
Ignasi Riera Foto: J.M.O.
El consell de govern del Consorci Sanitari de Terrassa (CST) va nomenar per unanimitat de les tres entitats que el conformen, Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Terrassa i Fundació Sant Llàtzer, Ignasi Riera com a director-gerent. Des del 5 de maig, el que havia estat director assistencial, substitueix Pere Vallribera.
Què és el Consorci Sanitari de Terrassa?
Una organització sanitària integrada per més de 2.100 professionals, que dóna cobertura al Vallès Occidental a una població de prop de 200.000 habitants. La nostra voluntat és acostar-nos al màxim a la ciutadania i treballar molt en les patologies prevalents. L'objectiu és que la població no s'hagi de desplaçar a Barcelona o a altres ciutats.
De quines malalties parlem?
Les d'alta especialització, com la neurocirurgia, els trasplantaments, la cirurgia cardíaca i una part de la toràcica.
De moment, es fa fora?
Sí. De moment i pel grau d'especialització i nombre de casos que calen, no es preveu que en els anys vinents hi hagi un centre de neurocirurgia al Consorci. Una altra cosa és arribar a aliances amb centres com la Mútua o el Parc Taulí. Es tracta d'apropar-nos al territori.
Docència i recerca juguen un paper important?
Som potents. Tenim 120 residents en formació de patologies prevalents. Creem programes de treball conjunt entre metges, infermers...
Projectes concrets en tenim algun?
El que tenim és desenvolupar aliances. Nous serveis no en preveiem si parlem d'espai físic. Abandonem la cultura del totxo, per dir-ho d'alguna forma. Volem oferir servei. Volem organitzar-nos millor per fer més feina amb els que som.
Per exemple?
La visita virtual. Que un pacient es pugui posar en contacte amb nosaltres sense haver-se de desplaçar, pugui veure historials, pugui demanar consulta a primària... És una manera d'establir una relació més propera.
I l'antic edifici de Torrebonica on han d'anar noves instal·lacions, com el tenim?
És una aliança amb la Fundació Sant Llàtzer. El nucli serà docent, amb les 700 persones entre professors i alumnes de l'escola d'infermeria. Però volem fer-hi més coses. Té un gran potencial per a activitats d'innovació i recerca, socials. Ara el que fem és un manteniment. El projecte el repensem dia a dia però no farem el pas fins que ho tinguem tot ben lligat.
Hi ha un calendari?
No tenim un calendari per fer el trasllat. Busquem col·laboradors. Abans, no volem fer volar coloms. Hi ha feina. L'estructura està impecable, però hi ha molts metres. Torrebonica està lleugerament allunyat de l'Hospital.
Quines comunicacions es preveuen?
Hi ha opcions, des de recuperar el baixador actual de Renfe, fins a reubicar-lo, fer una connexió amb Terrassa Est, perllongar la línia d'autobús fins a l'edifici.
El baixador del tren ja és un tema històric.
Ens encantaria. Però ja hi entra ADIF. Seria una solució fantàstica. L'estació Terrassa Est també ho és, està a prop i pensem en llançadores i servei de bicicletes, per exemple.
Malgrat les retallades, Terrassa és una ciutat privilegiada si ens referim a la sanitat?
Té dues entitats molt potents i reconegudes a Catalunya i a l'Estat, Mútua i Consorci. Creiem que l'oferta és bona i que podem afegir alguna cosa més.
Què hi faltaria?
Ara mateix, si comptem també Sabadell, gairebé podem assumir el 100 per 100 de les patologies. El que hem de fer és col·laborar encara molt més.
Com han afectat les retallades? Com ho ha rebut la gent?
Emprem l'eufemisme que vulguem com contenció de despesa. El problema greu és que duren molt en el temps. Les retallades, lluny d'acabar-se, fan pinta de ser estructurals. Per tant, aquests anys hem anat trobant partides i accions a fer per superar-les. M'agradaria pensar que de cara al 2015 ja sabrem tots amb el que comptem i el que cal fer.
El servei s'ha vist afectat?
Rotundament, no. Ha afectat, sobretot, a la butxaca dels professionals. És millor per a la població continuar tenint metge i infermera, tot i que estiguin una mica empipats, que no
tenir-ne. Puc entendre aquestes decisions. El que sí que pot haver incidit és en la motivació dels professionals, no en la feina. Puc afirmar que per segon any consecutiu batrem el rècord
d'intervencions quirúrgiques. Fem més cirurgia ara que abans de les retallades.
I les llistes d'espera?
Han millorat.
Hi ha una visió esbiaixada doncs?
Com estaven realment abans de ser un focus d'atenció? Són millorables? De ben segur que sí. Des del Consorci afirmem que les hem millorat. Tenim menys gent en llista d'espera perquè fem més cirurgia que mai. Totes les patologies estan perfectes? No, però ens ajustem al que se'ns demana. Malgrat tot, les retallades no han afectat el moll de l'os dels resultats.
Que l'Hospital estigui als afores de Terrassa és bo o dolent?
Està on està. Té bona accessibilitat, i millora dia a dia respecte a la de fa 10 anys, amb més transport públic...
I l'aparcament de pagament, font d'una gran polèmica quan es va posar en marxa?
No el tenim a debat ara mateix. El que volíem era organitzar-lo i acabar amb el caos. Hi havia moments en què les ambulàncies no podien passar i no arribaven a urgències. Hi havia baralles per un lloc. La gent arribava tard a la consulta. Se'ns hi havien posat vigilants il·legals, es robaven cotxes... Ara tot està solucionat. El preu, a parer meu, no és un condicionant. El pàrking està vigilat, amb un preu inferior al de la zona blava del centre de Terrassa i fem descomptes a pacients amb freqüentacions elevades.