16
de maig
del
2019
La campanya electoral per les eleccions municipals sovint destaca per les propostes que fan els diferents partits polítics en diversos àmbits de la ciutat. Des de LaTorre hem demanat a diferents entitats, col·lectius, associacions i persones de Terrassa que ens traslladéssin les peticions que volen fer arribar als partits. Cada dia, durant la campanya publicarem les respostes dels partits a les preguntes dels ciutadans.
Avui és el torn de la Cambra de Comerç: Com veuen l’auge del comerç electrònic i quines
mesures desplegaran per poder fer-lo compatible amb el comerç de proximitat? Com pensen que es pot afrontar un model equilibrat entre diferents models de comerç que combinin el petit comerç especialitzat amb les grans àrees comercials?
PSC: Millorar, enfortir i professionalitzar el comerç de proximitat és la millor estratègia per fer front als reptes que planteja el comerç electrònic i la transformació dels hàbits comercials.
Fomentarem i consolidarem Àrees de Promoció Econòmica Urbanes (APEUS) o BITS com a forma de cooperació públic privada que impulsi el desenvolupament sostingut de determinades zones densament comercials de la ciutat des de l’autogestió i la coparticipació, que en donaran com a resultat una ciutat també territorialment equilibrada en la seva oferta comercial.
TeC: El petit comerç és indispensable per la cohesió social i el manteniment dels nostres barris. Genera economia local, és indispensable per la qualitat de vida i en definitiva manté viva la ciutat. L’aposta d’aquest mandat per les grans superfícies comercials ha anat en detriment del petit comerç especialitzat i les conseqüències són ben visibles a tota la ciutat. Des de Terrassa en Comú apostem per una ordenació del petit comerç especialitzat que posi en valor la funció social que realitza i per posar a la disposició d’aquest les polítiques i instruments necessaris per adaptar-se a les demandes actuals. Entre d’altres en destaquem les següents: El programa de carrers principals vol impulsar, als diferents barris de la ciutat, eixos d’actuació prioritaris on concentrar l’activitat per tal que esdevinguin petits “carrers
majors” de referència pels barris. Mitjançant instruments d'assessorament i promoció econòmica comercial, planificació urbanística, espai públic, etc. Posarem disposició del petit comerç locals de protecció oficial per afavorir la seva instal·lació i promocionar noves activitats econòmiques als barris de la ciutat. Digitalització mitjançant models de cooperativisme de plataforma: impulsarem plataformes digitals pel comerç especialitzat basades en models de cooperativisme i incorporarem a l’espai urbà elements per facilitar la distribució de productes de manera ordenada, sostenible i pacificada amb l’entorn urbà. Impulsarem una moneda digital local associada al comerç de proximitat amb l’objectiu que generi economia circular amb el tercer sector i els diferents serveis municipals.
ERC-MES: El comerç electrònic és una realitat que ha vingut per quedar-se i l’afectació al comerç local del desenvolupament tecnològic i el canvi en la tendència dels hàbits de compra només es pot contrarestar emprant els mateixos recursos tecnològics en primer terme emprant les mateixes eines per la monitorització del comerç de proximitat i tenir dades per la millora continua del mateix. En segon terme, per fer el comerç plenament competitiu davant aquesta competència cal incidir des de l’àmbit municipal, com hem proposat des d’ERC-MES aquest mandat al ple, amb recursos propis de contenció al preu del lloguer dels locals comercials i estratègies compartides amb el sector de dinamització de l’activitat comercial a Terrassa. Per començar, la clau és la Trama Urbana Consolidada. Promocionar un model comercial arrelat a la trama urbana, modern i dinàmic, amb una pluralitat d’oferta competitiva i equilibri entre formats és una peça essencial per a la cohesió social, la coherència urbanística, la identitat i l’atractiu de les ciutats del nostre país. En aquest sentit, l’articulació i el reforçament dels eixos comercials urbans, així com la promoció i la millora de les polaritats comercials substantives, basades en l’oferta de producte de consum quotidià han de ser les línies definitòries de l’activitat municipal d’Esquerra. Amb aquest objectiu, pren força dotar els municipis de nous instruments, com ara les Comunitats de Cooperació Econòmica Urbana, a semblança dels Business Improvement Districts que es coneixen en el món anglosaxó com una forma habitual de gestió de les àrees comercials de les grans ciutats, en la qual tant els actors privats com els comerciants i les empreses assumeixen el rol de gestors d’una àrea determinada, de manera que s’estableix una fluïda col·laboració publicoprivada per gestionar l’espai. Els objectius que persegueix aquest ens són promoure i dinamitzar l’àrea comercial, millorar-ne la gestió, oferir serveis i cercar sinergies positives.
JxTerrassa: La lluita de forma directa contra el comerç electrònic difícilment es podrà lliurar des dels Ajuntaments, però el que si que poden fer aquests és enfortir el màxim el comerç local. En aquest sentit, pesa com una llosa els alts preus dels lloguers dels locals comercials que són la primera causa de tancament dels comerços; l’administració haurà d’intervenir perquè aquests preus dels lloguers baixin i així facilitin l’enfortiment de l’activitat comercial. La nostra mesura serà bonificar els impostos assimilats a la propietat dels locals comercials, per tal de que els preus dels lloguers puguin baixar i per tant puguem consolidar l’activitat
comercial i ser més forts davant el comerç electrònic i les grans superfícies. És ni més ni menys que el que ja es fa amb les bonificacions a vehicles elèctrics i híbrids per potenciar la seva compra.
Cs: Adaptar les normatives actuals perquè no siguin un fre al desenvolupament comercial, i acompanyar al comerç tradicional a una transformació necessària per fer front a les compres que estan a un click de distància. Pensem que fins ara l'equilibri comercial s'ha fet amb un cert èxit, el problema avui no és tant petit versus gran sinó virtual versus físic, és aquí on s'han d'implementar noves mesures.
CUP: Per nosaltres aquest model equilibrat és, senzillament, impossible. La presència de grans superfícies comercials (actualment hi ha unes 90 grans superfícies a la ciutat) actua sempre en contra del petit comerç. Sense una moratòria de grans superfícies que en limiti la seva proliferació a la ciutat, totes aquelles iniciatives que es prenguin per dinamitzar el petit comerç quedaran coixes.
PP:
Tot per Terrassa:
Consulta la resta de peticions:
- Síndica de Greuges de Terrassa, Isabel Marquès, sobre els drets humans.
- Federació d'Associacions Veïnals de Terrassa (FAVT) sobre les rieres.
- Sociòleg Salvador Cardús sobre la col·laboració público-privada.
- Centre Cultural Terrassa sobre l'antic edifici dels jutjats.
- Comissions Obreres sobre la creació d'ocupació de qualitat.
Avui és el torn de la Cambra de Comerç: Com veuen l’auge del comerç electrònic i quines
mesures desplegaran per poder fer-lo compatible amb el comerç de proximitat? Com pensen que es pot afrontar un model equilibrat entre diferents models de comerç que combinin el petit comerç especialitzat amb les grans àrees comercials?
PSC: Millorar, enfortir i professionalitzar el comerç de proximitat és la millor estratègia per fer front als reptes que planteja el comerç electrònic i la transformació dels hàbits comercials.
Fomentarem i consolidarem Àrees de Promoció Econòmica Urbanes (APEUS) o BITS com a forma de cooperació públic privada que impulsi el desenvolupament sostingut de determinades zones densament comercials de la ciutat des de l’autogestió i la coparticipació, que en donaran com a resultat una ciutat també territorialment equilibrada en la seva oferta comercial.
TeC: El petit comerç és indispensable per la cohesió social i el manteniment dels nostres barris. Genera economia local, és indispensable per la qualitat de vida i en definitiva manté viva la ciutat. L’aposta d’aquest mandat per les grans superfícies comercials ha anat en detriment del petit comerç especialitzat i les conseqüències són ben visibles a tota la ciutat. Des de Terrassa en Comú apostem per una ordenació del petit comerç especialitzat que posi en valor la funció social que realitza i per posar a la disposició d’aquest les polítiques i instruments necessaris per adaptar-se a les demandes actuals. Entre d’altres en destaquem les següents: El programa de carrers principals vol impulsar, als diferents barris de la ciutat, eixos d’actuació prioritaris on concentrar l’activitat per tal que esdevinguin petits “carrers
majors” de referència pels barris. Mitjançant instruments d'assessorament i promoció econòmica comercial, planificació urbanística, espai públic, etc. Posarem disposició del petit comerç locals de protecció oficial per afavorir la seva instal·lació i promocionar noves activitats econòmiques als barris de la ciutat. Digitalització mitjançant models de cooperativisme de plataforma: impulsarem plataformes digitals pel comerç especialitzat basades en models de cooperativisme i incorporarem a l’espai urbà elements per facilitar la distribució de productes de manera ordenada, sostenible i pacificada amb l’entorn urbà. Impulsarem una moneda digital local associada al comerç de proximitat amb l’objectiu que generi economia circular amb el tercer sector i els diferents serveis municipals.
ERC-MES: El comerç electrònic és una realitat que ha vingut per quedar-se i l’afectació al comerç local del desenvolupament tecnològic i el canvi en la tendència dels hàbits de compra només es pot contrarestar emprant els mateixos recursos tecnològics en primer terme emprant les mateixes eines per la monitorització del comerç de proximitat i tenir dades per la millora continua del mateix. En segon terme, per fer el comerç plenament competitiu davant aquesta competència cal incidir des de l’àmbit municipal, com hem proposat des d’ERC-MES aquest mandat al ple, amb recursos propis de contenció al preu del lloguer dels locals comercials i estratègies compartides amb el sector de dinamització de l’activitat comercial a Terrassa. Per començar, la clau és la Trama Urbana Consolidada. Promocionar un model comercial arrelat a la trama urbana, modern i dinàmic, amb una pluralitat d’oferta competitiva i equilibri entre formats és una peça essencial per a la cohesió social, la coherència urbanística, la identitat i l’atractiu de les ciutats del nostre país. En aquest sentit, l’articulació i el reforçament dels eixos comercials urbans, així com la promoció i la millora de les polaritats comercials substantives, basades en l’oferta de producte de consum quotidià han de ser les línies definitòries de l’activitat municipal d’Esquerra. Amb aquest objectiu, pren força dotar els municipis de nous instruments, com ara les Comunitats de Cooperació Econòmica Urbana, a semblança dels Business Improvement Districts que es coneixen en el món anglosaxó com una forma habitual de gestió de les àrees comercials de les grans ciutats, en la qual tant els actors privats com els comerciants i les empreses assumeixen el rol de gestors d’una àrea determinada, de manera que s’estableix una fluïda col·laboració publicoprivada per gestionar l’espai. Els objectius que persegueix aquest ens són promoure i dinamitzar l’àrea comercial, millorar-ne la gestió, oferir serveis i cercar sinergies positives.
JxTerrassa: La lluita de forma directa contra el comerç electrònic difícilment es podrà lliurar des dels Ajuntaments, però el que si que poden fer aquests és enfortir el màxim el comerç local. En aquest sentit, pesa com una llosa els alts preus dels lloguers dels locals comercials que són la primera causa de tancament dels comerços; l’administració haurà d’intervenir perquè aquests preus dels lloguers baixin i així facilitin l’enfortiment de l’activitat comercial. La nostra mesura serà bonificar els impostos assimilats a la propietat dels locals comercials, per tal de que els preus dels lloguers puguin baixar i per tant puguem consolidar l’activitat
comercial i ser més forts davant el comerç electrònic i les grans superfícies. És ni més ni menys que el que ja es fa amb les bonificacions a vehicles elèctrics i híbrids per potenciar la seva compra.
Cs: Adaptar les normatives actuals perquè no siguin un fre al desenvolupament comercial, i acompanyar al comerç tradicional a una transformació necessària per fer front a les compres que estan a un click de distància. Pensem que fins ara l'equilibri comercial s'ha fet amb un cert èxit, el problema avui no és tant petit versus gran sinó virtual versus físic, és aquí on s'han d'implementar noves mesures.
CUP: Per nosaltres aquest model equilibrat és, senzillament, impossible. La presència de grans superfícies comercials (actualment hi ha unes 90 grans superfícies a la ciutat) actua sempre en contra del petit comerç. Sense una moratòria de grans superfícies que en limiti la seva proliferació a la ciutat, totes aquelles iniciatives que es prenguin per dinamitzar el petit comerç quedaran coixes.
PP:
Tot per Terrassa:
Consulta la resta de peticions:
- Síndica de Greuges de Terrassa, Isabel Marquès, sobre els drets humans.
- Federació d'Associacions Veïnals de Terrassa (FAVT) sobre les rieres.
- Sociòleg Salvador Cardús sobre la col·laboració público-privada.
- Centre Cultural Terrassa sobre l'antic edifici dels jutjats.
- Comissions Obreres sobre la creació d'ocupació de qualitat.
Totes les llistes de les eleccions municipals a Terrassa i al Vallès Occidental: noms i cognoms, partits, sigles i municipis