El 25 de juliol de 1992 els Jocs Olímpics de Barcelona 92 van inaugurar-se oficialment. Ho van fer amb una cerimònia d'obertura espectacular, que pretenia, segons els organitzadors, «realitzar un gran espot televisiu amb la finalitat de posar Barcelona i Catalunya al mapa i canviar els clàssics estereotips espanyols». Un dels elements escollit van ser els castells. Aquell 25 de juliol es van alçar dotze construccions, formats per setze colles, ja que algunes d'elles es van unir formant un castell de germanor. Havien de ser dotze per formalitzar els aleshores dotze països de la Unió Europea i, tal i com van reconèixer des de les colles castelleres i explicava el Canal Olímpic, les colles van rebaixar pretensions per tal d’evitar alguna caiguda. Hi van actuar en solitari Castellers de Vilafranca, Bordegassos de Vilanova, Colla Joves Xiquets de Valls, Colla Vella dels Xiquets de Valls, Xiquets de Tarragona, Xiquets de la Vila d'Alcover, Vailets de Gelida i els Castellers de Barcelona, mentre que Nois de la Torre i els Xiquets de Vilaseca, els Castellers de Cornellà i els Xicots de Vilafranca, els Xiquets de Serrallo i els Castellers de Sant Pere i Sant Pau, i els Castellers de Castelldefels amb la Jove de Vilanova ho van fer amb un castell de germanor.

El Catedràtic de Teoria de la Comunicació i Director de l'Institut de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona, Miquel de Moragas, va realitzar l’any 1998 un estudi on analitzava el tractament que van fer 25 televisions dels 5 minuts en què van aparèixer castells i castellers a la cerimònia inaugural.

El Canal Olímpic Català, una coproducció de Televisió de Catalunya i Televisió Espanyola, va ser el mitjà que més talls va efectuar durant la retransmissió castellera. Dels 5 minuts esmentats, els catalans i espanyols tan sols van poder veure els castells en antena durant gairebé tres minuts, mentre que les cadenes d’Estats Units i del Japó van fer servir imatges pròpies per poder explicar millor els castells. La cadena cubana, per exemple , va parlar de «les graelles» en comptes de les gralles. Els japonesos, en canvi, lligaven els castells a la solidaritat, i el seu comentarista afirmava que els castells «eren la identitat de Catalunya que uneix l’esperit de superació i solidaritat».

Un dels casos més curiosos, però, el trobem a la televisió de Singapur, que relaciona els castells amb l’aproximació a Déu: «pagesos que intentaven pujar un damunt de l’altre per apropar-se a Déu i persuadir a les plantes perquè creixin més». 

Cal tenir en compte que es calcula que més de 20 milions de persones van seguir per alguna televisió l'actuació castellera.