Experimentar per aprendre. Amb aquesta filosofia engega a Terrassa el projecte d'un grup d'arqueòlegs catalans que s'ha decidit a investigar com era el procés de la producció de ferro fa 2.500 anys, en l'època ibèrica.
En José Gallego, veí de Barberà del Vallès, encapçala aquesta iniciativa pionera a l'Estat amb l'objectiu de descobrir la metodologia exacta que feien servir els ibers per extreure el material del mineral i fabricar les seves armes.
Per aconseguir-ho, treballen en l'elaboració del forn i els materials necessaris tal i com ho feien els avantpassats del segle V abans de Crist. Un procés totalment artesanal que els ha portat, fins i tot, a extreure amb les seves pròpies mans l'hematita (el mineral del qual se n'extreu el ferro) d'una mina abandonada de l'Aragó.
El projecte va començar a l'octubre a una finca de Les Martines, propietat d'un dels membres de l'equip, ja que el grup no compta amb grans recursos econòmics.
Seguint la documentació de l'època de la qual disposen, en Jose, en Borja i en Francesc, ja han aconseguit construir el forn. Una estructura d'un metre i mig d'alçada feta de fang i palla, amb un diàmetre de 80 centímetres, que compta amb una base de pedra que entra uns 40 centímetres més en el terra. L'estructura compta amb una sortida d'aire clau per al procés. I és que és des d'aquest orifici que s'ha d'avivar el foc del carbó de forma manual.
L'equip treballa ara en aconseguir la fusta per fer el carbó, que ha de ser d'olivera. Una vegada aconseguit el carbó i el mineral, el procés sembla senzill, tot i que Gallego assegura que no és així. Per aconseguir el ferro, s'ha d'introduir al forn una capa de 30 centímetres de carbó, seguida per una de mineral que anirà tapada amb més carbó, i aconseguir que la temperatura arribi fins als 1.536 graus. Una gesta que només és possible si s'injecta aire a través d'una bomba manual per l'orifici de ventilació durant més de vuit hores seguides. És en aquest punt quan el mineral es desfà i comença a regalimar, s'ha de deixar refredar i trencar el forn per extreure una massa compacta de carbó i ferro que després s'ha de netejar.
La preparació pot durar mesos si es treballa a raó d'unes quatre hores diàries però el moment més dur és el dia de l'experiment en sí, segons afirma Gallego, que confessa, amb tot, que “no sé si ho aconseguirem. És molt complicat i ningú ho ha acabat amb èxit”, tot i que ja anuncia que “si no surt bé ho tornarem a intentar”.
L'arqueologia experimental és una doctrina que no té una gran trajectòria al país, amb tot, els que s'hi dediquen asseguren que és una de les formes més interessants d'apropar-se a la història. I és aquest l'altre gran objectiu d'aquest grup d'arqueòlegs: aconseguir que escoles i ciutadans s'apropin als coneixements històrics a través de projectes com aquests.
En José Gallego, veí de Barberà del Vallès, encapçala aquesta iniciativa pionera a l'Estat amb l'objectiu de descobrir la metodologia exacta que feien servir els ibers per extreure el material del mineral i fabricar les seves armes.
Per aconseguir-ho, treballen en l'elaboració del forn i els materials necessaris tal i com ho feien els avantpassats del segle V abans de Crist. Un procés totalment artesanal que els ha portat, fins i tot, a extreure amb les seves pròpies mans l'hematita (el mineral del qual se n'extreu el ferro) d'una mina abandonada de l'Aragó.
El projecte va començar a l'octubre a una finca de Les Martines, propietat d'un dels membres de l'equip, ja que el grup no compta amb grans recursos econòmics.
Seguint la documentació de l'època de la qual disposen, en Jose, en Borja i en Francesc, ja han aconseguit construir el forn. Una estructura d'un metre i mig d'alçada feta de fang i palla, amb un diàmetre de 80 centímetres, que compta amb una base de pedra que entra uns 40 centímetres més en el terra. L'estructura compta amb una sortida d'aire clau per al procés. I és que és des d'aquest orifici que s'ha d'avivar el foc del carbó de forma manual.
L'equip treballa ara en aconseguir la fusta per fer el carbó, que ha de ser d'olivera. Una vegada aconseguit el carbó i el mineral, el procés sembla senzill, tot i que Gallego assegura que no és així. Per aconseguir el ferro, s'ha d'introduir al forn una capa de 30 centímetres de carbó, seguida per una de mineral que anirà tapada amb més carbó, i aconseguir que la temperatura arribi fins als 1.536 graus. Una gesta que només és possible si s'injecta aire a través d'una bomba manual per l'orifici de ventilació durant més de vuit hores seguides. És en aquest punt quan el mineral es desfà i comença a regalimar, s'ha de deixar refredar i trencar el forn per extreure una massa compacta de carbó i ferro que després s'ha de netejar.
La preparació pot durar mesos si es treballa a raó d'unes quatre hores diàries però el moment més dur és el dia de l'experiment en sí, segons afirma Gallego, que confessa, amb tot, que “no sé si ho aconseguirem. És molt complicat i ningú ho ha acabat amb èxit”, tot i que ja anuncia que “si no surt bé ho tornarem a intentar”.
L'arqueologia experimental és una doctrina que no té una gran trajectòria al país, amb tot, els que s'hi dediquen asseguren que és una de les formes més interessants d'apropar-se a la història. I és aquest l'altre gran objectiu d'aquest grup d'arqueòlegs: aconseguir que escoles i ciutadans s'apropin als coneixements històrics a través de projectes com aquests.
