El barber Guillem Jiménez Foto: L. Tarrida
El 27 de gener de 1956 va néixer la perruqueria Mario (carretera de Rellinars, 23) de la mà de Mario Jiménez, barber vingut de Logronyo. El 1996 es va jubilar i el seu fill Guillem Jiménez (Terrassa, 1960) va agafar-ne les regnes. La perruqueria es manté ben viva i en Guillem segueix aguantant al peu del canó.
- Quan va saber que la seva vida seria la barberia?
Amb vuit anyets, quan sortia del col·legi venia corrents cap a la perruqueria. La meva feina era remullar els cabells i passar l'escombra. I és que em trobava més còmode ajudant el meu pare que jugant al carrer. Ja fa quasi 43 anys que sóc barber i no ho canviaria per res del món. M'estimo aquesta professió.
- I regenta tot sol el negoci?
M'agradaria tenir personal però és molt complicat. El govern no ens posa cap facilitat per agafar aprenents. L'opció fàcil seria que un fill volgués continuar al negoci però en el meu cas ja ho puc descartar, perquè un és mecànic i l'altre, fisioterapeuta. Així que quan em jubili la barberia haurà de tancar. M'agradaria transmetre tot el que sé a un aprenent, i no descarto en un futur, arriscar-me i fer-ho.
- Per què creu que cada vegada hi ha menys barberies?
Es deu a un canvi de costums de la gent. La meva clientela diu que no té temps per venir a la perruqueria. I això que intento donar-los les màximes comoditats, amb hores convingudes, i aparcament gratuït. Abans, s'anava a la perruqueria un cop al mes i ara es va espaiant el temps. Sort en tinc de la clientela més fidel. El 90% dels meus clients ho són des de petits.
- Alguna cosa més?
Bé, cal dir que els immigrants ens han rebentat el mercat amb preus per sota de cost, que nosaltres no podem assumir. Però per a ells tampoc està sent fàcil, perquè no hi ha tanta feina. Jo aguanto perquè el local és meu.
- Quina diferència hi ha entre una barberia i una perruqueria unisex?
A més de l'òbvia, que aquí només vénen homes, a les perruqueries unisex no saben tallar cabells als homes. Elles poden ser bones pentinadores però nosaltres som els perruquers.
- L'ofici de barber desapareix?
Queden pocs barbers i encara menys de joves. Cal un aprenentatge i a Espanya no hi ha escoles de perruqueries d'homes. Quan va arribar el meu pare, hi havia 108 barberies per 80 mil habitants, ara a Terrassa en queden una quinzena.
