Hi ha un munt d' adagis populars i/o frases fetes amb aquest verb. Tot i que molts d'ells, certament, són en llengua castellana. Sense anar gaire més lluny, "contra el defecto de pedir, está la virtud de no dar". O bé "éste no da ni la hora". En el primer dels dos casos, certifiquem aquelles ocasions en les quals se'ns demana alguna cosa que no interessa atendre. En l'altra, retratem persones de to esquerp i garrepa.
Fins i tot, trobaríem una locució llatina, que s'accepta --de manera col.loquial-- en altres idiomes: "Do ut des"...En aquest cas, ens referim a aquella persona del tot insolidària, que mai no fa res...Si no és a canvi d' alguna cosa. Donen, a condició de rebre... I, si preveuen que la pròpia ofrena s'ha de quedar sense contrapartida, pleguen veles. Vaja: allò que en diríem els interessats. I, dissortadament, d'aquest col.lectiu n'hi ha massa. I tal vegada, en temps de crisi, creix de manera exponencial. Quan hauria d'ésser justament a l'inrevés. Potser sóc un somniador il.lús.
Què s' amaga darrera el gest de donar?. Hi ha gent que pensa -de manera equivocada- que aquest verb només s'ubica sota el paraigües d'alguna confessió religiosa. Ací diria que aquesta teoria la trobo del tot injusta. I ho dic perquè conec gent agnòstica i que, en canvi, té molt arrelat el sentit social. En el sentit més pur de la paraula.
Les mares donen la vida (expressió màxima de l' amor). Els amics es donen (en català, més aviat, es fan) una encaixada... O potser una abraçada. Les persones que s'estimen es donen (o es fan) petons. La gent molt altruista dóna sang. Els qui creuen en tasques de voluntariat regalen hores per ajudar aquells que ho necessiten. Qui rep alguna cosa que el beneficia o l' omple de joia dóna gràcies... I ho fa en senyal de reconeixement envers la persona que ofereix un servei el valor del qual hom considera molt preuat. Les persones que conjuguen aquest verb de manera assídua manifesten -quan donen un cop de mà a qui ho necessita- la vivència d' una felicitat profunda. I, de la mateixa manera, se'ls fa difícil expressar allò que senten en tota la seva amplitud.
Fa ben poques setmanes que hem celebrat les festes nadalenques. Unes dates on el consum es dispara de manera desenfrenada. I on, potser, allò que anomenaríem la "fibra sensible" del personal pot ésser objecte d' una certa manipulació. Per això, més d'un podrà mal pensar en la inoportunitat d'un article com aquest. Crec que aquella frase que els nostres polítics fan servir -a la seva conveniència- del "ara no toca" no té cabuda avui.
Portem gairebé dos anys de dura crisi. La davallada i esclat de tot el sector immobiliari ha actuat d' efecte dominó. El propi sector financer n' està patint les conseqüències. I, a partir d'ací, un munt de gent balla al so d'una música que no voldria sentir... Però que sona. I que pateixen --de manera molt més accentuada-- tots els col·lectius que es troben al capdavall de la cadena.
Què més voldria jo que donar arguments per arranjar una mica el panorama !. No ho tinc, tanmateix, a la meva mà. El que sí proclamo és que em dóna la impressió que hem perdut pistonada en el manteniment de valors que abans eren del tot inqüestionables. Llavors, cal tenir en compte que "el prometre és el núvol...I el donar és pluja"... Dit en altres paraules: les promeses poden esvanir-se... Els fets perduren... I donar val tot l' or del món. Medecina eficaç contra tota mena de crisi.
Fins i tot, trobaríem una locució llatina, que s'accepta --de manera col.loquial-- en altres idiomes: "Do ut des"...En aquest cas, ens referim a aquella persona del tot insolidària, que mai no fa res...Si no és a canvi d' alguna cosa. Donen, a condició de rebre... I, si preveuen que la pròpia ofrena s'ha de quedar sense contrapartida, pleguen veles. Vaja: allò que en diríem els interessats. I, dissortadament, d'aquest col.lectiu n'hi ha massa. I tal vegada, en temps de crisi, creix de manera exponencial. Quan hauria d'ésser justament a l'inrevés. Potser sóc un somniador il.lús.
Què s' amaga darrera el gest de donar?. Hi ha gent que pensa -de manera equivocada- que aquest verb només s'ubica sota el paraigües d'alguna confessió religiosa. Ací diria que aquesta teoria la trobo del tot injusta. I ho dic perquè conec gent agnòstica i que, en canvi, té molt arrelat el sentit social. En el sentit més pur de la paraula.
Les mares donen la vida (expressió màxima de l' amor). Els amics es donen (en català, més aviat, es fan) una encaixada... O potser una abraçada. Les persones que s'estimen es donen (o es fan) petons. La gent molt altruista dóna sang. Els qui creuen en tasques de voluntariat regalen hores per ajudar aquells que ho necessiten. Qui rep alguna cosa que el beneficia o l' omple de joia dóna gràcies... I ho fa en senyal de reconeixement envers la persona que ofereix un servei el valor del qual hom considera molt preuat. Les persones que conjuguen aquest verb de manera assídua manifesten -quan donen un cop de mà a qui ho necessita- la vivència d' una felicitat profunda. I, de la mateixa manera, se'ls fa difícil expressar allò que senten en tota la seva amplitud.
Fa ben poques setmanes que hem celebrat les festes nadalenques. Unes dates on el consum es dispara de manera desenfrenada. I on, potser, allò que anomenaríem la "fibra sensible" del personal pot ésser objecte d' una certa manipulació. Per això, més d'un podrà mal pensar en la inoportunitat d'un article com aquest. Crec que aquella frase que els nostres polítics fan servir -a la seva conveniència- del "ara no toca" no té cabuda avui.
Portem gairebé dos anys de dura crisi. La davallada i esclat de tot el sector immobiliari ha actuat d' efecte dominó. El propi sector financer n' està patint les conseqüències. I, a partir d'ací, un munt de gent balla al so d'una música que no voldria sentir... Però que sona. I que pateixen --de manera molt més accentuada-- tots els col·lectius que es troben al capdavall de la cadena.
Què més voldria jo que donar arguments per arranjar una mica el panorama !. No ho tinc, tanmateix, a la meva mà. El que sí proclamo és que em dóna la impressió que hem perdut pistonada en el manteniment de valors que abans eren del tot inqüestionables. Llavors, cal tenir en compte que "el prometre és el núvol...I el donar és pluja"... Dit en altres paraules: les promeses poden esvanir-se... Els fets perduren... I donar val tot l' or del món. Medecina eficaç contra tota mena de crisi.
