La campanya Ciutat Sense Fronteres s'ha presentat aquest divendres a l'Ateneu Candela, i consisteix en anunciar llocs on les persones estrangeres que no tenen una situació administrativa legal, sàpiguen on hi ha un lloc on no se'ls discrimina per la seva raça, origen o situació administrativa. Aquesta ha sorgit perquè “hi ha control de policies, en què només paren als estrangers per demanar la documentació, tot i que no es pot fer perquè és il·legal” ha manifestat Xavi Martínez, de l'Oficina de Drets Socials de Terrassa.
Col·lectius com l'associació dels Sense Papers de Terrassa, Oficina de Drets Socials de Terrassa, Espai Jove de Ca n'Anglada, Amics de les Arts, Ateneu Candela, Càrites Terrassa, ICV i ERC de Terrassa han declarat el seu local o la seva seu espai lliure de fronteres. Aquestes institucions “senyalitzen que és un lloc on no hi ha discriminació mitjançant un adhesiu situat al seu local”, ha explicat Martínez. A partir d'aquesta campanya es pretén donar a llum la desigualtat i la falta de drets que pateixen les persones migrants de les nostres ciutats.
Els objectius de la campanya i la línia de treball, ha explicat Xavi Martínez, són: denunciar i acabar amb els controls d'identitat i “batudes racistes a la ciutat, marcar els punts de la ciutat on es produeixen i garantir la lliure circulació de totes les persones”. També volen denunciar la falta de drets de les persones tancades en Centres d'Internament per a Estrangers (CIE), pretenen declarar la ciutat lliure de CIEs, i aconseguir el tancament del existents, especialment el de la zona franca de Barcelona. La vulneració dels drets és un altre tema que s'ha tractat. Martínez ha dit que cal garantir l'accés a totes les persones de la nostra ciutat als mateixos drets bàsics com l'empadronament, la targeta sanitària, l'educació i les ajudes socials de subsistència (alimentació i habitatge). Per altra banda, es vol denunciar “les situacions d'explotació laboral de les migrants i especialment les persones sense papers”.
A continuació, Ahmed Cissé, membre de l'Associació dels Sense Papers de Terrassa ha explicat una experiència personal: “Fa uns quatre o cinc mesos, quan s'estava tramitant la meva documentació de residència, a la Renfe hi havia un control de la policia en què només paraven als negres, tot i que passaven persones de diferents nacionalitats. Van parar a 16 negres. I em van dir dos motius diferents pel qual ho feien: un era que ho feien perquè un company es va barallar amb un guàrdia, quan, no sé si és veritat, però no ens haurien de posar a tots dins del mateix sac; i l'altre explicació era que un dia ho fan amb els negres, un altre dia amb els marroquins, o gent d'altres països...”. Finalment, s'ha establert un debat entre les persones assistents.
Col·lectius com l'associació dels Sense Papers de Terrassa, Oficina de Drets Socials de Terrassa, Espai Jove de Ca n'Anglada, Amics de les Arts, Ateneu Candela, Càrites Terrassa, ICV i ERC de Terrassa han declarat el seu local o la seva seu espai lliure de fronteres. Aquestes institucions “senyalitzen que és un lloc on no hi ha discriminació mitjançant un adhesiu situat al seu local”, ha explicat Martínez. A partir d'aquesta campanya es pretén donar a llum la desigualtat i la falta de drets que pateixen les persones migrants de les nostres ciutats.
Els objectius de la campanya i la línia de treball, ha explicat Xavi Martínez, són: denunciar i acabar amb els controls d'identitat i “batudes racistes a la ciutat, marcar els punts de la ciutat on es produeixen i garantir la lliure circulació de totes les persones”. També volen denunciar la falta de drets de les persones tancades en Centres d'Internament per a Estrangers (CIE), pretenen declarar la ciutat lliure de CIEs, i aconseguir el tancament del existents, especialment el de la zona franca de Barcelona. La vulneració dels drets és un altre tema que s'ha tractat. Martínez ha dit que cal garantir l'accés a totes les persones de la nostra ciutat als mateixos drets bàsics com l'empadronament, la targeta sanitària, l'educació i les ajudes socials de subsistència (alimentació i habitatge). Per altra banda, es vol denunciar “les situacions d'explotació laboral de les migrants i especialment les persones sense papers”.
A continuació, Ahmed Cissé, membre de l'Associació dels Sense Papers de Terrassa ha explicat una experiència personal: “Fa uns quatre o cinc mesos, quan s'estava tramitant la meva documentació de residència, a la Renfe hi havia un control de la policia en què només paraven als negres, tot i que passaven persones de diferents nacionalitats. Van parar a 16 negres. I em van dir dos motius diferents pel qual ho feien: un era que ho feien perquè un company es va barallar amb un guàrdia, quan, no sé si és veritat, però no ens haurien de posar a tots dins del mateix sac; i l'altre explicació era que un dia ho fan amb els negres, un altre dia amb els marroquins, o gent d'altres països...”. Finalment, s'ha establert un debat entre les persones assistents.
