La primera Cursa de Transports de Terrassa, amb la participació de 26 persones, ha tingut com a guanyadors els mitjans de dues rodes. L’activitat l'ha organitzat el Servei de Mobilitat de l’Ajuntament de Terrassa, en col·laboració amb l’associació Promoció del Transport Públic (www.transportpublic.org), dins de la Setmana de la Mobilitat Sostenible. L’objectiu era comparar l’ús de diversos mitjans de transport -caminar, bicicleta, moto, cotxe, taxi, transport públic (tren i autobús) i, com a novetat, la bicicleta elèctrica- per realitzar un mateix desplaçament entre dos punts.
Com a conclusió, es destaca que la diferència en temps de viatge entre el transport privat motoritzat i la bicicleta és mínima. "Anar a peu o amb bicicleta, és la manera més sostenible, més saludable i més econòmica de moure’s, a més de ser una de les opcions més ràpides en desplaçaments urbans", afegeixen els organitzadors.
En temps, les dues rodes s’han imposat a les 4 rutes que han format la cursa, amb poca diferència entre la bicicleta i la moto. Tanmateix, hi ha alguns elements a remarcar que posen una opció per damunt de l'altra. Pels usuaris, la moto costa 15 vegades més que la bicicleta i pel conjunt de la societat, la moto és 27 vegades més cara que la bicicleta degut a les externalitats.
La cursa valorarava, a més del temps emprat per desplaçar-se, els costos directes que assumeix l’usuari (amortització del vehicle, assegurances, consumibles, aparcaments, etcètera) i les externalitats que provoca a la societat en concepte d’impacte ambiental i social (canvi climàtic, contaminació local, accidents).
En el cas de Terrassa s’han realitzat rutes des de Torre-sana (Cap Est); Club Natació Terrassa (accés Av. Abat Marcet); Parc Vallès (davant cinema), i La Maurina (Escola Maria Auxiliadora). El final ha estat a la plaça Didó.
La bicicleta ha triomfat a les rutes procedents del Parc Vallès i La Maurina, mentre que la moto s’ha imposat a les del Club Natació Terrassa i Torre-sana, on no ha participat la bicicleta. En cap cas la diferència entre la moto i la bicicleta ha superat els 4 minuts. L’automòbil només ha obtingut posicions capdavanteres a través del taxi, gràcies a l’agilitat de no haver-lo d’aparcar. El transport públic ha estat penalitzat pel doble factor del temps d’espera i recorregut poc lineal en trajectes de curta distància. En tots els casos s’ha tingut en compte el temps de porta a porta; és a dir, comptant-hi l’accés fins l’aparcament del vehicle privat, el temps d’accés a la parada i espera pel transport públic, etcètera.
Considerant el cost que suposa fer dos desplaçaments al dia de dilluns a divendres (10 desplaçaments) es veu que el cost setmanal que suposa moure’s en cadascun d’aquests mitjans de transport varia molt. Per exemple, a la ruta des de Torre-sana anar a peu o amb bicicleta només suposaria uns cèntims a la setmana (les calories que cremem), anar amb moto costaria 8,58 euros i anar amb cotxe, sense comptar aparcament, costaria 25,80. Mensualment, això suposaria una despesa aproximada de 37,75 el cas de la moto i de 113,50 en el cas del cotxe, sense comptar aparcament.
Com a conclusió, es destaca que la diferència en temps de viatge entre el transport privat motoritzat i la bicicleta és mínima. "Anar a peu o amb bicicleta, és la manera més sostenible, més saludable i més econòmica de moure’s, a més de ser una de les opcions més ràpides en desplaçaments urbans", afegeixen els organitzadors.
En temps, les dues rodes s’han imposat a les 4 rutes que han format la cursa, amb poca diferència entre la bicicleta i la moto. Tanmateix, hi ha alguns elements a remarcar que posen una opció per damunt de l'altra. Pels usuaris, la moto costa 15 vegades més que la bicicleta i pel conjunt de la societat, la moto és 27 vegades més cara que la bicicleta degut a les externalitats.
La cursa valorarava, a més del temps emprat per desplaçar-se, els costos directes que assumeix l’usuari (amortització del vehicle, assegurances, consumibles, aparcaments, etcètera) i les externalitats que provoca a la societat en concepte d’impacte ambiental i social (canvi climàtic, contaminació local, accidents).
En el cas de Terrassa s’han realitzat rutes des de Torre-sana (Cap Est); Club Natació Terrassa (accés Av. Abat Marcet); Parc Vallès (davant cinema), i La Maurina (Escola Maria Auxiliadora). El final ha estat a la plaça Didó.
La bicicleta ha triomfat a les rutes procedents del Parc Vallès i La Maurina, mentre que la moto s’ha imposat a les del Club Natació Terrassa i Torre-sana, on no ha participat la bicicleta. En cap cas la diferència entre la moto i la bicicleta ha superat els 4 minuts. L’automòbil només ha obtingut posicions capdavanteres a través del taxi, gràcies a l’agilitat de no haver-lo d’aparcar. El transport públic ha estat penalitzat pel doble factor del temps d’espera i recorregut poc lineal en trajectes de curta distància. En tots els casos s’ha tingut en compte el temps de porta a porta; és a dir, comptant-hi l’accés fins l’aparcament del vehicle privat, el temps d’accés a la parada i espera pel transport públic, etcètera.
Considerant el cost que suposa fer dos desplaçaments al dia de dilluns a divendres (10 desplaçaments) es veu que el cost setmanal que suposa moure’s en cadascun d’aquests mitjans de transport varia molt. Per exemple, a la ruta des de Torre-sana anar a peu o amb bicicleta només suposaria uns cèntims a la setmana (les calories que cremem), anar amb moto costaria 8,58 euros i anar amb cotxe, sense comptar aparcament, costaria 25,80. Mensualment, això suposaria una despesa aproximada de 37,75 el cas de la moto i de 113,50 en el cas del cotxe, sense comptar aparcament.
