Maria Costa presideix Comerç Terrassa Centre Foto: Agustín Gallego

Maria Costa duu el comerç a la sang. Va néixer el 1950 a l’antiga llibreria Costa, al número 44 del carrer de la Font Vella, i creu que és el que dóna vida a una ciutat. "Aixecar una persiana és dir bon dia". El 1995 va ser la comissionada de Comerç a l’Ajuntament i després va ser la primera regidora de Comerç, càrrec que va ocupar durant 8 anys i període en el qual es va vianalitzar tot el centre. Va impulsar la Fira Modernista i l’escola de comerç Escodi. Ara presideix Comerç Terrassa Centre.

Us beneficia o us afecta que es pugui obrir els diumenges?
És un calendari que està assumit. De moment, els festius oberts, hi ha hagut bona activitat comercial. Per a nosaltres és bàsic compensar-ho amb activitats. Si s’obre, al carrer hi han de passar coses perquè la gent surti.

Terrassa Centre compta amb 300 socis. Les mitjanes es mantenen, són bones?
Sí, més o menys som aquí. N’hi ha que tanquen i n’hi que n’obren. El que ens fa contents és que molts, quan obren, ja vénen a fer-se socis pels avantatges que tenim.

Quins avantatges té ser soci de l'entitat?
De serveis: informem de totes les normatives que hi ha; qualsevol instància o permís que s’hagi de demanar a l’Ajuntament, els tramitem des d’aquí; netegem façanes; fem reparacions petites; donem suport als comerciants quan cal canviar aparadors o reposar il·luminaciói i un cop a la setmana, netegem el carrer a través d’una empresa que ocupa discapacitats. Perquè entenem que un centre ha d’estar net perquè la gent s’hi trobi bé per passejar.

Però aquests serveis de neteja els ha de prestar l’Ajuntament.
L’Ajuntament ha de fer-ho igual per a tota la ciutat. Per aquí hi passa més gent i, per tant, s’embruta més. Com que d’aquest trànsit els principals beneficiats som nosaltres, doncs paguem aquest plus de servei, l’assumim nosaltres.

Com s’integren botigues que són franquícies o grans marques amb el petit comerç de Terrassa?
Hi ha de tot. Hi ha botigues petites que també els costa integrar-se. A la junta hi tenim tant botigues franquiciades com grans cadenes perquè entenem que tots fem comerç, tots fem pinya. N’hi ha que ho entenen; n’hi ha que no, però no té a veure amb ser franquícia o petit comerciant. El que sí que és segur és que es beneficien dels serveis que prestem perquè netejar carrer o mobiliari urbà repercuteix positivament per a tothom; igual que el pas del trenet o de la cercavila.

El gran repte del comerç del centre és la Rambla? Què cal fer perquè es converteixi en un eix comercial?
És difícil perquè venim d’una riera. De gent, n’hi passa, però com que és més ample no genera la mateixa percepció que si és al carrer Cremat. De locals tancats n’hi ha menys que en alguns carrers d’aquí al centre i no crec que vagi més malament que qualsevol altre carrer, però és cert que quan va acabar-se les obres de remodelació de la Rambla va coincidir amb l’inici de la crisi. Però si féssim una fotografia del 94 o 95 quan van acabar-se les obres de l’aparcament i urbanització de la plaça Vella només hi havia un parell de bars. Avui n’hi ha un munt! Tot necessita un temps perquè es renovi i es bellugui, perquè les coses es desenvolupen de mica en mica i no passen d’avui per demà. Més trist que era el carrer Major quan tot eren bancs!

I la plaça Nova també és una qüestió de temps que es dinamitzi comercialment?
Crec que és diferent. La plaça Nova es va fer amb unes dimensions i uns accessos que fan que quedi deslligada del centre, sent tan propera. Els espais i locals tenen unes dimensions que no són gaire adequades per al comerç; però no tot ha de ser comerç! Es pot reconvertir en una zona de serveis, com escoles, centres de salut, que està bé que hi sigui i estigui tan a prop.

Iniciatives com la fira dels Forastocks o el Terrassa Shoping Night és la via per fer sortir la gent al carrer?
Som d’una manera de fer que ens agrada molt sortir al carrer. El que intentem des de Terrassa Centre és que el que hi passi sigui un perllongament de la sala d’estar de casa seva. Apostem per aquesta estratègia, tot i que ens costi d’organitzar-ho, perquè la gent ens ho agraeix. Com la campanya que vam fer de trobar el Mic als aparadors: la gent s’ho va passar molt bé. Sempre defensem el comerç, però sabent que no pot anar deslligat de cultura i ciutat. Si anem tots junts, anirem bé!

El principal repte per als propers anys quin és?
El nostre repte és aconseguir que el govern de la Generalitat i el govern de Madrid ens proporcionin un marc legal per constituir BIT’s, una zona de màxima concentració comercial on, després de consultar-ho democràticament, s’implanta una quota obligatòria que cobra l’administració però que és de retorn i serveix per prestar serveis. Aquest sistema funciona a més de 40 països i bé podria funcionar aquí.

La crisi econòmica ha canviat el comerç?
Haurem après a consumir d’una forma més responsable.