Catalunya és la regió on les taxes per a la implantació d'una empresa són més elevades. Amb tot, l'eficiència de l'Administració i l'agilitat en els tràmits per concedir les llicències és molt superior a la resta de l'Estat. Aquesta és una de les principals conclusions que s'extreuen de l'estudi que ha elaborat la Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa amb la finalitat de comparar els requeriments mediambientals de les empreses en diferents àrees.
L'aplicació de la normativa europea mediambiental a les empreses s'aplica d'una forma més extensa i estricta a Catalunya, pionera en el desplegament de la normativa a l'Estat, fet que la Cambra valora positivament, tot i que consideren que aquest fet “s'hauria de compensar amb ajudes formatives a les empreses”, segons el president de la Comissió de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Cambra, Jordi Amat. És a dir, que si es paguen unes taxes altes, a nivell comunitari i municipal, els ajuntaments ofereixin els seus tècnics per prestar serveis formatius i recolzament a les empreses en matèria mediambiental.
I és que segons Josep Prats, director gerent de la Cambra, els costos per aconseguir una llicència d'activitat no aporten valor a les empreses” i “la falta de simplificació en els tràmits administratius afecta a la competitivitat de l'empresa”.
L'estudi posa de manifest que entre comunitats, i fins i tot entre municipis de la mateixa regió, hi ha molta diferència quant a l'aplicació de la normativa, el cost de les taxes i el temps en què s'efectuen els tràmits administratius, un fet que poden portar a les empreses a instal·lar-se en una zona o altra depenent d'aquests costos.
Des de la Cambra es vol potenciar la demarcació com a una zona industrialitzada i és per això que demanen a les administracions locals que afavoreixin l'instal·lació d'empreses al territori simplificant els tràmits i cobrant les taxes d'acord al cost real que suposa l'activitat empresarial per a l'Ajuntament.
En l'informe es comparen les ciutats d'Alcalà (Madrid), Osca (Aragó), Terrassa (Catalunya), Alacant (València), Cartagena (Múrcia), Huelva (Andalusia), i Badajoz (Extremadura) quant a taxes relatives a la indústria química, del metall i tèxtil. En la comparació es constata que Terrassa és la ciutat on més es paga, però també la més ràpida quant a la durada dels tràmits administratius.
Les comunitats més barates són les d'Andalusia i Extremadura, però també són les menys eficients en aquest sentit.
L'objectiu de la Cambra és que aquests nivells siguin iguals a tot l'Estat per a tos els sectors industrials, sobre entre els municipis catalans, ja que en un futur, la normativa s'haurà de desplegar per igual a totes les comunitats.
Un fet que ajudaria a la reindustrialització de la demarcació de la Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa, segons els seus responsables.
L'aplicació de la normativa europea mediambiental a les empreses s'aplica d'una forma més extensa i estricta a Catalunya, pionera en el desplegament de la normativa a l'Estat, fet que la Cambra valora positivament, tot i que consideren que aquest fet “s'hauria de compensar amb ajudes formatives a les empreses”, segons el president de la Comissió de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Cambra, Jordi Amat. És a dir, que si es paguen unes taxes altes, a nivell comunitari i municipal, els ajuntaments ofereixin els seus tècnics per prestar serveis formatius i recolzament a les empreses en matèria mediambiental.
I és que segons Josep Prats, director gerent de la Cambra, els costos per aconseguir una llicència d'activitat no aporten valor a les empreses” i “la falta de simplificació en els tràmits administratius afecta a la competitivitat de l'empresa”.
L'estudi posa de manifest que entre comunitats, i fins i tot entre municipis de la mateixa regió, hi ha molta diferència quant a l'aplicació de la normativa, el cost de les taxes i el temps en què s'efectuen els tràmits administratius, un fet que poden portar a les empreses a instal·lar-se en una zona o altra depenent d'aquests costos.
Des de la Cambra es vol potenciar la demarcació com a una zona industrialitzada i és per això que demanen a les administracions locals que afavoreixin l'instal·lació d'empreses al territori simplificant els tràmits i cobrant les taxes d'acord al cost real que suposa l'activitat empresarial per a l'Ajuntament.
En l'informe es comparen les ciutats d'Alcalà (Madrid), Osca (Aragó), Terrassa (Catalunya), Alacant (València), Cartagena (Múrcia), Huelva (Andalusia), i Badajoz (Extremadura) quant a taxes relatives a la indústria química, del metall i tèxtil. En la comparació es constata que Terrassa és la ciutat on més es paga, però també la més ràpida quant a la durada dels tràmits administratius.
Les comunitats més barates són les d'Andalusia i Extremadura, però també són les menys eficients en aquest sentit.
L'objectiu de la Cambra és que aquests nivells siguin iguals a tot l'Estat per a tos els sectors industrials, sobre entre els municipis catalans, ja que en un futur, la normativa s'haurà de desplegar per igual a totes les comunitats.
Un fet que ajudaria a la reindustrialització de la demarcació de la Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa, segons els seus responsables.
