“Bona nit, candidats! Dedicarem el primer bloc d'aquest debat electoral a l'estat propi i a l'economia i abans d'anar a publicitat, començant per la senyora Sánchez-Camacho, debatrem si el pa amb tomàquet és més bo amb fuet o amb llonganissa”. Malgrat el debat sobre si amb pell o sense fos per uns dies ben real, no imagino a Josep Cuní o a Ariadna Oltra en aquesta situació a cap dels debats –els que hi hagi- em motiu de la campanya electoral que ja gairebé tenim aquí. Encara que Casa Tarradellas, Casademont o Embotits Salgot se'ls passés pel cap una agosarada operació publicitària com la que se'ls va acudir a Pizza Hut als Estats Units. Allà els debats són oberts, amb la participació de ciutadans al plató que fan preguntes als candidats, i la companyia va veure-hi l'oportunitat d'una operació de product placement sense precedents. Com l'aigua o el sucre que veiem a la cuina de Can Riera però canviant en Jordi Planas i en Juli Mira per Barack Obama i Mitt Romney. Convençuts, els de can Hut, que el que realment importa als nord-americans és si el seu president prefereix la pizza de salsitxa o de peperoni, oferien pizza gratis durant 30 anys –una a la setmana- a l'assistent al debat que els preguntés per la seva preferència. “Baixaré els impostos als rics i m'agrada la pizza de peperoni amb extra de formatge” o “Combatré l'atur incentivant empreses que facin salsitxes a trossets per a la pizza”. La gràcia no ha acabat d'encaixar i les queixes de frivolitat de molts clients, reals o potencials, han portat a Pizza Hut a retirar la campanya, tot i que asseguren que si algun valent els ho arriba a preguntar en públic pagaran el preu acordat.

No hauria estat el primer cop que els Estats Units voten amb l'estómac. Hores d'ara hi ha altres campanyes en marxa que, per cert, no són les primeres eleccions que es fan. És el cas de l'enquesta de la cadena de cafeteries 7-Eleven, que calcula les possibilitats dels candidats en funció del cafè que serveixen als seus clients. El vol en got blau? Votant de Barack Obama. Tassa vermella? Republicà a la vista. El comunicat de la companyia assegura que els consumidors la claven bastant i que en anys anteriors la diferència amb els resultats reals ha anat de dècimes. Si és així, Obama pot estar tranquil... “És l'únic sondeig on l'actual president guanya per golejada!”, ironitzava fa pocs dies el còmic Stephen Colbert, que va dedicar gran part del seu programa a aquesta mena d'iniciatives gastroelectorals nord-americanes. The Daily Meal les ha recollides totes en un diari de campanya on les enquestes i les relliscades conviuen amb la competició de galetes de les primeres dames que, per cert, també guanya Michelle Obama amb una versió de les cookies tradicionals de xocolata blanca i negra!

El menjar diu molt d'un país i en depenen els premis Nobel que acumuli. És evident que pensar és més fàcil si es tenen les necessitats bàsiques cobertes però l'anàlisi del doctor Fraz Messerli, de la Universitat de Columbia de Nova York, és més qualitativa i se centra en un producte concret: la xocolata. En el marc d'una investigació sobre els efectes que té per aturar l'envelliment del cervell, el doctor va provar de relacionar els nivells de consum per càpita de xocolata de diferents països, 23, amb els premis Nobel que hi havia hagut. Així, utilitzant les dades dels productors més importants hi va trobar una estreta relació. Suïssa, líder en consum, és també líder en reconeixements. Estats Units, Irlanda o França estan a la mitjana i tanquen el rànquing països com la Xina, Japó i Brasil. A l'espera d'analitzar si els premis que s'han donat aquest any trenquen el patró, l'únic país que trenca la relació és curiosament la mateixa Suècia, que segons el consum de xocolata hauria d'haver guanyat 14 Nobels i en canvi en té 32. Preguntat per aquesta anomalia, el doctor Messerli té dues explicacions: o els suecs són més sensibles als efectes de la xocolata que la resta de mortals o bé el biaix és més aviat patriòtic. Al cap i a la fi, els premis els donen ells, no? La relació ha merescut una nota a la prestigiosa revista The New England Journal of Medicine. Messerli hi admet que és possible que la xocolata no ens faci més intel·ligents però el que sí que queda demostrat és que la gent més intel·ligent, els que han anat a veure a la reina de Suècia, saben apreciar-ne els beneficis i, per tant, en mengen més. Gràcies per l'argument, doctor! Els defensors de la Nocilla i la Nutela ja tenen un nou front obert: que et fa més intel·ligent?

Seria fantàstic que la intel·ligència de la xocolata s'encomanés també als croissants. Ho dic perquè ben a prop i ben a ma tenim el millor croissant de mantega del país, també de l'Estat. Un luxe que, per només un euro, es pot tastar a la pastisseria Sweets by Abraham Balaguer de Girona. El jurat el va valorar per l'aspecte però, sobretot, pel gust. No en va, el president del jurat –també secretari del Gremi de Pastissers de Barcelona- recorda que elaborar-los amb mantega complica força la cosa: “dóna un gust més saborós als croissants però també augmenta la dificultat de fer-los”. Un bon amic del Salsassec, el Martí Sans, va passar pel Sweets fa un parell de setmanes –la foto en dóna fe- i en va quedar meravellat. “Molt ben format, fullat i amb un alveolat perfecte, brutal!”, assegura. Cap a la llista de deures, no?

“De vegades va bé sortir de casa i anar a fer un tomb per altres contrades per veure-hi coses que després potser podem aplicar al lloc on hi fem vida; és una fórmula que permet evolucionar”. Així comença una interessant reflexió de l'Ignasi Camps després d'una visita al mercat d'Argelès-Gazost que vull contribuir a difondre. Moltes entesos dels fogons i també alguns menjaires que han passat per França sovint et parlen amb enveja del compromís del país amb la seva taula i els seus productes. L'Ignasi ara n'és un més tot i que el cuiner no fa només filosofia. La seva és una proposta concreta, una mena de carta oberta als vigatans –ell l'adreça a l'alcalde, Josep Maria Vila d'Abadal- perquè reflexionin a l'entorn de les possibilitats de la plaça major del municipi. Us la imagineu convertida en un aparador, estil francès, dels petits grans productors de la comarca? Un lloc esplandit on descobrir-hi joies com el formatge blau de Muntanyola o el vi de Masia Vila-Rasa... O no sabíeu que a Osona també se n'hi fa, de vi?

Si teniu algun comentari o un bloc de cuina o un esdeveniment que vulgueu fer arribar a aquesta secció, ho podeu fer a l'adreça salsassec@me.com o, via Twitter, a @annamurgadas.

PD Queden pendents unes magnífiques magdalenes homenatge als veïns de Terrassa que han recollit els companys de La Torre. El Salsassec passarà per Cal Tuset a tastar-les...