Jordi Morales a Dubai Foto: Emirates

Un vol Dubai-París serà la culminació del somni d’infància –recuperat anys més tard- del Jordi Morales: esdevenir tripulant de cabina d’una companyia aèria. Aquest terrassenc de 24 anys viu hores d’ara un moment molt dolç a la seva vida. La sort, acompanyada d’una sòlida formació acadèmica, ha provocat que poc després d’acabar els seus estudis de Turisme hagi estat un dels 10 seleccionats d’entre 400 candidats per esdevenir tripulant de cabina de la companyia Emirates, amb seu a Dubai, on viu des de fa dos mesos. Ha deixat enrere família i amics, cosa que assegura que no ha estat fàcil. Serà tripulant de cabina de l’avió més gran del món, l’Airbus A380, amb capacitat per a 500 passatgers. No era bon estudiant, va repetir quart d’ESO,  però reconeix que, quan va decidir allò que li agradava, les coses van canviar. La seva vida ha fet un tomb quan va decidir presentar-se a “provar sort” a les proves de selecció de personal d’Emirates. Sense esperar-ho, el van escollir.

Viu un somni? Esperava que el seleccionessin a l’Open Day d’Emirates?
Sí. No m’esperava que em seleccionessin. A les proves hi havia molta competència. La gent era guapa, preparada i molts amb experiència i amb un nivell molt alt d’anglès. Pensava que era impossible, però com que no tenia res a perdre vaig mirar de ser jo mateix, sense cap intenció d’agradar. Sense adonar-me’n, de 400 només en quedàvem 10 i jo era un d’ells.

Sabia que el possible lloc de treball era a Dubai?
Sabia que l’entrevista era per a  una feina de tripulant de cabina per a 3 anys com a mínim i que me n’havia d’anar a viure a Dubai.

Un cop seleccionat, com s’agafa el fet d’haver de marxar?
Com una oportunitat. Per a mi és una bona manera de conèixer món, molt barata i, a més, em pagaran per fer-ho. L’any passat vaig acabar la carrera i ara he de començar una carrera professional. Què millor que fer-ho en una bona companyia. Emirates et dóna molt, però també t’exigeix molt. A més a més, sóc jove i no tinc obligacions. Per a mi tot està a favor. Vull experiència, vull conèixer món, vull desenvolupar-me com a persona. M’ha tocat la loteria, sincerament ho dic. Cada dia, quan em llevo, penso: Jordi, has tingut molta sort, valora el que tens.

Com han estat aquests primers mesos a Dubai?
M’està anant molt bé. Emirates  fa fer un curs de formació intens i dur. Pel que fa a Dubai, estic positivament molt sorprès.

És dur viure tan lluny de la família?
No ho porto malament. Tinc skype, facebook, twitter... Vaja, que estic molt ben comunicat amb tothom a través de les xarxes socials. Avui en dia gràcies a internet viure lluny de casa no és un problema. I treballant en una companyia aèria no ho tindré malament per visitar els de casa quan tingui vacances. Amb sis hores de vol, que era el que tardava jo d’anar de Madrid a Barcelona amb autobús, seré a casa.

I ells, com ho porten?
Bé, crec. Em veuen freqüentment per internet i ja planegen venir a visitar-me aviat. Estan molt contents i orgullosos de mi.

En el seu cas, des de bon començament va tenir clar que estudiar anglès era fonamental per al seu futur professional. Es pot dir que la va encertar.
En el món globalitzat en què vivim l’anglès és fonamental. No ens podem tancar a parlar un sol idioma. Com més llengües parlem, millor. A l’escola seria bo que es fomentés l’aprenentatge de més d’una llengua estrangera.

Amb l’àrab s'hi atreveix?
Aquí – a Dubai – tot està en àrab i en anglès. Als nadius, els pregunto si no els fa res que l’anglès hagi desplaçat l’àrab i la resposta és que s’hi han adaptat. Hi tenen més a guanyar que a perdre. I el més curiós de tot és que, malgrat aquest bilingüisme de facto,  l’anglès no és oficial. Amb tot, una mica d’àrab sí que vull aprendre.

D’aquí a uns anys Terrassa serà el lloc on va néixer i créixer. Suposo que no es planteja tornar-hi a curt termini.
De moment no hi penso. La meva família i els meus amics són a Terrassa. Vulguis o no he passat a la ciutat els primers 18 anys de la meva vida, però ara mateix tornar a Espanya no em ve de gust. Quan sigui gran no descarto tornar a viure a Catalunya, ja que –juntament amb el nord d’Espanya- és una de les meves regions favorites. A Dubai, d’entrada, tinc contracte per 3 anys.

Veient que a Espanya l’atur juvenil és del 60 per cent, ha tingut sort o se l’ha buscada?
Penso que he tingut sort, però també m’he esforçat per tenir-la. Les coses no vénen perquè sí. A la vida he tingut molts dubtes i encara ara en tinc. Ara bé, per aconseguir el que tinc m’he hagut d’esforçar molt, no m’han regalat res. Amb tot, penso que és bo que les coses siguin difícils per aprendre a valorar-les.

Si les coses fossin d’una altra manera, li agradaria poder fer aquí el que farà a Dubai?
Sí, sens dubte.

Quines sensacions li provoca començar a volar?
Ja conec l’avió. Al principi impressiona, t’espantes, però ja m’hi he acostumat. És espectacular el que hi ha a dins, és molt confortable, té de tot. El que m’ha cridat més l’atenció, però, és que posant un "pen drive" al seient es guarden les dades del que estaves fent per a quan hi tornis. Si miraves una pel·lícula,  te la posa al minut en  què la vas haver de deixar... És increïble.

Sap quina ruta o rutes cobrirà?
Les meves primeres rutes seran Londres, París i el Caire, però en faré 100 de diferents. Dilluns vinent volaré a París i després al Caire i Londres.

Sèries de televisió com "PAN AM" defineixen un estil de vida de la gent que treballa en el món de l’aviació. Creu que és així?
No conec "PAN AM", però sí que puc dir que aquí hi ha gent que té parella i que vola habitualment. No és fàcil, però és compatible. Viatges molt, però també t’estàs molt temps a casa perquè tens molts dies lliures. A més, Emirates t’ajuda perquè la teva vida sigui fàcil en aquest sentit. La imatge que en tenim nosaltres és que és una societat opulenta. És una imatge correcta. Ara bé, tot està estudiat, ben fet. Tot té un objectiu. Són ambiciosos, però planifiquen molt bé tot el que fan.

Arquitectònicament parlant, què és el que més l’ha impressionat?
Els edificis són espectaculars, però a mi el que més m’ha impactat són les carreteres. Hi ha autopistes de fins a sis carrils per sentit. La conducció és una mica esbojarrada, però és un caos controlat. També el metro impressiona. Té dues categories i crida l’atenció que és molt barat.

Per cert, és cara la vida a Dubai?  
El que és car és l’oci. Sortir a sopar aviat pot costar 100 euros.

Què diria als joves de Terrassa que no tenen feina ni perspectives de trobar-ne a curt termini?
Que encara que les coses siguin difícils aquesta situació no durarà sempre. Que si tenen un somni que no el deixin enrere. Que lluitin per aconseguir-lo.  Res no és impossible. I, sobretot, que se centrin a formar-se: aprendre, aprendre, aprendre! Els diria que es facin aquesta pregunta: què faries si els diners no fossin el més important?