L’Arxiprestat terrassenc de Cáritas va fer públic ahir un petit avanç de la memòria d'aquest any 2010. Com a primera dada rellevant, l’entitat va explicar que, fins a data de 10 de desembre, s’ha donat acollida a 1.735 persones més que l’any anterior, situant-se en un total de 7.592. D’aquest conjunt de persones, es calcula que el 74% d’elles havien rebut ajudes en altres ocasions. La resta està formada per nous usuaris que han passat a situació de pobresa o bé a gent que ja havia deixat d’acudir-hi i ara, amb la crisi, s’han vist forçats a tornar-hi.
L’habitatge és una de les qüestions que més preocupa a Cáritas, a més de l’augment de persones acollides. Segons l’entitat, és un sector que s’està precaritzant cada vegada més i afecta nous col·lectius. Una nova manera d’entendre l’habitatge és el relloguer o el retorn a les llars familiars d’origen. Si més no, el que més amoïna són les famílies amb infants que sovint queden privats d’un espai amb condicions per viure i conviure. De fet, el 38,50% dels usuaris de Cáritas a la nostra ciutat són menors d’edat. A més, al 67% de les famílies ateses hi ha nens i nenes en situacions precàries. En aquest sentit, Cáritas ha destinat aquest any 49.300 euros en prestacions econòmiques en metàl·lic, de les quals un 60% ha cobert despeses d’habitatge i un 23% d’infància. Des d’aquest punt de vista, la presidenta de Cáritas Terrassa, Mercè Galí, demana un “canvi urgent en el dret hipotecari, amb un nou marc regulador que tingui en compte el factor humà i eviti els efectes tan negatius com els actuals”. Parafrasejant el seu homòleg a l’entitat de Barcelona, Jordi Roglá, Galí exigeix també “la creació d’un fons de rescat per a les persones com es va fer amb les entitats financeres”.
La línia d’actuació emprada davant d’aquesta situació general passa no només per cobrir les primeres necessitats, com són l’alimentació i l’aixopluc (a les quals s’han destinat 25.000 euros), sinó també per denunciar les situacions injustes o bé les que obren interrogants a la societat. Com bé va explicar la Mercè Galí, un altre pilar fonamental és el fet de “promocionar les persones”, ja que moltes han perdut l’esperança i la perspectiva de millora, fet que els pot fer entrar en un estat de deteriorament. “Una societat amb valors és una societat amb futur”, va dir la Mercè que és la premissa per la qual s’ha de lluitar. En aquest sentit, la coordinadora de gestió, Cora Mazo, va afegir que Cáritas “aposta per la formació i la inserció sociolaboral mitjançant cursos de formació professional per millorar la capacitació de les persones i recuperar la seva autoestima, ja siguin cursos de cuina, d’electricitat o jardineria”.
Una altra dada de rellevància és el fet que el 68% d’atesos estan en situació d’atur i que només el 8% compta amb un contracte laboral, tot i que la majoria de vegades és precari. Cora Mazo preveu “una prestació encara més gran” a partir de febrer, quan es retiri la prestació econòmica per l’atur, “els poc més de 400 euros que són l’únic ingrés que moltes famílies tenen ara mateix”. La coordinadora confia en una resposta efectiva per part de l’Administració. També recalca, en aquest sentit, la importància del “treball en xarxa i les sinergies amb totes les entitats, ja sigui en recursos o en creativitat”.
D’altra banda, també és important destacar que el percentatge de persones autòctones ateses ha augmentat fins a situar-se al 36% (l’any passat eren un 28%). Pel que fa a la resta de procedències, la comunitat del Magreb també representa un 36%, la de l’Amèrica central i del sud un 19% i la de l’Àfrica subsahariana un 5%.
L’habitatge és una de les qüestions que més preocupa a Cáritas, a més de l’augment de persones acollides. Segons l’entitat, és un sector que s’està precaritzant cada vegada més i afecta nous col·lectius. Una nova manera d’entendre l’habitatge és el relloguer o el retorn a les llars familiars d’origen. Si més no, el que més amoïna són les famílies amb infants que sovint queden privats d’un espai amb condicions per viure i conviure. De fet, el 38,50% dels usuaris de Cáritas a la nostra ciutat són menors d’edat. A més, al 67% de les famílies ateses hi ha nens i nenes en situacions precàries. En aquest sentit, Cáritas ha destinat aquest any 49.300 euros en prestacions econòmiques en metàl·lic, de les quals un 60% ha cobert despeses d’habitatge i un 23% d’infància. Des d’aquest punt de vista, la presidenta de Cáritas Terrassa, Mercè Galí, demana un “canvi urgent en el dret hipotecari, amb un nou marc regulador que tingui en compte el factor humà i eviti els efectes tan negatius com els actuals”. Parafrasejant el seu homòleg a l’entitat de Barcelona, Jordi Roglá, Galí exigeix també “la creació d’un fons de rescat per a les persones com es va fer amb les entitats financeres”.
La línia d’actuació emprada davant d’aquesta situació general passa no només per cobrir les primeres necessitats, com són l’alimentació i l’aixopluc (a les quals s’han destinat 25.000 euros), sinó també per denunciar les situacions injustes o bé les que obren interrogants a la societat. Com bé va explicar la Mercè Galí, un altre pilar fonamental és el fet de “promocionar les persones”, ja que moltes han perdut l’esperança i la perspectiva de millora, fet que els pot fer entrar en un estat de deteriorament. “Una societat amb valors és una societat amb futur”, va dir la Mercè que és la premissa per la qual s’ha de lluitar. En aquest sentit, la coordinadora de gestió, Cora Mazo, va afegir que Cáritas “aposta per la formació i la inserció sociolaboral mitjançant cursos de formació professional per millorar la capacitació de les persones i recuperar la seva autoestima, ja siguin cursos de cuina, d’electricitat o jardineria”.
Una altra dada de rellevància és el fet que el 68% d’atesos estan en situació d’atur i que només el 8% compta amb un contracte laboral, tot i que la majoria de vegades és precari. Cora Mazo preveu “una prestació encara més gran” a partir de febrer, quan es retiri la prestació econòmica per l’atur, “els poc més de 400 euros que són l’únic ingrés que moltes famílies tenen ara mateix”. La coordinadora confia en una resposta efectiva per part de l’Administració. També recalca, en aquest sentit, la importància del “treball en xarxa i les sinergies amb totes les entitats, ja sigui en recursos o en creativitat”.
D’altra banda, també és important destacar que el percentatge de persones autòctones ateses ha augmentat fins a situar-se al 36% (l’any passat eren un 28%). Pel que fa a la resta de procedències, la comunitat del Magreb també representa un 36%, la de l’Amèrica central i del sud un 19% i la de l’Àfrica subsahariana un 5%.
