
El 2016 s'acaba la concessió del servei d'aigües a Mina. Josep Lluís Armenter, nou director general, entreveu que li sortiran moltes nòvies. "Terrassa és molt llaminera per a tothom". A l'estat hi ha poques ciutats amb més de 220.000 habitants i els municipis grans de l'àrea metropolitana de Barcelona ara no es troben en la situació de la capital del Vallès Occidental, rebla.
Es preveu una lluita aferrissada per aconseguir-ne el servei, i ja s'apunten com a possibles interessats Acciona, Aqualia, Fomento de Construcciones y Contratatas i fins i tot l'ACS de Florentino Pérez, el president del Madrid. Sortiran de ben segur altres noms en els propers tres anys. I Mina també hi anirà, amb Aigües de Barcelona com a gran suport.
Armenter remarca que la lluita serà aferrissada, però que el grup que ara dirigeix té com a elements clau una història de 173 anys de servei al darrere, la proximitat al client i el coneixement de la comarca. El nou cap de Mina diu que s'ha trobat una empresa molt ordenada i ben dimensionada en tots els àmbits, inclòs el de personal, que en algun moment havia generat cert debat. "Els recursos han estat perfectament administrats per l'equip de Marià Galí".
Armenter destaca que disposar d'una planta de tractament pròpia, la d'Abrera, ofereix certa independència, que no tenen altres municipis de l'entorn. Per aquesta raó deixa anar que "s'ha de donar les gràcies als avantpassats i a la gent que va fer-ho possible".
L'actual gestió de Mina no està exempta de problemes lligats amb la crisi. Entre el 2012 i el 2013 el consum d'aigua ha baixat un 7 per cent, amb tot el que comporta de reducció d'entrades de diners, "i tenim uns costos fixos que han de romandre iguals". La reducció s'ha accentuat gràcies als bons hàbits de consum derivats dels períodes de sequera i de les campanyes per millorar l'ús d'un producte bàsic per a totes les llars, botigues i indústries.
Tot i que la concessió acaba el 2016 i que no està clar si Mina tornarà a ser-ne la concessionària, el director general garanteix que el servei continuarà sent de qualitat i es mantindran les inversions necessàries i es desenvoluparà el pla de treball acordat amb l'Ajuntament.
Aigua suficient per a l'estiu
Una de les bones notícies que apunta Armenter és que la ciutadania de Terrassa pot estar ben tranquil·la de cara a l'estiu, atès que les pluges de l'any passat han deixat els embassaments de les conques internes al voltant del 80 per cent de la seva capacitat, unes xifres altes respecte a altres anys. Armenter ha arribat a un grup amb 21 milions de pressupost anual, dels quals entre 3 i 3,5 es dediquen a inversions.
L'aigua que es consumeix a Terrassa procedeix dels pous d'Abrera i de la superfície del Llobregat al mateix poble (80 per cent), Aigües Ter-Llobregat (5-6 per cent) mines (entre el 2 i el 3 per cent), els pous de Can Guitart (també entre un 2 i un 3 per cent) i d'altres zones de captació subterrània.
El valor de Mina
L’Ajuntament ha posat en marxa el procediment per vendre les seves accions de Mina. El Consistori evitarà una situació en què seria accionista d’una empresa que podria optar a un concurs convocat per ell mateix. Actualment Mina és concessionària del servei d’abastament i subministrament d’aigua potable a la ciutat. La concessió finalitzarà el 31 de desembre de 2016 i l’Ajuntament haurà de convocar un nou concurs. Si el Consistori manté la propietat de les accions i el sistema de gestió, serà alhora l’autoritat que decideix la concessió i accionista d’una de les empreses que liciten pel servei.
Mina té un total de 686.695 accions amb un valor nominal de 8 euros cadascuna, cosa que suposa un capital social de 5.493.560 euros. La participació de l’Ajuntament és del 4,48%. És a dir, el Consistori és propietari de 30.776 accions. Un cop taxades, tenen un valor de venda de 46,80 euros cadascuna, que suposa un valor total de 1.440.369,12.
Els estatuts estableixen un dret preferent de compra a favor dels accionistes i de la mateixa societat. És a dir, que l’empresa i els seus accionistes són els primers que poden optar a adquirir. En cas que la societat o el accionistes actuals no les vulguin comprar, o no les comprin totes, es pot obrir el procés a tercers, mitjançant licitació pública o, amb informe previ del departament de Governació, per un procediment de venda directa. L’Ajuntament destinarà els diners al finançament de les inversions previstes al pressupost del 2014.