A principis de la setmana passada es va saber que Alianza Nacional reivindicava l’autoria del robatori d’una urna el dia 23 de gener, durant la consulta ciutadana sobre la independència de Catalunya. Àngel Casanovas, coordinador de Terrassa Decideix, assegura que no emprendran més mesures legals a part de la denúncia, que es va interposar el mateix diumenge: “ja hem fet el que havíem de fer”.
El paper de l’Ajuntament
Tanmateix, sí que espera que l’Ajuntament interposi denúncia contra Alianza Nacional (AN), ja que és l’administració propietària de l’urna robada. “L’úrna és un símbol de la democràcia”, diu Casanovas. Per això la denúncia del consistori també tindria aquest valor de reivindicació democràtica. Des de l’Ajuntament no s’ha volgut donar una resposta contundent, però s’ha demanat el consell del gabinet jurídic, que encara ho està estudiant. Aquesta actitud denota cert interès a l’hora d’emprendre mesures contra Alianza Nacional.
Antecedents
Els fets es van desenvolupar durant la tarda de diumenge, quan un grup de sis persones amb la cara tapada van dir que volien votar en un col·legi situat al Parc dels Catalans i, en mig del procediment, van agafar l’urna i van marxar, llençant esprai de pebre als ulls d’un membre de la mesa, que els volia aturar. Els lladres van fugir en cotxe, però un vianant va anotar la matrícula, que l’entitat Terrassa Decideix va utilitzar per interposar una denúncia.
Ara, però, des del partit d’extrema dreta Alianza Nacional, s’han autoproclamat autors de l’acte, que defineixen com a una “acció contra els enemics d’Espanya”, i continuen legitimant la seva actuació “davant l’omissió, per part de l’Estat, del seu deure de salvaguardar la Unitat Nacional [...] i de fer complir la Constitució i les lleis”.
Parlant de lleis
Al conèixer la notícia de l’autoria dels fets, a les xarxes va sorgir la pregunta de si es podria aplicar la llei de partits en aquest cas. Jaume Asens, advocat penalista, nega aquesta possibilitat: “la llei de partits va contra les formacions que ‘subverteixen l’ordre estatal’. Es va fer exclusivament per il·legalitzar l’esquerra abertzale”, assegura. Asens troba en el cas de l’urna robada un nou motiu de crítica a “la parcialitat de la llei de partits”, que es pot aplicar només a les formacions independentistes.
El paper de l’Ajuntament
Tanmateix, sí que espera que l’Ajuntament interposi denúncia contra Alianza Nacional (AN), ja que és l’administració propietària de l’urna robada. “L’úrna és un símbol de la democràcia”, diu Casanovas. Per això la denúncia del consistori també tindria aquest valor de reivindicació democràtica. Des de l’Ajuntament no s’ha volgut donar una resposta contundent, però s’ha demanat el consell del gabinet jurídic, que encara ho està estudiant. Aquesta actitud denota cert interès a l’hora d’emprendre mesures contra Alianza Nacional.
Antecedents
Els fets es van desenvolupar durant la tarda de diumenge, quan un grup de sis persones amb la cara tapada van dir que volien votar en un col·legi situat al Parc dels Catalans i, en mig del procediment, van agafar l’urna i van marxar, llençant esprai de pebre als ulls d’un membre de la mesa, que els volia aturar. Els lladres van fugir en cotxe, però un vianant va anotar la matrícula, que l’entitat Terrassa Decideix va utilitzar per interposar una denúncia.
Ara, però, des del partit d’extrema dreta Alianza Nacional, s’han autoproclamat autors de l’acte, que defineixen com a una “acció contra els enemics d’Espanya”, i continuen legitimant la seva actuació “davant l’omissió, per part de l’Estat, del seu deure de salvaguardar la Unitat Nacional [...] i de fer complir la Constitució i les lleis”.
Parlant de lleis
Al conèixer la notícia de l’autoria dels fets, a les xarxes va sorgir la pregunta de si es podria aplicar la llei de partits en aquest cas. Jaume Asens, advocat penalista, nega aquesta possibilitat: “la llei de partits va contra les formacions que ‘subverteixen l’ordre estatal’. Es va fer exclusivament per il·legalitzar l’esquerra abertzale”, assegura. Asens troba en el cas de l’urna robada un nou motiu de crítica a “la parcialitat de la llei de partits”, que es pot aplicar només a les formacions independentistes.
