72 hores, si la fem amb cursa seca, aquesta ferida l'has de tractar cada dia.

Algun exemple per il·lustrar els beneficis de la cura humida?
Un dels casos que em sento més orgullós és d'haver salvat un peu de ser amputat. Era una pacient d'edat avançada i que tenia una ferida al peu terriblement complexa. Es podria dir que tenia el peu podrit, per això els metges li volien tallar. Però després de deu mesos anant a curar-li al seu domicili i de cures intensives i amb apòsits humits vam aconseguir salvar-li el peu. La llàstima és que un mes després, la pobra dona es va ofegar bevent un got d'aigua. Però amb la cura humida he pogut salvar membres que els metges donaven per perduts.

Aquest dissabte, Terrassa acollirà una Jornada sobre la Teràpia de Pressió Negativa.
Per mi és un honor organitzar aquest congrés. Es tracta d'una tècnica innovadora, basada en l'aspiració de tots els líquids que té la ferida, mantenir el llit humit i afavorir el procés de cicatrització. Parlem de ferides que tenen una evolució complexa, que el tractament convencional ha fracassat, o que se li ha fet un empelt. Del Congrés destaco la xerrada que farà un capità de l'exèrcit espanyol que tracta les ferides de guerra en els hospitals de campanya amb la teràpia de pressió negativa. El cost-efectivitat és molt superior a la resta de tractaments, i permet donar autonomia al pacient ja que pot seguir fent la seva vida mentre  porta el petit aparell a sobre.