Uns estudiants de l'Ins Santa Eulàlia enquestant una egarenca Foto: Àgora Terrassa
El passat 27 de maig es van presentar els primers resultats de l’enquesta sobre valors ciutadans endegada per l’Institut Santa Eulàlia, i que s’emmarca en el procés Àgora Terrassa. La presentació es va fer davant dels alumnes i professors que hi han pres part. En l’acte, introduït per Ferran Fontané, director del centre, i pel professor coordinador de l’exercici, Josep Margenat, hi intervingueren, a més, Pere Montaña, gerent municipal, i Marc Armengol i Xavier Muñoz, tècnics de l’Observatori Econòmic i Social i de la Sostenibilitat de Terrassa.
L’enquesta, de 15 preguntes, ha estat contestada per 2.957 persones, de les quals 2.509 són residents de 16 o més anys. Així doncs, es tracta d’una mostra amb un error mostral inferior al 2%, i per tant de molt alta representativitat. La representativitat també s’assoleix pel que fa a gènere i edats, amb un error també força per dessota del previst. Per aconseguir aquesta quantitat de respostes, s’ha comptat amb la participació activa d’uns 250 alumnes i un equip de professors de l’Institut, que han considerat aquest treball de camp com una activitat educativa pròpia dels actes de celebració del 25è aniversari del centre. El web Àgora Terrassa mostra amb detall i amb gràfiques tots els resultats.
L’opinió pública terrassenca expressa una alta desil·lusió pel que fa a la democràcia i a les institucions. La nota mitjana de satisfacció atorgada al funcionament democràtic és d’un 4,07 (gairebé un punt menys de nota de la que altres informes atribueixen a l’opinió dels ciutadans espanyols vers l’Estat). Els terrassencs també valoren amb una nota inferior a 5 a les administracions territorials, de les quals l’actuació de l’Estat seria la pitjor valorada (2,08) i la de l’Ajuntament la millor (4,48).
La pitjor de les qualificacions, però, se l’enduu el nivell de confiança en els polítics, que es valorada globalment amb una mitjana de 1,56 punts sobre 10, quan a nivell de l’Estat es quantifica en un 2,72. És també destacable que prop d’un 49% dels entrevistats (és a dir, la mediana) els atorgui un 0.
Menys esperit associatiu
El terrassencs valoren amb un 6,34 el seu nivell d’identificació amb la ciutat. Els no nats a Terrassa manifesten una opinió millor (6,53) davant dels nats (6,20). Pel que fa a la seva repercussió en els diferents districtes, els resultats donen una millor percepció als barris perifèrics que al centre. Molt en especial, la zona nord-oest és la que s’identifica més amb Terrassa, per contra dels districtes del centre i en especial de Ca n’Anglada, on la nota no arriba al 6.
També es posa de manifest que més del 57% de la ciutadania no pertany o col·labora amb cap entitat ni moviment associatiu, proporció 2 punts inferior a allò que altres enquestes xifren per al comportament del català mig; per tant Terrassa registra un esperit associatiu menor a la mitjana catalana, però sense representar una extrema diferència.
Preguntats pel seu nivell de satisfacció amb la ciutat, els terrassencs el situen en una nota mitja de 6,4, malgrat la resposta més freqüent és de 7. Hi ha lleugeres variacions en funció de si els entrevistats són nascuts a Terrassa o a fora, xifrant-se un xic més alta la satisfacció entre els nouvinguts.
Contrasta aquella consideració amb la puntuació mitjana que els terrassencs atorguen al seu nivell de felicitat: una nota de 7,52, i que estaria lleugerament per damunt de la que altres enquestes obtenen per a Catalunya (7,33), i per dessota de les que s’obté per a Espanya (7,6), per tant força en la mateixa línia.
