Dipòsit de Can Boada Foto: J.M.Oller
La ciutat de Terrassa consumeix cada cop menys aigua. La crisi econòmica n'és un factor determinant, com reconeix el director general d'Aigües de Terrassa, Marià Galí. Els constructors ja no fan pisos ni contracten el servei, grans empreses han tancat les seves portes o estan en situació de concurs de creditors, molts comerços obren però duren poc, i la ciutadania en general ara s'hi mira més a l'hora d'obrir l'aixeta, per raons econòmiques i per una major conscienciació després de la darrera gran sequera.
Les xifres són espectaculars: dels 12.883.000 de metres cúbics de 2001 s'ha passat a 10.165.000 el 2011-sempre sense comptar el que gasten els serveis municipals, que és d'una mitjana d'un miló de metres cúbics anuals-. S'han deixat de gastar 2.718.000 metres cúbics en només deu anys.
La reducció té una vessant positiva, i és que la xarxa egarenca està dimensionada ara mateix per un consum molt elevat i tot fa pensar que es poden oblidar els efectes de possibles i futures sequeres. L'aigua està garantida per als propers anys.
La disminució del consum és encara de més magnitud si es té en compte que de 2001 a 2011 s'ha passat d'un total de 78.289 clients a 97.912. "La situació, com es pot comprendre, no és gens fàcil de gestionar".
Marià Galí aporta una altra dada: el consum domèstic de la ciutat de Terrassa és de 21,5 metres cúbics per client. S'ha de tenir present que hi ha cada cop més persones que viuen soles i molts pisos sense ocupar que també entren en les estadístiques. El director general creu que és un consum correcte. "El preu, 1,21 euros per metre cúbic, se situa per sota de la mitjana de ciutats de les mateixes dimensions i de les de l'àrea metropolitana de Barcelona". En aquest sentit, no es preveuen pujades importants en els propers anys. "No és cara ni barata. Tot depèn del que es valori. Hi ha d'altres serveis, però res tan fonamental com l'aigua".
Galí destaca que els darrers anys, i per culpa de la crisi, ha augmentat la morositat, tot i que ara s'ha estabilitzat. El director general diu que es procura acceptar les peticions d'ajornament del pagament per facilitar les coses als clients i donar-los més marge.
Societat ben estructurada
Galí rebla que la societat està ben estructurada econòmicament i financera i que afronta el futur en una bona posició. És fonamental, atès que el 2016 acaba el període de concessió. "Ho estem planificant tot per deixar totes les instal·lacions en perfecte estat".
De l'Ajuntament depèn la decisió sobre com s'organitza el servei d'aigua, però Marià Galí ja recorda que Mina "estarà preparada per presentar-se i seguir desenvolupant el servei, com ha fet en els darrers 170 anys -des que es va constituir la societat el 17 de març de 1842".
Un nou vell dipòsit
Ja han començat les obres de rehabilitació integral del dipòsit de Can Boada. La reforma en les instal·lacions d'abastament d'aigua potable, així com el projecte de rehabilitació estructural del dipòsit gran, suposarà una inversió de 928 mil euros, executable per fases anyals, fins a l'exercici 2014. Amb la reforma, es calcula que pot tenir una vida útil de 50 anys més.
A finals de 1943 es va procedir a la construcció d'aquest dipòsit, per donar per finalitzat el primer projecte de la portada d'aigües del riu Llobregat, necessari per abastir la ciutat. Construït de forma circular amb cobertes de volta tòrica i amb un mur de separació diametral que divideix dos compartiments, té una capacitat de 10.000 m3.
Va entrar en funcionament a mitjan l'any 1946 i emmagatzema l'aigua que arriba procedent de les instal·lacions de captació i tractament que la companyia té al terme d'Abrera.
Actualment, a Can Boada hi ha quatre dipòsits més, de 1.800 metres cúbics cada un. La capacitat total de volum d'aigua emmagatzemada a Can Boada per abastir principalment Terrassa, i també parcialment Viladecavalls i Matadepera, és de 17.200 metres cúbics.
